Fernando Savater: el filòsof actual
Des de la seva creació, la filosofia com a doctrina ha buscat ordenar el coneixement de la realitat i el sentit de l'obrar humà. Molts han estat els mestres que van intentar portar aquests sabers al context modern, però pocs aconsegueixen fer-ho sense ser gaire acadèmics. No és estrany que la cerca “Fernando Savater: el filòsof actual” presenti una visibilitat tan àmplia als cercadors de la web.
Fernando Savater és un d'aquells personatges coneguts per aficionats grans i joves, doncs, a partir de la publicació dels primers assaigs, va demostrar una gran capacitat per captar l'atenció del públic general, gràcies a les seves postures avantguardistes sobre l'ètica, la política, la societat i la cultura. Al llarg de la seva carrera, ha rebut diversos premis i nominacions per la seva tasca.
Apropar la filosofia a joves i adults
Al millor estil dels francesos, Fernando Savater se sol referir a si mateix com un filòsof de companyia, en minúscules. A diferència d'aquells col·legues que exerceixen la Filosofia com a càtedra, aquest autor posseeix una orientació vitalista i il·lustrada, a més d'unes formes iconoclastes i polèmiques que li han valgut l'admiració dels uns i el repudi dels altres. Així mateix, el seu estil val de l'agudesa i la ironia.
Tot i que l'autor prefereix l'article periodístic i l'assaig sobre la narrativa —gèneres llegits principalment per adults—, això no ha impedit que els lectors més joves visitin la seva obra. La raó és òbvia: els seus llibres de filosofia presenten arguments que, si bé han madurat amb el temps, continuen sent del gust dels menys experimentats, sobretot per la forma senzilla que l'escriptor és capaç d'imprimir a cada text, inspirant-se en autors com Nietzsche, Cioran i Spinoza.
Trajectòria de Fernando Savater
primers anys
Fernando Fernández Savater Martín va néixer el 21 de juny de 1947, a Sant Sebastià, Espanya. Després de graduar-se de la Universitat Complutense de Madrid, es va dedicar a fer classes a diferents cases d'estudi a nivell superior. No obstant això, la seva carrera va fer un gir durant la tardor de 1973, quan no es va renovar el seu contracte com a docent. Això va ser interpretat pels estudiants com una represàlia política.
La molèstia per part del cos de professors i alumnes va donar peu a manifestacions en defensa de Savater. Després de la caiguda del franquisme, l'autor va ser reivindicat a la feina, i va començar a impartir l'assignatura d'Ètica a la Universitat del País Basc. Des de llavors, es va abocar a abordar diverses problemàtiques culturals en el seu treball periodístic, fet que el va convertir en un referent.
Postura filosòfica
La popularitat de Fernando Savater el va convertir en un supervendes, però també en un blanc de les crítiques. Això, sobretot pel que fa als arguments que la filosofia és un camp que s'ha d'utilitzar per a la provocació i l'expressió de la subjectivitat, afirmant que l'ètica no s'hauria de sotmetre als judicis abstractes que siguin aliens a la pròpia felicitat de l'ésser humà.
D'altra banda, la seva filosofia sobre la política ha evolucionat des d'un pensament llibertari, passant per l'individualisme democràtic, socialdemòcrata, liberal, i concloent a les seves últimes obres amb esbossos universalistes. Per exemplificar les seves idees, l'escriptor va esmentar el següent: “He estat un revolucionari sense ira; espero ser un conservador sense vilesa”.
El paper de les religions segons Fernando Savater
Savater ha proposat diverses vegades una societat totalment laica, en contraposició al paper fonamental de les religions en un context democràtic. Segons l'autor, això ajudaria a afrontar “els sectarismes identitaris d'etnicismes, nacionalismes i qualsevol altre que pretengui sotmetre els drets de la ciutadania abstracta i igualitària a un determinisme segregacionista”.
Obra de Fernando Savater
Pamflet contra el tot (1978)
Mitjançant aquest text, Fernando Savater intenta combatre certs conceptes apologètics que s'han aplicat a les ciències socials i la teoria política, com ara el “Ben Comú”, l'Estat, la Justícia, el Tot i el Poder. Les primeres lletres de les paraules es troben en majúscules com a ironia, ja que l'autor considera que els governs les utilitzen per autojustificar-se.
Invitació a l'ètica (1982)
En aquesta ocasió, Fernando Savater no recorre ni a la sociologia ni a la psicologia, sinó a una forma declarada de la filosofia, per tal d'explicar el propi concepte del filosòfic, incloent-hi així els seus fonaments, possibilitats, necessitat i evolució de cara al futur. També toca temes com ara la definició de la virtut i quin és el desafiament plantejat pel mal, a més de la relació entre la política i l'ètica.
La tasca de l'heroi (1982)
El llibre esmentat a continuació és la raó per la qual Savater va guanyar el Premi Nacional d'Assaig el 1982. Aquí es posa de manifest la necessitat de fomentar el gust per dues classes de rebel·lia, una que beu de l'ordre i una altra que gaudeix del desordre. Sí, és contradictori, però, dins de l'estil particular de Savater, és un denominador comú de les seves opinions.
Aquest assaig gira sobre tres eixos centrals. El primer tracta sobre com l'ètica serveix i s'ha d'usar per comprendre l'ésser humà. El segon analitza la figura de l'heroi i la seva missió, a més dels principals arquetips i mites de la cultura. El tercer, per la seva banda, parla sobre la maduresa de l'ètica, la qual no compleix una legislació positiva de l'Estat. En aquest apartat també s'aborda que la democràcia només és un ideal.
El jardí dels dubtes (1993)
És una novel·la ambientada a l'Espanya del segle XVIII. En ella, Savater examina els pensaments de Voltaire, una de les figures més populars i emblemàtiques de l'era victoriana. L'obra està orientada cap a la mateixa crítica que el francès havia plantejat, vol dir que es toquen temes com la guerra, el clergat, la tortura, la superstició, el fanatisme religiós, l'absolutisme regi, entre altres nocions.
Els convidats de la princesa (2012)
Un cop més, Savater escriu una novel·la sobre la qual es plasmen temes dactualitat, política i crítica social. La història comença quan la presidenta de Santa Clara, a qui se'l coneix com “La princesa”, cita diversos artistes i escriptors per celebrar un festí de cultura, per tal de transformar el seu petit fill illenc en un referent cultural. Tot i això, un volcà proper fa erupció, de manera que els convidats i l'amfitriona no aconsegueixen reunir-se.
