Qualsevol dia és bo per recordar i llegir el senyor Francisco de Quevedo i Villegas, Un dels més famosos escriptors de l' Segle d'Or i de tots els temps. Però avui hi ha més raó perquè es compleix un nou aniversari de la seva mort en 1645. Va ser en Villanueva dels infants, Preciós poble manxec proper a el meu, on està enterrat. Així que aquí va aquesta selecció de 7 dels seus sonets.
sonets
DEFININT L'AMOR
És gel abrasador, és foc gelat,
és ferida que fa mal i no se sent,
és un somiat bé, un mal present,
és un breu descans molt cansat.
És un descuit que ens dóna cura,
un covard amb nom de valent,
un caminar solitari entre la gent,
XNUMX:XNUMX estimar solament ser estimat.
És una llibertat empresonada,
que dura fins al darrer parasismo,
malaltia que creix si és curada.
Aquest és el nen Amor, aquest és el teu abisme:
mireu quin amistat tindrà amb res
el que en tot és contrari de si mateix.
VA SER SOMNI AHIR, DEMÀ SERÀ TERRA ...
Va ser somni ahir, demà serà terra.
Poc abans res, i poc després fum!
I destí ambicions, i presumeixo
tot just punt a la beta que em tanca!
Breu combat de importuna guerra,
en la meva defensa, sóc perill màxim,
i mentre amb les meves armes em consum,
menys em allotja el cos que em enterra.
Ja no és ahir, demà no ha arribat;
avui passa i és i va ser, amb moviment
que a la mort em porta estimbat.
Aixades són l'hora i el moment
que a jornal de la meva pena i el meu cura
caven en la meva viure la meva monument.
DEFINICIÓ D'AMOR
¿Rogarla? ¿Desdeñarme? ¿Estimar-
¿Seguir-? ¿Defensar-? ¿Agafar-? ¿Aïrar?
¿Voler i no voler? ¿Deixar tocar-se
ja persuasions mil mostrar-se ferm?
¿Tenir-bé? ¿Provar a desprendre?
Lluitar entre els seus braços i enutjar?
¿Besar-a desgrat i ella hom agreujar?
¿Provar, i no poder, a acomiadar-me?
¿Dir-me greuges? ¿Reprenderme el gust?
I en fi, a beateries de la meva pressa,
deixar les celles? No mostrar disgust?
¿Consentir que la part la camisa?
¿Trobar-net i encaixar-just?
Això és amor i la resta és riure.
EN VA BUSCA LA TRANQUIL·LITAT AL AMOR
A fugitives ombres dono abraçades,
en els somnis es cansa l'ànima meva;
pas lluitant tot sol nit i dia,
amb un trasgo que porto entre els meus braços.
Quan li vull més cenyir amb llaços,
i veient la meva suor es em desvia,
torno amb nova força a la meva porfídia,
i temes amb amor em fan trossos.
Voyme a venjar en una imatge vana,
que no s'aparta dels ulls meus;
búrlame, i de burlar-me corre ufana.
Empiézola a seguir, fáltanme empenta,
i com d'aconseguir-la tinc gana,
faig córrer després d'ella el plor en rius.
AMB EXEMPLES MOSTRA A FLORA LA BREVETAT
D'la bellesa, PER NO malmetre
La mocedad de l'any, l'ambiciosa
vergonya de jardí, l'encarnat
olorós robí, tir abreujat,
també de l'any presumpció bella:
l'ostentació ufanosa de la rosa,
deïtat de camp, estrella de la tanca,
l'ametller en la seva pròpia flor nevat,
que anticipar-se a les calors óssa:
reprensions són, oh Flora !, mudes
de la bellesa i la supèrbia humana,
que a les lleis de flor està subjecta.
La teva edat es passarà mentre ho dubtes,
d'ahir t'hauràs de penedir matí,
i tarda, i amb dolor, seràs discreta.
COMPARA EL DISCURS DE LA SEVA AMOR AMB EL
D'UN RIEROL
Tort, desigual, tou i sonor,
et rellisques secret entre les flors,
furtant el corrent a les calors,
cano en l'escuma, i ros com l'or.
En cristalls dispenses el teu tresor,
Líquid plectre a rústics amors,
i temperant per cordes rossinyols,
rius de créixer, de manera que ploro.
De vidre a les adulacions divertit,
joiós vas a la muntanya, i estimbat
escumós encaneces amb gemec.
No d'una altra manera el cor cuitado,
a la presó, a l'plor s'ha vingut,
alegre, inadvertit i confiat.
Lamentació AMOROSA I darrer
SENTIMENT DEL AMANT
No em afligeix morir, no he refusat
acabar de viure, ni he pretès
allargar aquesta mort, que ha nascut
a un temps amb la vida i la cura.
Sento haver de deixar deshabitat
cos que amant esperit ha cenyit,
desert un cor sempre encès
on tot l'amor regnar allotjat.
Senyals em dóna la meva ardor de foc etern,
i de tan llarga congojosa història
només serà escriptor meu plor tendre.
Lisi, estáme dient la memòria,
que ja la teva glòria l'pateixo infern,
que truqui a l'patir turments glòria.