Federico García Lorca: poemes destacats, vida i obra

Els poemes de Federico García Lorca són un tresor literari, Un dels estendards més lluents de les lletres espanyoles de el segle XX. Tot i el talla de la seva existència, el seu nom s'aixeca com un dels més emblemàtics entre els poetes de la història hispànica.

L'escriptor va néixer el 5 de juny de 1898, En Font de Vaquers, un poblet pagès de la vega granadina, Andalusia, Regne d'Espanya. Els seus pares, van ser Vicenta Lorca Romero (mestra d'escola) i Federico García Rodríguez (hisendat). Va tenir un germà, Francisco, i dues germanes, Conxita i Isabel.

Infància, adolescència i viatges d'estudis

La vida al camp va marcar gran part de la seva inspiració, Això tot i que tota la família es va mudar a la ciutat de Granada el 1909, quan Federico tenia onze anys. Aquest trasllat el afectaria significativament, segons ell mateix va relatar després en un assaig autobiogràfic sobre l'ambient rural de Font de Vaquers.

Moltes d'aquestes experiències sensorials (el cant dels ocells, el córrer dels rius, l'olor de l'herba, el sabor de les fruites, les imatges de la lluna ...) les va evocar més endavant. A més, Frederic, el noi, va passar molts estius a l'àrea camperola de Fastigosa (actualment, Valderrubio). En aquest lloc, envoltat de natura, va escriure els seus primers poemes.

Ell sempre va mantenir un fort sentit de pertinença amb el camp, tot i que se li definia com "un senyoret de la ciutat". En la seva adolescència va començar a palpar amb perplexitat el tema de la desigualtat social. Durant els seus nombrosos viatges pels seus estudis, va observar com els pagesos de "cor pur" i "mans treballadores" eren marginats pels citadinos.

Un destacat escriptor prematur i els mestres que li van formar

Es va matricular a la Universitat de Granada en 1914, en un curs que permetia ingressar a les llicenciatures de filosofia i lletres, i de dret. No obstant això, en aquesta època seus companys intel·lectuals el coneixien més com un virtuós de la música i no per la seva escriptura. Hi havia pres classes de piano amb Antonio Segura Taula i admirava les partitures de Beethoven, Chopin i Debussy, entre d'altres.

Frederic, l'adolescent, era aficionat a el teatre i amb freqüència es reunia amb un grup de joves intel·lectuals al cafè "El Rinconcillo". Els professors que van exercir més influència en ell durant el seu pas per la Universitat van ser Fernando dels Rius (Dret Polític Comparat) i Martín Domínguez Berrueta (Teoria de la Literatura i de les Arts).

Primers poemes publicats

Els viatges d'estudis de Federico García Lorca li van permetre conèixer altres províncies d'Espanya i van acabar per incentivar la seva vocació de poeta. Gràcies a l'ajuda financera del seu pare, el 1918 va publicar el seu primer llibre de proses anomenat Imatges i Paisatges, un text recopilatori de les seves millors pàgines -fins llavors- on va abordar els temes sociopolítics que li preocupaven.

En aquest manuscrit va expressar també els seus dilemes religiosos i interessos artístics i estètics (Cant gregorià, l'estil renaixentista, el barroc, la lírica popular ...). El 1918 va morir el seu professor de música, succés que va acabar per decantar definitivament cap al món de la poesia.

Residència dels Estudiants de Madrid

El 1919 el jove Federico es va mudar Madrid i es va establir -fins 1926- a la Residència d'Estudiants, on es va retrobar amb diversos dels membres de "El Rinconcillo". Aquest va ser un lloc extraordinari, ja que el lloc va servir de catalitzador en l'intercanvi cultural entre espanyols i estrangers, Un espai perfecte per al creixement intel·lectual de García Lorca.

A la residència es va fer amic dels escriptors i artistes nacionals més rellevants d'aquests temps, entre els quals van destacar Luis Buñuel, Rafael Alberti i Salvador Dalí. Els esmentats, al costat de García Lorca, Jorge Guillén, Pedro Salinas i Gerardo Diego, per nomenar alguns, alguns anys després van formar el moviment artístic d'avantguarda conegut com "La Generació de l'27".

Així mateix, la residència va ser una plaça de trobada per prominents científics, músics i literats estrangers com: Claudel, Valéry, Cendrans, Max Jabob, Marie Curie, Le Corbusier, Ravel, entre molts altres. En els seus recorreguts per la ciutat va conèixer directors teatrals com Eduardo Marquina i Gregorio Martínez Sierra, així com celebritats artístiques com Ramón Gómez de la Serna o Vicente Huidobro.

La seva trobada amb el mestre que li va fer poeta

En aquesta època García Lorca va elaborar la seva primera peça teatral: El malefici de la papallona (Aquesta no va tenir una bona acollida). Gràcies a una carta de recomanació de Fernando dels Rius, a finals de 1919 el jove Federico va conèixer a Juan Ramón Jiménez, que va passar a ser el seu mentor com a poeta i amic entranyable per a la resta de la seva vida.

