Entrevista a Inés Plana, exponent de la nova novel·la negra espanyola.

InésPlana. EditorialEspasa.

Inés Plana: L'autora revelació de l'editorial Espasa en el gènere negre publica la seva segona novel·la: Abans Moren Els Que No Estimen.

Tenim el plaer de comptar avui al nostre blog amb Inés Plana (Barbastre, 1959), escriptora revelació 2018, èxit rotund en vendes amb la seva primera novel·la, Morir no és el que més mal, I acabada de publicar la segona Abans moren els que no estimen, Ambdues de la mà de l'editorial Espasa.

«Va ser un cop de destral que semblava que semblava caigut de cel a traïció, per clavar-profundament en la terra i provocar un abisme entre la gent i les seves esperances. A un costat van quedar les persones i les hipoteques que ja no podien pagar, els treballs que van deixar d'existir, les empreses arruïnades, la tristesa, la perplexitat. A l'altre costat de l'avenc insalvable: les cases tan boniques, els cotxes tan nous, les vacances al tròpic, la seguretat de les nòmines, les sortides de cap de setmana i altres tants somnis complerts. No s'anava a estendre cap pont per tornar a aquells mons perduts. A contra, la intenció era dinamitar tots els que encara es mantenien incòlumes ».

Actualidad Literatura: Periodista de carrera y escritora de culto en el género negro con tu primera novela. ¿Cómo ha sido el proceso? ¿Qué te llevó un día a decir «voy a escribir una novela, y va a ser una novela negra»?

Inés Plana: Portava anys assajant l'escriptura ia casa encara guardo pàgines de relats, de contes i d'inicis de novel·les que vaig acabar rebutjant perquè no tenien la qualitat que jo buscava, però vaig aprendre molt en l'intent. