Fotografia: José Luis Gil Soto, perfil de FB.
José Luis Gil Soto és pacense, del 1972, va estudiar Enginyeria Agrònoma a la Universitat de León, i és doctorat per la Politècnica de Madrid i la Universitat d'Extremadura. No va ser fins al 2008 que va publicar la seva primera novel·la, La traïció del rei, una biografia novel·lada de Manuel Godoy. Després ha seguit amb El turó de les pedres blanques o La dama de Saigon. La darrera es titula Fusta de saba blava i al març arribarà Llàgrimes d'or. En aquesta entrevista ens parla de totes i molt més. Us agraeixo el vostre temps i amabilitat per atendre'm.
José Luis Gil Soto — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El teu darrer llibre es titula Fusta de saba blava. Què ens expliques en ell i d'on va sorgir la idea?
JOSÉ LUIS GIL SOTO: És la història d'un poble obligat a l'èxode, de la gent, d'un mestre fuster i del fill, d'una dona que guarda un gran secret… En definitiva, és una gran aventura medieval, entretinguda i emotiva les pàgines del qual són una sorpresa permanent. La idea va venir a fragments, un nen perdut del pare, un retrobament, algú que perd la veu per un xoc emocional. Són els ingredients d'una llegenda èpica que deixa empremta.
- AL: I al març publiques la teva nova novel·la, Llàgrimes d'or. Ens en pots avançar una mica?
JLGS: És clar. Un collaret desapareix d´una església rural. És una joia inca. La Guàrdia Civil obre una operació internacional per recuperar-la. Es creu que el collaret va pertànyer al tresor dels inques. I aquest tresor té una història: la conquesta de l'imperi incaic per part de Pissarra.
Així que es tracta d'una novel·la explicada en dos temps, que recrea el món dels inques, la trobada amb els espanyols, el xoc de cultures, l'amor i la guerra. I, alhora, als nostres dies, un novel · la de suspens, la recerca d'un lladre egocèntric i amant de l'art precolombí.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
JLGS: En realitat, no sabria dir quin va ser el primer llibre que vaig llegir, encara que sempre dic que Miquel Strogoff, de Juliol Verne. El que sí que tinc claríssim és que va ser el camí, de Miguel Delibes, el que em va impulsar definitivament a la lectura.
Pel que fa a la primera història que vaig escriure… diria que un relat breu sobre la vida de Marie Curie. Encara que no va ser fins a la meva primera novel·la, La traición del rey, quan em vaig introduir de ple a la narrativa.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
JLGS: La novel·la realista, especialment la russa, amb Tolstoi al capdavant. I aquí, a Espanya, Delibes. Això, fent un gran esforç de síntesi.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
JLGS: M'hauria encantat conèixer a Daniel el Mochuelo i hauria volgut crear a Diego Alatriste ja Anna Karenina.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JLGS: Cap. Sóc versàtil, m'adapto bé a qualsevol ambient i mai no em quedo en blanc. Això sí, tinc una preferència: m'encanta escriure davant d'un paisatge profund.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JLGS: Al meu Casa, quan tots dormen, sens perjudici del capvespre en una devesa extremenya.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
JLGS: La novel·la històrica ben documentada, i la narrativa contemporània diversa (Barnes, O'Farrell, Winterson, De Vigan, Muñoz Molina, Landero…).
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
JLGS: Estic llegint Les armes de la llum de Sánchez Adalid, i estic escrivint la història d'algú que va salvar moltes vides (fins aquí puc llegir).
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
JLGS: En realitat, no em plantejo com està el panorama editorial, espero que gaudeixi de molt bona salut i li desitjo llarga vida.
Quant a què em va decidir a publicar, va ser l'alè dels qui van llegir el meu primer manuscrit. Ells, molt més que jo, van creure en les meves possibilitats. A partir d'aquí, un camí d'obstacles: una editorial que va tancar, un editor que se'n va anar… fins que les coses es van redreçar definitivament per ficar-me de ple al món literari. Aquí estic, gràcies als lectors, a la crítica, a les editorials, al meu agent, a la meva família, a vosaltres…
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
JLGS: Sóc optimista per naturalesa i per això crec que hi ha alguna cosa bona fins i tot en les desgràcies més grans. No obstant, m'està costant veure res de profit en una pandèmia, al marge que cadascú haguem tingut moments feliços, malgrat tot.
Personalment, encara que estic cansat de restriccions, de viatges truncats i de moments d'angoixa, no he vist obstaculitzada la meva trajectòria literària ni m'he vist perjudicat gens. Segueixo amb la mateixa il·lusió i amb ganes infinites, això sí, de trobar-me amb els lectors. S'acosta una bonica primavera.