Entre 1920 i 1922, García Lorca va publicar alguns versos propis en revistes molt reconegudes com Espanya, Índex y la Ploma. Juan Ramón Jiménez ho va incentivar a editar el seu llibre de poemes (escrits des de 1918) a la impremta de Gabriel García Maroto, si bé era una editorial petita, Federico va poder supervisar personalment tots els detalls de la impressió, fins que l'obra es va llançar l'any 1921.

La versatilitat literària de García Lorca

Durant la temporada estiuenca de 1921 va conèixer a Manuel de Falla a Granada, per a aquest llavors va escriure la composició dels seus Suites i de l'Poema de l'canti jondo (Publicat el 1931). Aquest últim tracta d'obres inspirades en la brevetat, densitat i ardor temàtic d'aquesta expressió artística sentimental de tres o quatre versos.

El 1923 va crear Els Titelles de Cachiporra, Una mena de teatre ambulant, amb el qual va fer la posada en escena de La nena que rega l'Alfàbrega i el príncep preguntón. Aquesta va ser una comèdia que va comptar amb la presència de Falla com a col·laborador i musicalizador (piano).

La consagració literària de García Lorca va arribar el 1925 amb la publicació del seu poemari Cançons. En paral·lel, van sorgir les aclamades representacions teatrals a Madrid de Mariana Pineda, on Salvador Dalí va pintar els decorats. A més, amb Dalí va recórrer Catalunya, una terra que -segons el mateix Federico- va ampliar els seus horitzons creatius.

1928 és considerat com el moment de maduresa literària definitiva de l'poeta, en aquest any va ser quan va reflectir la seva identificació amb el popular i l'estilització culta, trets que va plasmar en el Romancer Gitano, Una obra d'èxit rotund. El 1929 va acudir com becat a la Universitat de Columbia; en territori nord-americà escriu una altra de les seves obres avantguardistes: Poeta a Nova York.

Durant 1931 es va instaurar la segona República Espanyola. El seu amic Fernando dels Rius és designat Ministre d'Instrucció Pública, qui, al seu torn, va nomenar a García Lorca codirector de la Barraca (una signatura de teatre universitari que va efectuar presentacions a les províncies).

En aquest període va escriure Noces de Sang, Una obra aclamada internacionalment, així com Yerma y Doña Rosita la soltera. Els seus temes recurrents furs el sexe, l'amor, la mort i les injustícies socials.

Federico García Lorca: poemes destacats

El pit de l'poeta

Tu mai entendràs el que et vull
perquè dorms en mi i estàs adormit.
Jo et ocult plorant, perseguit
per una veu de penetrant acer.

Norma que agita igual carn i estel
traspassa i al meu pit adolorit
i les tèrboles paraules han mossegat
les ales del teu esperit sever.

Grup de gent salta als jardins
esperant el teu cos i el meu agonia
en cavalls de llum i verds crineres.

Però segueix dormint, vida meva.
Sent la meva sang trencada en els violins!
Mira que ens aguaiten encara!

El poeta parla per telèfon amb l'amor

La teva veu va regar la duna del meu pit
en la dolça cabina de fusta.
Pel sud dels meus peus va ser primavera
i a nord del meu front flor de falguera.

Pi de llum per l'espai estret
va cantar sense albada i sementera
i el meu plor va calar per primer
corones d'esperança pel sostre.

Dolç i llunyana veu per mi abocada.
Dolç i llunyana veu per mi agradada.
Llunyana i dolça veu amortecida.

Llunyana com fosca corza ferida.
Dolç com un sanglot a la nevada.
¡Llunyana i dolça en moll ficada!

Llarg espectre

Llarg espectre de plata commoguda
el vent de la nit sospirant,
va obrir amb mà gris meva vella ferida
i es va allunyar: jo estava desitjant.

Nafra d'amor que em donarà la vida
perpètua sang i pura llum brollant.
Esquerda en què Filomela emmudida
tindrà bosc, dolor i niu tou.

Ai quina dolça remor en el meu cap!
Em tendiré costat de la flor senzilla
on flota sense ànima la teva bellesa.
I l'aigua errant es posarà groga,
mentre corre la meva sang en la mala herba
mullada i olorosa de la riba.

Guerra Civil i afusellament

Al gener de 1936 Lorca es va aliar a el Front Popular, i al juliol va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Aquest esdeveniment va marcar l'exili de la major part dels intel·lectuals ibèrics. Colòmbia i Mèxic li van oferir refugi polític a García Lorca, però aquest es va resistir a sortir del seu país i va tornar a la seva província natal.

El 16 d'agost de 1936 va ser capturat i assassinat per ordre de governador de Granada, José Valdez Guzmán, després d'una denúncia anònima. Es creu que el seu cos encara jeu en una fossa comuna localitzada en el camí entre Víznar i Alfacar.