Isabel Garzo. Entrevista amb l'autora de L'habitació de Dafne

Fotografia: Isabel Garzo. Cortesia de lautora.

Isabel Garzo és llicenciada en Periodisme i ha treballat com a responsable de comunicació, coordinadora editorial i redactora. També és escriptora i ara té la seva tercera novel·la sota el braç, L'habitació de Dafne. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista on ens en parla i de diversos temes més.

Isabel Garzo— Entrevista

  • ACTUALIDAD LITERATURA: Ets l'autora de L'habitació de Dafne. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

ISABEL GARZO: Es una de les meves novel·les més íntimes perquè tracta molts temes que m'interessen. Un d'ells és el poder del llenguatge, de quina manera triar unes paraules o altres pot canviar enormement la manera com percebem la realitat. Per reflexionar sobre aquest tema, vaig posar els personatges en una situació distòpica: un lloc on està prohibit imprimir subjectivitat a les paraules, on es tendeix a l'objectivitat absoluta i tot el que no sigui corroborat per altres persones no és real. Quins avantatges tindria un experiment tal? Aquest és el punt de partida de L'habitació de Dafne, encara que també parla d'altres temes com el Amor, recerca de la nostra identitat com a individus i la contínua lluita amb allò que s'espera de nosaltres.

  • A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

IG: Després dels contes clàssics que van fonamentar el meu imaginari de ficció, les meves primeres lectures van ser segurament els llibres infantils de Mari-Sol, mestra rural (impresos aproximadament el 1943, que encara conservo i que inclouen la seva llicència eclesiàstica i la seva nihil obstat signat pel censor). Eren de la meva àvia Aurora, que era mestra. Després d'això, suposo que vaig passar a les històries il·lustrades de Astèrix i Obèlix.

Quant al primer que vaig escriure, no ho recordo amb exactitud però m'agradava (i m'agrada) molt dibuixar, així que les històries més antigues que conservo són les que presentava a concursos de conte il·lustrat a l'escola. El primer conte publicat en una obra conjunta va ser el llac, que va guanyar un concurs de relat breu de la UNED; i el meu primer llibre en solitari va ser el llibre de relats Compte fins a deu (2010).

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

IG: Sóc més d'obres que d'escriptors. Si intento esmentar els meus «escriptors de capçalera» em sento una impostora, perquè crec que per tenir dret a esmentar-ho hauria d'haver llegit tota la seva obra o saber-ho tot sobre ell. Aquí va un intent de fer un llistat inevitablement incomplet i aleatori d'alguns llibres que he gaudit especialment: Middlesex de Jeffrey Eugenides, El palau de la lluna de Paul Auster, La meva vida estimada d'Alice Munro, El teu rostre demà de Javier Marías… I esmentaré Murakami encara que hi hagi un acord gairebé universal per criticar-lo, perquè també ha estat referència per a mi i perquè mereix que alguns dels seus milions de lectors reconeguem que el llegim.

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

IG: Crear, cap. És com preguntar a algú “quins fills d'altres persones t'agradaria haver tingut tu?”.

conèixer, molts. Especialment aquells que no són contemporanis, perquè em causen més curiositat. Els protagonistes de Suau és la nit de Scott Fitzgerald, només per descansar amb ells a la platja i admirar el seu vestit; Catherine de cims borrascosos; Jack i Aliena de Els pilars de la terra...

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

IG: Crec que no tinc manies pel que fa a la lectura. Pel que fa a l'escriptura, la ficció solc escriure-la sempre en paper. Després la digitalitzo. Així vario el suport pel que fa als altres tipus de textos que escric per motius professionals, i això m'ajuda a canviar el registre.

A més a més, crec que escriure en paper té molts avantatges. M'ajuda a ser més creativa perquè em permet fer connexions, dibuixos i esquemes; em relaxa i ajuda a la concentració.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

IG: Faig molt les dues coses quan viatjo. M'agrada llegir i escriure en llocs de trànsit com ara aeroports, estacions o vagons de metro. 

tinc preferència per escriure en llocs als quals no tornaré, com una cala silenciosa o una habitació d'hotel. Tinc llavors una sensació d'oportunitat única que he d'aprofitar, com si la inspiració que puc trobar en aquests llocs fos diferent de la dels altres.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

IG: Com a lectora, consum de tant en tant gèneres que crec que no tractaré com a escriptora (mai diguis mai) com són l'humor, les novel·les gràfiques, les novel·les històriques, la poesia o els assajos. 

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

IG: Estic llegint un llibre d'un amic amb qui compartiré una tertúlia literària d'aquí a unes setmanes. Es titula Dóna'm tot el que tinc, i el seu escriptor és Adrián Pinar. El compagino amb Les que faltaven de Cristina Oñoro, un relat de la humanitat contada des del punt de vista de les dones. Més d'una vegada en tinc dos de començats, com ara, perquè el més gruixut el llegeixo a casa i el més lleuger es ve amb mi de passeig.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

IG: La pregunta sobre el panorama editorial la respondria millor un editor o un agent. Jo veig una porció molt petita de la situació global. La meva impressió és que la competència és atroç i hi ha molt de soroll, per la qual cosa el veritable repte de periodistes, llibreters i editors és bussejar en aquest mar de propostes i aconseguir rescatar allò que tingui valor per algun motiu.

Com a escriptora, ja fa dotze anys que em vaig decidir a publicar-ne una recull de relats que al principi no havien estat escrits per publicar-se. Després van venir les tres novel·les (Les regles de l'oblit, Els éssers infreqüents y L'habitació de Dafne). Totes elles han sortit de la necessitat de comptar més que un objectiu de publicació. Això venia després: si quedava satisfeta amb el resultat, buscava una editorial aliada que m'ajudés a compartir la història amb aquells a qui pogués interessar.

El procés no ha estat fàcil. Com ja he dit, hi ha molt de soroll, pocs recursos i poques oportunitats. Fins ara, però, he tingut sort: les editorials que han publicat els meus llibres els han tractat molt bé ia cadascuna he aconseguit pujar un esglaó de la meva carrera literària.

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

IG: Les sensacions que vivim sempre són en pàgines futures, si bé apareixen reciclades i irreconeixibles. Així que és inevitable que el moment actual influeixi en històries futures d'una manera o altra. Però no diria que això és positiu. Ni un milió de llibres inspirats per ella farien que una guerra valgués la pena.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.