Històries de l'Kronen
Històries de Kronen és la primera novel·la d?una tetralogia escrita per l?autor espanyol José Ángel Mañas. L'obra va ser publicada per l'editorial Destino el 1994, i va aconseguir obtenir una nominació al Premi Nadal el mateix any. Mañas només tenia 23 anys quan el seu llibre va aparèixer a les prestatgeries, i sempre ha assegurat que el va acabar de redactar en només 15 dies.
Els volums següents que componen la tetralogia són: Mensaka, Ciutat ratllada y Sonko95. Històries de Kronen va ser traduïda a diversos idiomes, dins dels quals s'hi inclouen l'holandès i l'alemany. Així mateix, va ser portada al cinema el 1995 pel director Montxo Armendáriz. En l'actualitat, el títol és considerat com un supervendes de culte, i posseeix crítiques majoritàriament positives.
Sinopsi de Històries de Kronen
Context històric de l'obra
Històries de Kronen figura com una novel·la generacional, que, amb les seves anècdotes satisfetes de sexe, drogues i rock ando roll, ve a representar a la cohort demogràfica de les persones que van viure la seva joventut primerenca als noventes —dècada en què se situa la trama—. Nois entre vint i vint-i-cinc anys es veuen envaïts pels canvis que van succeir aleshores a Espanya, com les olimpíades de Barcelona i l'Expo.
Un fort canvi cultural arrasa amb el país. Això deixa les persones amb ganes de saltar les berreres del clàssic i sumar-se a crear alguna cosa nova, igual que ha passat als Estats com els EUA.
Històries de Kronen compleix un rol fonamental a l'hora de retratar la joventut de principis dels noranta, la manera com pensaven i actuaven, i la seva necessitat d'expressió per mitjà de l'art. Aquests personatges són fills de pares que van viure de prop la dictadura.
Sobre la trama
Transcorre l'any 1992 a Madrid. Allí viu Carlos, un jove de vint-i-un anys, estudiant universitari i fill de pares econòmicament acomodats. En realitat, tal sembla que la vida d'aquest noi trontolla entre els seus desdibuixats conceptes morals, la seva incapacitat per portar la seva existència per algun rumb i les seves sortides costoses amb el seu grup d'amics, que són tan ganduls i inadaptats com ell.
Carlos reuneix dues de les qualitats més menyspreables en una persona: només es vol a si mateix i és antipàtic. Els seus dies s'omplen amb les seves freqüents trobades amb els seus amics al Kronen, un bar fictici ubicat als voltants del carrer madrileny de Francisco Silvela. José Ángel Mañas descriu el seu personatge principal com un sociòpata, i aquest trastorn es pot veure a través del comportament del noi, que va de l'aïllament a l'alienació.
Sobre l'estructura de l'obra
En Històries de Kronen abunden els diàlegs vertiginosos. La major part de la novel·la es compon per converses, descripcions detallades de llocs ficticis i reals, i un llenguatge que, moltes vegades, es pot tornar groller.
José Ángel Mañas porta a col·lació no només la forma de pensament dels joves que participen en aquest títol, sinó també del seu argot. Els col·loquialismes que s'hi inclouen poden semblar obsolets a hores d'ara, però eren tendència en els darrers anys del segle XX.
El llibre presenta un tall neorealista que ajuda a definir sentir una generació, però el recurs que el seu autor utilitza recau en la monotonia. Tot i que es tracta d'una lectura àgil, només al final de Històries de Kronen s'hi introdueix un to més agressiu. En aquest sentit, l?obra conclou amb la mort d?un dels amics del protagonista a causa d?una sobredosi.
D'altra banda, el text ha estat comparat amb altres títols pertanyent al realisme brut —en el cas del present material, es fa servir com a terme pejoratiu—.
La decadència i el final
Històries de Kronen reflecteix el final duna època i el principi duna altra. Un esdevenir incert turmenta els joves, que no comprenen gaire bé quin és el seu lloc dins de la societat que s'alça als seus peus.
En aquest context, Ferro, el millor amic de Carlos, dóna una festa pel seu aniversari. El noi és obligat a beure una ampolla de Whisky sencera a través d'un embut. Per si no n'hi hagués prou, els seus col·legues li ocasionen una sobredosi després de jugar-li una mala broma: posar cocaïna al seu membre viril.
Fierro sempre va ser considerat com el més feble del grup per la seva condició de diabètic. A més, els seus amics ho creien homosexual, i pensaven que duia a terme activitats masoquistes. Amb el final de la seva vida arriba també el desastre de Carles, i la seva esperada però terrible inserció a la decadència moral i mental.
Homenatge a la cultura pop
Un dels recursos excel·lents que va utilitzar José Ángel Mañas per ambientar la seva obra va ser la cultura pop de finals dels noranta. A banda de l'argot col·loquial dels joves, els lectors es poden trobar amb incomptables referències a pel·lícules, llibres i música de l'època en què està ambientada la novel·la.
Un exemple daixò és que en alguns apartats de lobra existeixen cites a cançons de bandes com Nirvana, The, The, Els Ronaldos i Sinistre Total.
Sobre l'autor, José Ángel Mañas
José Ángel Mañas
José Ángel Mañas Hernández va néixer el 1971, a Madrid, Espanya. Mañas forma part de la generació d'escriptors neorealistes dels noranta. L'autor es va matricular a la Universitat de Madrid, on es va titular en Història Contemporània. Les primeres obres de José Ángel Mañas es consideren de culte; no obstant això, el literari va deixar una mica de banda el gènere que li va atorgar la fama, i es va dedicar a escriure novel·les històriques els anys recents.
Després de rebre elogis gràcies a Històries de Kronen, es va traslladar a França, on va viure uns anys fins al seu retorn a Madrid el 2022. La seva òpera primera al gènere històric va ser El secret de l'oracle (2007), inspirada en les aventures del líder Alexandre el Gran. Posteriorment, el títol va ser nominat al Premi Espartaco dins de les cinc millors novel·les històriques.
Altres llibres de José Ángel Mañas
novel·les
- Sóc un escriptor frustrat (1996);
- món bombolla (2001);
- Cas Karen (2005);
- La pella (2008);
- sospita (2010);
- Els arbres mutants també ploren (2013);
- Tots anirem al paradís (2016);
- Estranys al paradís, la veritable història de la Movida madrilenya (2018);
- Conqueridors de l'impossible (2019);
- L'última gresca (2019);
- L'hispà (2020);
- Una vida de bar al bar (2021);
- Pelai! (2021);
- ¡Fernán González!, l'home que va forjar Castella (2022);
- Guerrero (2023).