Fotografia: Graziella Moreno, perfil de Facebook.
Graziella Moreno és barcelonina. Es va llicenciar en dret i treballa actualment en un jutjat penal de la Ciutat Comtal, però alhora sempre treia temps per escriure perquè va començar a fer-ho a la infància. El seu primer títol es va publicar el 2015, Jocs de maldat, després van seguir El bosc dels innocents, Flor seca, Invisible, El joc de l'aranya i ara arriba Els animals de ciutat no ploren. En aquesta entrevista ens en parla i d'altres temes. Us agraeixo molt el seu temps i amabilitat.
Graziella Moreno — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la publicada es titula Els animals de ciutat no ploren. Què ens en pots explicar i d'on va sorgir la idea?
GRAZIELLA BRU: Els animals de ciutat no ploren, és un novel · la de suspens legal ambientat a Barcelona. La seva Ciutat de la Justícia, en què se situa la majoria dels jutjats de la capital, ha inspirat la portada perquè és el marc en què es desenvolupa la trama, juntament amb els despatxos legals i els advocats, veritables protagonistes de la novel·la .
La meva intenció és reflexionar sobre els valors de la justícia i de la veritat, des del punt de vista dels advocats i les estratègies que usen per defensar el seu client a l'àmbit penal. Tal com diu un dels personatges de la novel·la, la idea de la justícia és bonica, però la realitat és una altra. La defensa del client està per sobre de tot, per sobre de la veritat, un valor que només interessa a la societat, no a l'advocat: el seu objectiu és convèncer el jutge que el seu client és innocent sense importar-li si ho és o no. Volia posar el focus en un cas en què la denúncia d'una dona a la seva amant mobilitza els advocats d'un costat i l'altre per defensar els seus clients, i alhora crec personatges que tenen les seves pròpies vides. Parlo sobre l'amor, la venjança i l'ambició. En definitiva, de l?ésser humà.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I el teu primer escrit?
GM: De nena llegia Agatha Christie, Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Enid Blyton i molts altres. Escrivia contes de terror i recordo una novel·la policíaca que vaig titular Assassinat en un ascensor. Seria divertit llegir-la ara, però no la conservo.
- AL: Un autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
GM: La llista és molt llarga. Per posar-ne només tres: Franz Kafka, Rafael Xirbes i Umberto Eco.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
GM: Clara, una de les protagonistes de Els goigs i les ombres, de Gonzalo Torrent Ballester.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
GM: puc llegir a qualsevol lloc, m'aïlla força i res em molesta. Escriure és més complicat. Necessito més silenci i solitud. I temps, d'això sempre va escassa.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
GM: Sòl llegir per les tardanza i abans de ficar-me al llit. Escric quan puc i em deixen.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
GM: Llegeixo tota mena de literatura. Penso que un escriptor beu de tots els gèneres: romàntica, històrica, policíaca, terror, o simplement narrativa. M'agrada tot perquè estigui ben escrit i que la història m'atrapi.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
GM: Estic llegint els Diaris 1 i 2 de Rafael Chirbes, i L'oncle Goriot, d'Honoré de Balzac. Pel que fa a l'escriptura, fent voltes a un parell de projectes.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
GM: No descobreixo res si dic que en aquest país es publica massa per a l'escàs percentatge de lectors que tenim en comparació amb altres països. Estaria bé que les editorials, especialment els grans grups, arribessin a l'acord de publicar de manera més continguda per no col·lapsar les prestatgeries. Els llibres duren dos o tres mesos a les taules de novetats i són substituïts per d'altres que patiran el seu mateix destí.
Escriure és explicar una història tan bé com sigui possible, crear mons, personatges que siguin reals. I res d'això no tindria sentit sense publicar. Que hi hagi lectors que et llegeixin i gaudeixin amb les teves obres no tenen preu.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
GM: No crec que el moment present sigui molt més difícil que qualsevol altre que no hàgim viscut els darrers anys. L'ésser humà es caracteritza per la seva capacitat d'adaptació sorprenent. En el meu cas, sóc una persona positiva, convençuda que cal mirar endavant i que les experiències viscudes ens ajuden a créixer.