Humor i saviesa: les millors frases de Mafalda per a la vida
Mafalda és un dels noms més divulgats a Llatinoamèrica i diversos països d'Europa des del 1964, i amb justa raó. Aquesta tira de premsa va ser creada per l'inoblidable historietista i humorista gràfic argentí Joaquín Salvador Lavado Tejón, més conegut com a «Quino». La seva obra, protagonitzada per la nena homònima, és un mirall de la classe mitjana del país i la joventut progressista de lèpoca.
La seva publicació —que es va dur a terme des del 29 de setembre de 1964, a la revista Primera Plana, fins al 25 de juny de 1973, al setmanari Set dies—, es va fer molt popular gràcies a les ocurrències de Mafalda, atesa la seva preocupació per la humanitat i la pau mundial. En honor a això, hem reunit algunes de les frases més sàvies d'aquesta petita sagaç.
El món ideal de Mafalda
Dins les pròpies historietes de Quino, Mafalda és presentada com una nena nascuda el 15 de març de 1960 o el 15 de març de 1962. Ella representa l'aspiració ideològica i utòpica de fer un món millor d'aquest món. Al mateix temps, però, l'envolten la preocupació i el pessimisme, a causa de la situació sociopolítica i ambiental del planeta durant la seva infància.
No obstant això, tot això ho fa mitjançant una postura ingènua que causa una irrevocable tendresa als lectors. És clar que Mafalda és una nihilista, però no conscientment, sinó a causa de la seva pròpia condició d'ésser humà. És així com, a través de les seves frases, la nena enfronta la injustícia, la maldat i la incompetència de la humanitat per donar solució a la gana i les guerres.
Les millors i més sàvies frases de Mafalda
- «Si viure és durar, prefereixo una cançó dels Beatles a un Long Play dels Boston Pops»;
- «En aquesta família no hi ha caps, som una cooperativa»;
- «Som, nois! ¡Resulta que si un no s'esgota a canviar el món, després és el món el que el canvia a un»;
- «Ja que és tant embolic canviar les estructures… ¿no es podrà almenys donar-los una pintadeta? o ni això?»;
- «Si no fas coses estúpides quan ets jove no tens res que somriure quan ets vell»;
- «A tot arreu couen faves, però ningú no s'anima a estrangular el maitre»;
- «Com sempre: allò urgent no deixa temps per allò important»;
- «Ningú no pot amassar una fortuna sense fer farina als altres»:
- «No estic despentinada, sinó que els meus cabells tenen llibertat d'expressió»;
- «No és cert que tot temps passat va ser millor. El que passava era que els que estaven pitjor encara no se n'havien adonat»;
- «¿Què importen els anys? El que realment importa és comprovar que al cap ia la fi la millor edat de la vida és ser viu»;
- «Treballar per guanyar-se la vida. Però per què aquesta vida que un es guanya ha de desaprofitar-la a treballar per guanyar-se la vida?»;
- «¿I si en lloc de planejar tant voléssim una mica més alt?»;
- «Sí, ja sé, hi ha més problemòlegs que solucionòlegs, però què li farem?»;
- "No és que no hi hagi bondat, el que passa és que està d'incògnit";
- «Comença el teu dia amb un somriure i veuràs com n'és de divertit anar per aquí desentonant amb tothom»;
- «Els xecs de les teves burles no tenen fons al banc del meu ànim»;
- «Tenim homes de principis, llàstima que mai no els deixin passar del principi»;
- «Jo diria que ens poséssim tots contents sense preguntar per què»;
- «¡Que aixequin la mà els que estiguin farts de veure el món manejat amb els peus!»;
- «A totes les parts del món ha funcionat molt bé la llei de les compensacions, a qui puja la veu li baixen la canya»;
- «¿No seria bonic el món si les biblioteques fossin més importants que els bancs?»;
- «Per descomptat els diners no ho són tot, també hi ha els xecs»;
- "El problema de les ments tancades és que sempre tenen la boca oberta";
- «La vida no hauria de fer-lo fora a una de la infància sense abans aconseguir-li un bon lloc en la joventut»;
- «No hi falta mai algú que sobra»;
- «Alguns m'estimen per ser com sóc, altres m'odien per la mateixa raó, però jo vaig venir a aquesta vida a tractar de ser feliç…no a complaure ningú!»;
- «¿No serà potser que aquesta vida moderna està tenint més de moderna que de vida?»;
- «Al cap ia la fi, la humanitat no és res més que un sandvitx de carn entre el cel i la terra»;
- «La vida és bonica, el pitjor és que molts confonen bonica amb fàcil»;
- «Somriu! És gratis i alleuja el mal de cap»;
- «On venen errors barats? És que els meus m'han sortit molt cars…»;
- «Parin el món, que em vull baixar!»;
