Fotografia: Eva Zamora. Alberto Santos, Editor.
Eva Zamora va néixer a Madrid i ja té 10 novel·les publicades on combina els gèneres negre i romàntic. Entre elles hi ha L'essència de la meva vida, El que amaga la veritat, Tot per Daniel, Perduda en la meva desconfiança o Amor amb vistes al mar. En aquesta entrevista ens parla de La venjança no prescriu, encara que el seu darrer títol és Angelical rostre del mal. Li agraeixo molt el temps i l'atenció.
Eva Zamora — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol La venjança no prescriu. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
Eva Zamora: La venjança no prescriu no és la meva última novel·la, és el Angelical rostre del mal. Però sobre ella et puc explicar que va ser el cartilla novel · la de suspens policíac que vaig escriure. Em vaig divertir molt narrant-ho en primera persona però a tres veus diferents, la pròpia de la inspectora d'Homicidis, que n'és la protagonista, i les dels dos assassins que ella està buscant, i les identitats de les quals a l'obra s'amaguen sota un pseudònim per allargar el suspens.
Feia temps que la idea d'aquesta novel·la rondava-me pel cap, tenia una cosa bàsica escrita des de feia més d'un any al meu quadern d'idees. Però després de rellegir una novel·la que obre un debat moral important sobre si un advocat ha de defensar un assassí del qual anys enrere va ser víctima, em vaig plantejar moltes coses sobre la meva idea i em vaig centrar en una pregunta: Víctima o botxí? Al voltant d'ella comença a créixer la història, el pes de la qual recau en descobrir el perquè de la venjança i no tant en destapar la veritable identitat dels assassins.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
EZ: Vaig aprendre a llegir a primerenca edat, amb quatre anys. Em van ensenyar els meus pares. Recordo que amb sis vaig començar a llegir contes dels germans Grimm i amb nou va caure a les mans el famós Rimes i Llegendes del gran Gustau Adolfo Bécquer, qui em va fascinar i em va motivar a escriure. Vaig començar escrivint petites poesies i més tard relats curts. No sabria dir quina va ser la primera història que creu, perquè durant l'adolescència em passava el dia escrivint relats.
Després, per motius diferents, i durant molts anys, vaig deixar d'escriure. Però amb quaranta anys vaig decidir reprendre el que tant m'agradava i aquesta vegada vaig començar a escriure amb la idea de buscar una editorial a la meva història. Així va néixer Perduda en la meva desconfiança, la primera novel·la que vaig escriure, encara que no la primera que em van publicar.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
EZ: Durant molt de temps els meus llibres de capçalera van ser qualsevol títol de Agatha Christie, de Mary Higgins Clark i de Harlan coben. També he rellegit algun clàssic, perquè hi ha autors que han deixat una important empremta en mi i rellegir la seva obra sempre és un plaer, com Bécquer, Galdós, Benavente, Wilde, Dumas, Austen, Kafka, Tolstoi… Però he de confessar que actualment no tinc un llibre de capçalera en concret, ni tampoc un autor. Fa anys vaig descobrir que al nostre país hi ha molts autors i molt bons, i vull anar-los coneixent tothom.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
EZ: A Hèrcules Poirot ja Marple, i tindria mil preguntes per a ells. També m'hauria encantat crear-los, igual que al personatge de Dorian Gray.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
EZ: Tranquil·litat i silenci, això és el que necessito a l'hora de crear i quan em vull recrear amb la lectura.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
EZ: Prefereixo escriure al matí d'hora, que la meva ment està més fresca, i després una estona més a la tarda. Escric sempre en el meu estudi, on tinc lordinador, els meus quaderns, esquemes, i altres. Per llegir no tinc un temps definit, llegeixo sempre que puc, i tampoc tinc un lloc específic, en tinc prou que hi hagi silenci.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
EZ: Sempre que la sinopsi d'una obra em sedueixi, no m'importa el gènere. El que vull és que m'expliquin una història que m'atrapi.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
EZ: Tinc tres llibres començats i vaig lenta a la lectura per falta de temps. Estic amb La vida secreta d'Úrsula Bas, d'Arantza Portabales, El bon pare, de Santiago Díaz, i Terra de boira i mel, de Marta Abelló. No avanço com m'agradaria precisament perquè estic polint la meva propera novel·la i no dono més de si, em falten hores per a tot. Si tot va bé, la meva onzena novel·la es publicarà per a la tardor.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
EZ: El món editorial és complex, sempre ho ha estat i crec que sempre ho serà. Som molts escriptors i moltes les publicacions anuals, però és cert que autors reconeguts no n'hi ha tants i que molts sentim que les bones oportunitats només se'ls ofereixen a uns quants.
Jo vaig enviar el meu primer manuscrit a moltes editorials, vaig rebre força negatives i encara més la callada per resposta. Em vaig plantejar autopublicar-me, però al final no ho vaig fer perquè necessitava conèixer l'opinió d'algú entès al món editorial, que no em demanés diners per publicar la meva novel·la, sinó que hi apostés. Perquè ningú no assumeix riscos si no creu que hi ha potencial, amb independència de com n'és de subjectiva la literatura, com qualsevol art. Per sort vaig conèixer el meu editor, Alberto Santos, director de l'editorial Imágica-Ediciones, una petita, independent i tradicional editorial madrilenya que va publicar la meva primera l'any 2014. Actualment, m'han publicat nou novel·les de les deu que tinc, i estic molt contenta amb ells.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
EZ: Particularment, m'ha costat molt tornar a connectar amb el meu jo creatiu des del confinament. He estat més de quinze mesos sense poder escriure, amb l'imaginari en dic sec. M'ha afectat tant que he decidit no esmentar la pandèmia a les meves properes novel·les, congelar el temps fins a l'any 2019. Jo escric per evadir-me i per evadir, i crec que els lectors no necessiten veure a les novel·les una prolongació de les notícies, tampoc que siguin un recordatori del temps tan convuls que estem vivint. Ja veuré si en un futur faig esment d'aquests temps tan complexos o directament faig un salt temporal. Perquè positiva sí que sóc i estic segura que les aigües tornaran a la seva llera.