Fotografia: Javier Lorenzo, perfil de Twitter.
Javier Lorenzo va néixer a Madrid el 1960 i va estudiar periodisme. Ha treballat en diversos mitjans de premsa escrita i ràdio, com Cadena Ser o El Mundo. La seva trajectòria com a escriptor va començar amb L'últim solduri, títol que li va reportar un gran èxit. Més tard va publicar la seva continuació a Les guardianes del tabú, i després va seguir L'error blau, ambientada a la Guerra Civil espanyola. La seva darrera novel·la és El cavaller verd. en aquesta entrevista ens en parla i de més temes. Li agraeixo molt el temps i l'amabilitat que m'ha dedicat.
Javier Lorenzo — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada és El cavaller verd. Què va ser el que més et va inspirar de Sancho Martín, la figura històrica en què es basa?
JAVIER LORENZO: Al marge de rescatar un altre nàufrag de la nostra il·limitada i emocionantíssima Història, el fet —desconegut llavors per a mi— que hi va haver molts espanyols que van acudir a guerrejar a Terra Santa. Fins al punt que diversos papes van prohibir que participessin a les Croades, ja que la trucada va ser tan poderosa que amenaçava amb el despoblament de les seves terres i, per tant, amb el cessament de la nostra croada particular, la trucada Reconquesta. D'altra banda, que el nostre heroi —perquè li pot dir així— arribés a entrevistar-se amb el sultà Saladí a petició d'aquest em va semblar un detall sorprenent i ple de significat. Per descomptat, digne de ser novel·lat.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
JL: De petit llegia fins a les instruccions dels forats. Recordo que a Primària vaig demanar a la meva mare que em regalés la col·lecció completa de els Cinc, d'Enyd Blyton. Si aprovava totes al juny, és clar. A més, va passar per les meves mans tot Bruguera i em vaig trobar amb Salgari, Stevenson, Zane Grey i, per descomptat, amb Jules Verne. Les aventures del capità Hatteras o L'illa misteriosaa banda d'altres de les seves obres més conegudes— van ser feroçment devorades pels meus afamats i estupefactes ulls. La Lluna, els pols, el Maelstrom… Allò era un plaer.
I el primer que vaig escriure va ser una poesia, sens dubte. A la meva mare, suposo. No em saltaré el clixé a hores d'ara. En qualsevol cas, sempre guanyava els concursos de redacció de la meva classe, així que em vaig venir a dalt i aquí estic.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
JL: A la seva manera, crec que tots tres s'assemblen, tot i ser també molt diferents: Stendhal, Kafka y Hemingway. Tots tres tenen una prosa límpida, enganyosament senzilla. Com deia Hemingway quan li parlaven de Faulkner: «Conec totes les maleïdes paraules que escriu, però no les faig servir perquè no vull». Passaran els segles i el seu llenguatge continuarà sent contemporani, eficaç i arravatador. Pel que fa als espanyols, Cela i Delibes, encara que curiosament l'única novel·la històrica del genial val·lisoletà.el heretge—em va deixar fred.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
JL: Dubto que m'hauria agradat conèixer-ho: Pedro Páramo.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
JL: No sóc tiquismiquis, però necessito silenci i, per escriure, un marge previ de solitud.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
JL: Moltes vegades escric de nit, però hauria d'haver canviat això fa temps. Hi ha un nen que s'entesta a anar a escola.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
JL: Tots els que s'escriuen amb honestedat. Els gèneres són una mentida. Només hi ha un gènere, el de la bona literatura, i tant és l'adjectiu que se li adjudiqui: negre, infantil, ciència-ficció…
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
JL: Ara mateix estic al·lucinant —no és una frase feta, el cervell em fa xiribites— amb una novel·la curta del transilvà (d'ascendència hongaresa, pel nom) Attila Bartis. es titula el passeig. Indescriptible, esquizofrènica, contundent i implacable. Sembla escrita per un saltimbanqui sinistre i boig. M'està fent fins i tot por!
Quant a escriure, tinc en avançat estat de gestació una novel·la que no només no és històrica, sinó que no s'assembla a res del que he fet fins ara. Està sent un descobriment. Cada pas és una sorpresa. I no hi afegeixo més.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
JL: Visc, que no és poc. Són els culpables que els lectors no siguem encara una mena de secta ultrasecreta i fins i tot satànica. Les meves benediccions per a tots. Des dels més grans fins als més petits. I vinga, ja posats, per als que s'autoediten els llibres, també.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
JL: Tan difícil com per a qualsevol. Però per mi la crisi, la pandèmia i la guerra són només coincidències. Algun dia, si vols, t'explicaré el perquè.