Esteban Navarro: escriptor i policia.
Tenim el plaer de comptar avui al nostre blog amb Esteban Navarro, Múrcia, 1965, escriptor i policia, número u de vendes a Amazon.
Actualidad Literatura: Murcià de naixement i oscenc d'adopció, policia nacional i escriptor, autor multigènere i apassionat del gènere negre, professor a l'Escola Canària de Creacció Literària, Creador del Concurs Policia i Cultura, Col·laborador del Festival Aragó negre i col·laborador amb dos diaris regionals de la teva terra adoptiva, Aragó. Una persona difícil d'encasellar, et mous a diferents mons, quines són les teves passions, el motor de la teva vida i de les teves històries? Com és l'home darrere l'escriptor?
Esteban Navarro: Escriure és, sobretot, una necessitat. O una malaltia, ja que necessito d'una medicació diària, que és l'escriptura. Crec que tinc moltes coses per explicar i necessito explicar-les. El que no inventa no viu, va dir en una ocasió Ana María Matute, i jo sento que he de inventar, crear, i transmetre el inventat i creat mitjançant la literatura.
A EL: «Clic, bon dia. Cafè i premsa. » Així amaneces cada matí al teu compte de Twitter @EstebanNavarroS . Més de 5.000 seguidors. El fenomen xarxes socials crea dos tipus d'escriptors, els que les rebutgen i els que les adoren. Tu sembles tenir una gran relació amb elles. A hores d'ara, després de la sonada sortida de Lorenzo Silva de Twitter, no puc evitar preguntar-te Què t'aporten les xarxes socials? Què porten de positiu en la teva vida, en la teva professió? ¿Compensen els inconvenients?
EN: les Xarxes Socials trobo el motor de la meva pròpia frustració a l'compartir tot el que crec bo. Aquesta és la màgia de les RRSS, i la mentida, perquè tot en elles és, o creiem que és, bo. El Clic, bon dia. Cafè i premsa és una forma d'arrencar el dia. De començar i dir que he començat. El escric perquè el llegeixin els altres, però en realitat és un missatge que em dic a mi mateix: Bon dia, Esteban. Comença el dia i endavant amb el que sigui. El que compensa les RRSS és l'ús que li donis a elles. Hi ha molt control que busca fer mal com si fos un escorpí que entra, pica i se'n va deixant un rastre de malestar. Si saps evitar-(bloquejar-) i prescindeixes de certes opinions malicioses, les RRSS és sobretot una eina útil de comunicació.
A EL: Els escriptors barregen i centrifuguen els seus records i les històries que han sentit per crear personatges i situacions. Tu has declarat en diversos mitjans que la premsa t'aporta idees, t'inspira escenaris i successos per a les novel·les que escrius. Això fa que els teus novel·les siguin el reflex de la societat actual Quin dels diferents gèneres en els quals s'enquadren les teves novel·les té més de baròmetre social? Quins són els temes que t'interessen més enllà de la història que els recobreix?
EN: Jo acostumo a escriure novel·la negra o novel·la policíaca. I aquest tipus de novel·la és molt crítica amb la societat, perquè la societat cal criticar-perquè millori. Hi ha moltes coses que estan malament i en la novel·la cal posar-les de manifest perquè la societat reaccioni i sàpiga veure reflectida. M'agrada escriure de la policia perquè la pròpia policia és un dels eixos fonamentals en què se sustenta la nostra societat ia la seva mà hi ha la solució a molts dels mals, per això és important i essencial que la societat cregui en la seva policia. M'interessa el mal, però especialment el mal que tots portem dins, perquè aquest és el pitjor mal que hi ha. Els dolents, no hem d'oblidar-ho, no són els que no veiem, els que estan lluny de nosaltres, els dolents som nosaltres i estan entre nosaltres.
A EL: Gènere negre de forma majoritària però també ciència ficció amb El Reactor de Bearing i realisme màgic amb La Gàrgola de Otín.
Hi ha una línia d'unió entre totes elles? Amb quin estil et prefereixen els teus lectors?
EN: La veritat és que no penso en els lectors quan escric, perquè si ho fes no escriuria. La relació entre El Reactor de Bering, la Gàrgola de Otín o Una història de policies és que totes són històries, només que ambientades en diferents escenaris i amb diferents personatges.
A EL: La majoria dels autors de l'gènere negre, són fidels a un protagonista, un detectiu, un policia, un jutge o un forense, en el teu cas, també ets multipersonaje, a el més pur estil Agatha Christie. Coneixem en les teves novel·les a Moisès Guzmán i Diana Dávila. És més fàcil per a tu donar vida a Moisès oa Diana?
EN: Els personatges són eines que utilitzo per a la novel·la. Utilitzar un personatge o un altre és una situació que suggereix la pròpia trama. Els personatges hi són quan són necessaris i compleixen el seu paper. Després, si ja no es necessiten o no tenen encaix en una altra novel·la, llavors es prescindeix d'ells. S'ha prolongat l ' "actuació" de Moisès Guzmán i de Diana Dávila, perquè eren importants per a les històries que havia de comptar. Sense ells no hagués estat possible, però responent a la pregunta, amb Moisès m'he sentit molt còmode, potser perquè tenim la mateixa edat i pensem de manera semblant.
