Fotografia: Ignacio del Valle, web de l'autor.
Ignasi de la Vall ja té una llarga i molt reeixida trajectòria literària, incloses adaptacions al cinema d'alguna de les seves obres, i és un dels noms més reconeguts de la novel·la negra, també enquadrada dins del suspens històric. La seva sèrie protagonitza per Arturo Andrade ja porta 6 títols amb aquest últim, Quan giren els morts. En aquesta entrevista ens en parla i de diversos temes més. Així que li agraeixo molt temps i amabilitat per atendre'm.
Ignasi de la Vall — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada és de la sèrie del capità Arturo Andrade i es titula Quan giren els morts. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?
IGNASI DE LA VALL: Havia acabat la novel·la Coronat, i estava sortint mentalment del segle XVI, però no acabava de sortir de Mèxic. Volia escriure una altra novel·la d'Arturo Andrade, la sisena de la sèrie, així que em vaig posar a investigar per buscar una connexió. Per sorpresa meva, vaig trobar un episodi perfecte: les “expedicions culturals”. Com s'explica a la novel·la, entre 1949 i 1950, el ministeri d'Afers Estrangers es treu del barret de copa una sèrie de recitals poètics per diversos països d'Hispanoamèrica per tal de crear ponts amb una Espanya franquista que estava menystinguda. Es va reclutar gent com Leopoldo Panero, Luis Rosales, Antonio de Zubiaurre, Agustín de Foxá… En uns llocs els reben a ous i en altres els aplaudeixen. Era l'anècdota perfecta per inventar-me Félix Arcadia, un diplomàtic i escriptor espanyol embarcat en una peripècia similar el 1950, protegit per Arturo Andrade i la seva camarada Manolete. I un segrest era la catarsi adequada per començar la novel·la.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?
IDV: Les primeres lectures van ser clàssics juvenils, Juliol verne, Salgari, Poe, etc. Sense oblidar els Cinc o les novel·les de Sherlock Holmes. El meu primer escrit possiblement fos un conte de tres pàgines, molt dolent, a la línia gòtica de Poe, L'home que estava sol.
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
IDV: Hi ha molts, i alguns van canviant amb les èpoques (hi va haver una en què m'agradava molt Onetti, però, tret dels contes, li vaig perdre el gust). Sens dubte, hi va haver un abans i un després de llegir El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald, igual que amb L'home rebel, de Camus, amb les novel·les de Mishima, o més tard amb el Meridià de sang, de Cormac McCarthy. En la manera d'entendre les descripcions em va influir molt Ivan Bunin, i va haver-hi un canvi en la manera d'entendre la novel·la negra després Mystic River, de Dennis Lehanne, o després de les novel·les de Robert Stone. I els autors que segueixen al meu santoral són EL Doctorow, Charles Baxter, Joan Steinbeck, James Salter, Norman correu, Jeffrey Eugenides, Lawrence Durrell… Últimament m'ha agradat molt Hillary Estovalles y Oakley Hall. I per descomptat, els clàssics sempre m'acompanyen: Xenofont, Heròdot, Tucídides, Tàcit…
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
IDV: Si es tracta de conèixer, m'hauria agradat una canya amb Bernal Díaz del Castell. Si es tracta de CREAR, Jay Gatsby, Sens dubte.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
IDV: Podria escriure cap per avall a l'estació espacial. Només necessito un ordinador, un got daigua i silenci. Allà dalt, silenci segur que em sobra.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
IDV: Al meu despatx. De vuit a dotze del matí.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
IDV: Sóc voraç, llegeixo de tot. Fins i tot manuals de jardineria anglesos, ha, ha. Al meu despatx tinc 24 torres de llibres, cadascun amb un gènere, que van des de la filosofia al cinema, passant per qualsevol cosa que t'imaginis. Vaig canviant, provoca un flux d'informació constant al meu cap, i les espurnes creatives són regulars. No hi ha pàgina en blanc, i si n'hi ha, és que no estàs treballant prou.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
IDV: El meu darrer descobriment ha estat Tim Gatreaux. A part, vaig passant de torre a torre (premsa a part): Ros de Joyce Carol Oates; la Història de la idea del temps, de Bergson; estic acabant el quart tom de Guerra del Peloponès, de Tucídides, i en breu passaré als discursos de Demóstenes; un noir de John Conolly; rellegeixo els contes de Hemingway; La gran novel·la índia, de Shashi Tharoor; el home lent de Coetzee; una altra novel·la de Dacia Maraini; un assaig sobre la terrible situació de les dones a Àfrica i un altre sobre el tràfic de matèries primeres mundial, etc.
Pel que fa a escriure, estic acabant la meva nova novel·la i preparant la documentació de la següent. Tinc els tempos dels meus projectes molt estructurats.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
IDV: Crec que la paradoxa és que ara és més fàcil publicar que quan jo vaig començar, però les carreres són més fungibles, més fràgils. La màquina de fer salsitxes de la indústria editorial ha accelerat i els llibres no duren, els llibres són cada cop més trivials, i hi ha una rotació suïcida que va en detriment de l'autor i la mateixa literatura. Caldria aturar aquesta roda abans que el negoci implosioni. D'altra banda, ha nascut un ecosistema de editorials artesanals molt interessants, però que també estan sotmeses a la pressió del sistema. Tot és molt complex.
Jo vaig lluitar molt abans de ser publicat, i en realitat no és una decisió, és una necessitat.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
IDV: La literatura sempre està en crisi, no és res de nou. Aquí es tracta de resistir. És com un cavallets, pots estar assegut a la primera línia dels cavalls, a la segona oa la tercera, i al llarg de la teva carrera, segurament aniràs canviant la teva visibilitat, però l'essencial és no baixar mai del cavallets.