Grans noms de la narrativa hispanoamericana recent

No hi ha cap dubte que el segle XX va constituir la època daurada de la literatura hispanoamericana. Des de principis de segle, va augmentar l'activitat narrativa al continent naixent així autors novells que es convertirien posteriorment, des de la dècada dels 40 fins als 70-80 en grans noms de la literatura no només hispanoamericana sinó internacional.

Tendències en la narrativa

A principis de segle XX, la novel·la hispanoamericana es decantava entre dues postures altament diferenciades:

1. Modernisme: De què neix els relats breus de temes fantàstics de la mà del gran Rubén DarÃo. En aquesta tendència destaquen noms tan coneguts com el poeta argentí Leopoldo Lugones així com l'uruguaià Horacio Quiroga, un dels «contistes» més coneguts del seu temps.
2. Realisme i naturalisme: Sota el nom d'aquesta tendència destaquen diverses modalitats de novel·la:

• D'una banda es troba la novel·la de la revolució mexicana.
• També comptem amb la novel·la indigenista (La qual denunciava l'opressió dels indis per interessos purament econòmics).
• I finalment, trobem la novel·la de la terra, Que tocava temes com el conflicte armat entre civilització i barbàrie, el caciquisme, etc.

Tanmateix, aquesta novel·la encara estaria a anys llum respecte a l'Europea.

La narrativa entre els anys 1940 i 1960

Es a partir de 1940 quan la narrativa hispanoamericana pateix una afortunada renovació: S'amplien els temes urbans, s'incorporen innovacions de les narratives europea i nord-americana, així com també es fa present l'irracional de el moviment surrealista emergent de moment.

Alguns dels grans noms de la narrativa hispanoamericana recent

És en aquesta època on destaquen aquests grans autors coneguts per tots:

• Jorge Luis Borges: La seva obra constitueix un precedent indiscutible de tota la narrativa posterior. Barreja el filosòfic i el metafísic amb el fantàstic, el mundà i el irònic. La seva novel·la se situa exactament entre l'avantguarda i les noves formes de novel·la. Aquest autor destacava sobretot pels seus contes, publicats en «Ficcions» (1944), «L'aleph» (1949) i «El llibre de sorra» (1975).

• Juan Carlos Onetti: Aquest autor uruguaià mort en l'any 1994 escrivia contes i novel·les amb una carregada visió pessimista pròpia de l'existencialisme. Destaquen les seves obres «La drassana» y «Juntacadàvers».

• Ernesto Dissabte: En les seves obres, Sábato parlava de crim, de mort, de soledat, de maldat humana i d'històries d'amors terribles i desgraciats. Destaca la seva obra «El túnel» publicada el 1948.

• Miguel Ángel Astúries: La seva novel·la més important és «El senyor president» i juntament amb l'autor Jose María Arguedas, Representen a la perfecció el que en aquells dies es coneixia com la narrativa social.

• Allunyo Carpentier: L'autor cubà de la novel·la «El segle de les llums», És el primer a promoure la narrativa de l' realisme màgic. A partir de llavors, van anar sortint altres autors amb aquest tipus de narrativa, com alguns dels que segueixen a continuació.

• Juliol Cortázar: Conegudíssim per tots, l'escriptor argentí, autor de la novel·la «Rayuela» es caracteritza per la seva radical experimentalisme formal i per la seva anàlisi de l'home contemporani.

• Augusto Roa Bastos: Autor paraguaià de l'obra «Jo el suprem», Entre altres.

• Juan Rulfo: Escriptor mexicà que es converteix en un dels mestres de el nou estil amb els seus contes.

• Carlos Fuentes: Destaca a la experimentació narrativa analitzant constantment en la seva obra la problemàtica social i econòmica del seu país, fent especial atenció a la revolució mexicana. És l'autor de llibres com «El cap de l'hidra», Publicat el 1978 i «La mort d'Artemio Cruz» (1962) entre d'altres.

• Gabriel García Márquez: Sens dubte l'escriptor més conegut i llegit dels grans narradors hispanoamericans. Dir Gabo és a dir Macondo, És nomenar «El coronel no té qui li escrigui», És recordar «Cent anys de solitud» o «Crònica d'una mort anunciada», Entre altres grans llibres que va deixar com a llegat.

• Mario Vargas Llosa: Es caracteritza per indagar en noves tècniques narratives així com per la complexitat de les seves novel·les.

Altres noms no menys importants que els vistos fins ara

• Agustín Yanez (mexicà, 1904-1980).
• Mario Benedetti (uruguaià, 1920-2009).
• Manuel Mújica Láinez (argentí, 1910-1984).
• José Lezama Lima (cubà, 1912-1977).
• Adolfo Bioy Casares (argentí, 1914-1999).
• José Donoso (xilè, 1925-1996).
• Guillermo Cabrera Infante (cubà, 1929-2005).
• Álvaro Mutis (colombià, 1923-2013).
• Osvaldo Soriano (argentí, 1943-1997).
• Manuel Puig (argentí, 1932-1990).
• Manuel Scorza (peruà, 1928-1977).
• Augusto Monterroso (guatemalenc, 1921-2003).
• Antonio Skármeta (xilè, 1940).
• Isabel Allende (xilena, 1942).
• Luis Sepúlveda (xilè, 1949).
• Roberto Bolaño (xilè, 1953-2003).
• Eduardo Galeano (uruguaià, 1940-2015).
• Cristina Peri Rossi (uruguaiana, 1941).
• Laura Esquivel (mexicana, 1950).
• Zoe Valdés (cubana, 1959).