- «Els diaris inventen la meitat del que diuen. I si a això hi sumem que no diuen la meitat del que passa resulta que els diaris no existeixen»;
- «El problema de la gran família humana és que tots volen ser el pare»;
- «La resposta genial sempre se'ns acudeix 5 minuts després d'haver donat una resposta estúpida»;
- «¿Van pensar alguna vegada que si no fos per tots ningú seria res?»;
- «L'ideal seria tenir el cor al cap i el cervell al pit. Així pensaríem amb amor i estimaríem amb saviesa»;
- «¿No és increïble tot el que pot tenir dins un llapis?»;
- «¿Manem cada dia un pare perquè aquesta maleïda oficina ens torni això?»;
- «Diuen que l?home és un animal de costums, més aviat de costum l?home és un animal»;
- «A mig món li agraden els gossos; i fins avui ningú sap què vol dir guau»;
- «Algunes persones no han entès que la Terra gira al voltant del sol, no d'elles»;
- «T'has engreixat dos quilos des de l'estiu passat? Bé, milions de persones no van poder engreixar-se perquè no van tenir res a menjar. Però suposo que us necessiteu consol i no sentir-vos tan estúpida»;
- «Com sempre; tot just un posa els peus a terra s'acaba la diversió»;
- "El problema és que hi ha més gent interessada que gent interessant";
- «Sempre és tard quan la felicitat és dolenta»;
- «I no serà que en aquest món cada vegada hi ha més gent i menys persones?»;
- «Al final, com és l'assumpte? ¿Un va portant la seva vida endavant, o la vida se l'emporta per davant un?»;
- «El pitjor dels mitjans massius de comunicació és que no ens deixen temps per comunicar-nos amb nosaltres»;
- "De tant en tant convé treure a passejar una mica l'instint";
- «Vull felicitar els països que condueixen la política mundial. Així que espero que alguna vegada hi hagi motius»;
- «Pare, podries explicar-me per què funciona tan malament la humanitat?»;
- «¿No seria més progressista preguntar on seguirem, en comptes d'on pararem?»;
- «¿No et dol una mica dir-li subdesenvolupat al país? i què vols que li digui? Un país amateur»;
- «És curiós, un tanca els ulls i el món desapareix»;
- "El problema de les ments tancades és que sempre tenen la boca oberta";
- «Millor hagin de fer una ullada, i si hi ha llibertat, justícia i aquestes coses em desperten sigui el nombre de món que sigui, estem?»;
- «¿Per on cal empènyer aquest país per tirar-lo endavant?»;
- «El que és dolent dels reportatges és que un ha de contestar en el moment a un periodista tot el que no va saber contestar-se a si mateix en tota la vida… I a sobre pretenen que un quedi com a intel·ligent».
Sobre l'autor
Joaquín Salvador Lavado Tejón va néixer el 17 de juliol de 1932, a Mendoza, Argentina. El seu oncle Joaquín —per qui van anomenar Quino l?autor per diferenciar-ne els noms— va ser el responsable de despertar la vocació de l?artista. Després de la mort de la seva mare, va començar a estudiar a l'Escola de Belles Arts. Més tard, quan Tejón tenia setze anys, va morir el seu pare.
Posteriorment, va abandonar Belles Arts per esdevenir un autor d'historietes. Tot i que va vendre aviat la seva primera obra, no va tenir gaire èxit amb les següents. Després, va ingressar al servei militar obligatori fins al 1954. Immediatament es va residir a Buenos Aires, i va començar a treballar en diverses campanyes, entre elles, la de l'empresa d'electrodomèstics Mansfield.
Va ser precisament per a aquesta companyia per a la qual va crear el personatge que ho faria mundialment famós: Mafalda. Tot i això, la campanya no va arribar a realitzar-se, per la qual cosa la primera història d'aquesta irreverent nena va acabar per veure la llum a Leoplan. Les seves següents aparicions es van donar al setmanari Primera Plana i el diari El Món. Després del seu èxit, es va traduir a més de trenta idiomes.
Altres publicacions de Quino
- Món Quino (1963);
- A mi no em cridi (1972);
- Jo que vostè… (1973);
- Bé, gràcies, i vostè? (1976);
- Homes de butxaca (1977);
- Gent al seu lloc (1978);
- A la bona taula (1980);
- Ni art ni part (1981);
- Deixeu-me inventar (1983);
- Quinoteràpia (1985);
- Sí, afecte (1987);
- Potents, prepotents i impotents (1989);
- Humà es neix (1991);
- Jo no vaig ser (1994);
- Contes i altres alteracions (1995);
- Que dolenta és la gent! (1996);
- Quanta bondat! (1999);
- Això no és tot (recopilació) (2002);
- Quin present impresentable! (2005);
- L'aventura de menjar (2007);
- tot Mafalda (2007);
- Qui va aquí? (2012);
- Simplement Quino (2016).