Esteban Navarro: Escriptor multigènere amb passió per la novel·la negra.
A EL: Quins són els moments especials de la teva carrera professional com a escriptor i com a policia? Aquests que els comptaràs als teus néts.
EN: Lamentablement tinc millors records com a escriptor que com a policia. Respecte a la policia m'he decebut, i molt, després d'uns esdeveniments que mai haurien d'haver passat, però han servit per veure la maldat i l'enveja de prop. Pel que fa als records literaris em quedo amb la setmana que vaig saber que havia estat finalista al Premi Nadal. Van ser unes hores màgiques en què vaig tocar el cel, i això que sabia que era impossible que guanyés aquest premi, entre altres coses perquè no era d'aquesta editorial. Però el fet d'estar aquí ja va ser un premi.
A EL: El teu últim llibre, La Marca de l'Pentàgon, Acabat de publicar, ¿ja hi ha un següent projecte? Ets dels que comença la següent novel·la quant posa data de fi a l'anterior, o necessites un temps de regeneració creativa?
EN: A el principi vaig dir que era un malalt de l'escriptura i que necessitava escriure constantment. Sempre estic escrivint i sempre tinc projectes en ment i de vegades fins i tot escric diverses novel·les alhora. Ara mateix, quan acabi amb aquesta entrevista em vaig a posar a escriure immediatament.
A EL: Alguna mania o hàbit a l'escriure? Quan decideixes que una novel·la està llista per publicar? Tens persones a les que lliuris els teus novel·les abans de fer una última correcció amb els seus suggeriments?
EN: La meva única mania és que no començo una novel·la fins que no tinc el títol. Sóc incapaç d'escriure en un full en blanc sense títol de la novel·la. La meva primera lectora, el meu millor lectora, és la meva dona; sempre es llegeix els meus manuscrits i aporta el seu granet de sorra.
A EL: Es va embolicar una bona merder amb la teva novel·la Una Història de Policies, que et va valer una denúncia dels teus companys de Comissaria. A la fin, va prevaler el sentit comú i no va arribar a res seriós. 24 anys a la policia, dels quals 15 a Osca, una vida sencera dedicada a el cos i un homenatge continu el que li fas a través dels teus novel·les. Hi ha un abans i un després en la teva vida com a policia per aquest desafortunat succés?
EN: Aquest desafortunat succés, com bé dius, ha canviat tot. Ja res és igual, ni ho serà. Deia Heràclit que ningú es banya dues vegades en el mateix riu, i amb aquesta pressa ha canviat el riu, però també ha canviat el que es banya. M'he decebut i m'he adonat fins on pot arribar l'enveja. A la fin d'una falta molt greu que demanaven tot ha quedat en un advertiment, que és una cosa així com una estirada d'orelles. I és que sempre he mantingut que jo no he fet res dolent. Ni ho faré.
A EL: Mai demano a un escriptor que triï entre les seves novel·les, però sí conèixer-te com a lector, Quin va ser el primer llibre que recordes, aquell que et va impactar o et va portar a pensar que potser, algun dia, fossis escriptor? Algun autor que t'apassioni, d'aquests dels que compres les res més que es publiquen?
EN: Un dels llibres que m'has marcat ha estat, sens dubte, «El retrat de Dorian Gray». I el meu llibre de la infància va ser «La fugida de Logan», crec que el vaig llegir mitja dotzena de vegades.
A EL: Amb 14 novel·les publicades, número u de vendes a Amazon, escriptor consagrat de la novel·la negra, codeándote a el nivell dels grans, nombrosos premis i reconeixements en el teu haver-hi, has participat amb diferents editorials i has optat per l'autoedició, de manera intermitent ... ¿Decisió pròpia o és tan difícil que una editorial gran aposti per un escriptor, fins i tot sent ja un tan consolidat com és Esteban Navarro?
EN: El tema de les editorials és catastròfic. De fet jo ara no tinc editorial perquè Penguin Random House, que han adquirit Ediciones B, ja no em publica. Ediciones B no em publica des de l'any 2015, per la qual cosa es pot dir que no tinc editorial. Però si he de ser franc no m'importa, perquè el que m'agrada és escriure i jo segueixo escrivint. Vaig acumulant novel·les i vaig començar autoeditándome i aquí seguiré.
A EL: És possible, en aquests temps, viure d'escriure?
EN: No.
A EL: Reconegut per Amazon com un dels fundadors de la generació Kindle,
Com veus el futur de el llibre en paper? Podrà coexistir amb el format digital?
EN: Podrà i haurà de coexistir, encara que el paper anirà perdent cada vegada més rellevància.
A EL: Et fa mal el pirateig literari? Creus que acabarem amb ell algun dia?
EN: No acabarem, i crec que anirà a més. Te'n recordes dels videoclubs?
A EL: Per tancar, com sempre, et faré la pregunta més íntima que se li pot fer a un escriptor: Per què escrius?
EN: Perquè ho necessito.
Gràcies Esteban Navarro, desitjar-te molts èxits, que no pari la ratxa, i que ens segueixis sorprenent amb cada nova novel·la.