Jorge Bucay (Buenos Aires, 1949) és un escriptor i terapeuta argentí. Els seus llibres han estat traduïts en més de quinze llengües i es podrien definir com a paràboles o narracions amb algun tipus de lliçó o conseqüència moral. Versen sobre creixement personal, psicologia i autoajuda. En aquest sentit, té una consideració similar a la de Paulo Coelho.
Entre les seves obres supervendes, es troba Cartes per a Claudia (1986), una de les de més èxit. Actualment té una presència important en altres mitjans de tipus audiovisual i xarxes socials, com ara Youtube, on posseeix un canal que comparteix amb el seu fill, Demián Bucay. En aquest article seleccionem dins de l'obra de Jorge Bucay els vuit llibres més populars.
Els vuit llibres més populars de Jorge Bucay
Cartes per a Claudia (1986)
Cartes per a Claudia és l'obra més representativa de Jorge Bucay. Aquestes cartes fictícies neixen de l'experiència del terapeuta amb els seus pacients a la línia mèdica. Bé podrien anomenar-se cartes per a Maria, per a Soledat o Jaume. És una manera d'expressar i comunicar allò que altrament no troba cabuda. En una relació imaginària aquests textos serveixen per embarcar-nos en un viatge d'autoconeixement perquè puguem empatitzar amb aquesta Claudia que pot ser qualsevol de nosaltres, i així trobar la llum entre els problemes.
Déjame que t'expliqui (1994)
Col·lecció de contes en què un noi, Demián, ple de preguntes i dubtes, és auxiliat per un psicoanalista, Jorge. En aquesta obra hi ha molt del mateix Bucay perquè els noms dels protagonistes no són escollits a l'atzar. Jorge Bucay exposa de manera subtil la teràpia Gestalt per ajudar el lector a trobar dins seu totes les respostes que necessita. I ho fa amb contes nous, clàssics i populars que moltes vegades el mateix autor reinventa a manera pedagògica.
Contes per pensar (1997)
Antologia de relats inèdits de Bucay que serveixen per moure el lector i infondre coratge per enfrontar els desafiaments de la vida. Utilitza diferents històries perquè ajudin cada individu a través de les seves debilitats i fortaleses, sense oblidar la mesura del pensament. Són contes que porten a una introspecció privada i autònoma.
Estimar-se amb els ulls oberts (2000)
En col·laboració amb Silvia Salinas, Estimar-se amb els ulls oberts és un relat que introdueix el lector/pacient en una escala d'esdeveniments que desvetllaran les possibilitats que es tenen fins i tot malgrat el tedi d'una realitat de vegades buida i insuportable. En aquesta història un misteriós error cibernètic porta un donjuà a conèixer en un xat l'intercanvi de missatges entre dos psicòlegs de parella. El desenllaç sorprendrà el lector.
El camí de la autodependencia (2000)
Jorge Bucay presenta una col·lecció anomenada fulls de ruta, la intenció del qual és portar els lectors a l'autorealització propugnada per l'autor. Si bé hi ha diversos conceptes clau que poden portar cadascun de nosaltres al final del camí del que cada individu consideri el seu èxit personal, El camí de l'autodependència suposa la casella de sortida. Els altres conceptes que el lector no haurà de perdre de vista al mapa personal són l'amor, el dolor i la felicitat.
El camí de les llàgrimes (2001)
Un dels seus llibres més aclamats. Exposa el dolor que s'origina per la mort d'un ésser estimat. Un altre camí que ens pot portar a la plenitud és l'experiència de patir. Bucay explica molt acuradament que a la vida hi ha moltes maneres d'arribar a la plenitud, però no totes són satisfactòries. Com que té acostumats els seus lectors deixa que siguin aquests els que descobreixin el seu propi camí ajustant-se als seus temps. El camí de les llàgrimes és una forma de canalitzar el desaferrament, el dol i la pèrdua.
El candidat (2006)
el candidat va ser Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella en 2006. Aquesta novel·la és un thriller que transcorre al sistema dictatorial de la República de Santamora. Per a la incredulitat del poble es convoquen eleccions democràtiques després de dècades de totalitarisme. Però allò que semblava que era una esperança de canvi es transforma en desconcert i pànic després d'atemptats, segrestos i assassinats aleatoris que turmenten la població. Els protagonistes hauran de descobrir qui està del que sembla ser un complot en tota regla. En aquesta novel·la Jorge Bucay torna a demostrar els seus dots com a narrador.
El camí de l'espiritualitat (2010)
Aquest llibre té per subtítol Arribar al cim i continuar pujant, i compon un altre dels camins de què parla Bucay als seus fulls de ruta. De fet, és d'alguna manera el darrer camí, el darrer viatge. Bucay ens condueix cap a la part més espiritual i també transcendental de la nostra vida i ens proposa que tornem a l'essència. Més enllà de les possessions o dels èxits al nostre periple vital ens suggereix que prenguem consciència del que som. Aleshores, més que buscar una meta, el cim, seguirem en una ruta contínua i infinita. Aquesta és una màxima descrita pel sufisme per connectar amb el més elevat, cosa que Nosaltres.
Algunes notes sobre Jorge Bucay
Jorge Bucay va néixer a Buenos Aires el 1949. És metge i escriptor. També és un habitual a mitjans escrits i televisius argentins. I a més a més d'una prolífica carrera literària pròpia ha col·laborat en diferents obres amb altres autors. És un escriptor que dins del seu gènere té un gran reconeixement internacional; no obstant això, també hi ha qui el troba un autor banal o sense valor literari.
Després de graduar-se com a metge es va centrar en el camp de les malalties mentals. A partir d'aquí va estudiar la teràpia Gestalt que busca bussejar a l'interior del pacient per desbloquejar-lo. Així mateix, part del seu treball com a psicoterapeuta està especialitzat en el psicodrama, una teràpia que consisteix a utilitzar tècniques de teatre.
El 2003 es va veure embolicat en un escàndol de plagi en ser acusat de copiar de manera literal l'obra La saviesa recobrada (2002) de Mónica Cavallé. Tot i això, Bucay es va excusar dient que es tractava d'un error d'edició, en no haver inclòs la font al seu llibre Shimriti (2003). Tot va quedar en res, perquè la pròpia Cavallé no va trobar motiu de denúncia després d'aquesta rectificació.