Fotografia: Félix García Hernán, perfil de Facebook.
Félix García Hernán, madrileny del 55, ha estat hoteler de professió, però també escriu. I després de Cava dues Foses (2020), que va tenir una gran acollida de crítica i públic i va camí de producció cinematogràfica, ara presenta Pastors del mal, que també va per al cinema. En aquesta entrevista ens en parla i algunes coses més. Li agraeixo molt el seu temps i la gentilesa dedicats.
Félix García Hernán— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol Pastors del mal. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
Félix García Hernán: Sempre m'he preguntat què s'amagava darrere d'una de les monstruositats més miserables del gènere humà: el abús infantil. Mentre vaig anar investigant a fi de documentar-me per a una futura novel·la, vaig descobrir el que em temia. Igual que a la resta de les xacres que hem de patir (drogues, tràfic d'armes i éssers humans, etc.) darrere sempre s'amaga el mateix, unes màfies que només busquen lucrar-se econòmicament. Però vaig tenir també molt clar des del principi que hauria de ser molt subtil, i que, donat l'espinós tema, si el lector havia de patir, que ho fes més pel que no dic que pel que dic. Per sort, ja des de les primeres ressenyes es feien ressò que havia aconseguit el meu propòsit.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
FGH: M'agrada aquesta pregunta. Més que el primer llibre que vaig llegir el que recordo amb molta nitidesa és el primer que em va deixar noquejat. No hi ha aventura igual que llegir els Miserables quan encara tens 13 anys, segueixes creient en els déus i, pro primera vegada descobreixes l'amor (Cosette) i la gelosia (Marius).
Respecte el primer que vaig escriure, m'avergonyeixo dir que no ho vaig fer fins ja molt gran. La meva feina com a director d'hotel em tenia tan absorbida que ni m'ho plantejava. Amb 58 anys, i ja més alliberat, vaig poder plasmar al paper una Història que em rondava pel cap i que no tenia res a veure amb els hotels, però sí amb una de les meves passions, l'òpera.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
FGH: En el passat, sens dubte el gran mestre de la novel·la negra en aquest país, Manuel Vazquez Montalban, Manuel Delibes i William Somerset Maughan. I actualment m'agraden molt Enric Flames, Rafael Melero y Luis Roso.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
FGH: Sens dubte Quasimodo. Difícil trobar un personatge tan ben perfilat, tan poc maniqueu i amb tantes arestes.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
FGH: Escric sense escaleta, amb unes notes on apunto noms i dates. Només tinc clar a l'hora de començar una novel·la a l'escenari i una idea més aviat nebulosa de la trama. Penso que la millor manera que el lector no endevini el final és que l'autor tampoc no ho sàpiga fins que no ho escrigui.
Respecte a la lectura, necessito estar concentrat. De la mateixa manera que la música m'ajuda força a escriure, quan estic llegint em distreu del que tinc a les mans.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
FGH: Escriure, als matins i dedicar les tardes a corregir. Llegir, a la nit i al llit. És la millor manera de començar a somiar abans de quedar-te adormit.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
FGH: Sí. M'agrada molt la literatura costumista i històrica.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
FGH: Doncs ara mateix estic llegint una novel·la històrica que em va commoure fa molts anys i que continua estant molt actual: El Déu de la pluja plora sobre Mèxic, de László Passuth.
Estic donant el darrer repàs a les galerades de la meva propera novel·la, que sortirà al setembre, participant en el rodatge de Dofins de Plata, on sóc coguionista al costat del director Javier Elorrieta i amb Rodolfo Sancho en el rol de Javier Gallardo, i començant a esbossar el guió de Pastors del mal, els drets dels quals ha adquirit Atlantia Films per a una propera producció.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
FGH: No noto gaire diferència entre ara i quan vaig entrar en aquest món, fa set anys. Quan vaig decidir publicar, mai vaig imaginar que seria tan complicat i que trobaria tantíssima competència. Potser aquesta és una de les activitats en què la sort té tant de pes. Sort que necessites des del principi per aconseguir potser el més difícil: que et llegeixin els que fet i fet t'han de publicar.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
FGH: Sento tan poc original, però no puc estar més d'acord amb l'aforisme que una crisi és sempre una oportunitat. Curiosament, l'argument de la meva propera novel·la té molt a veure amb la teva pregunta.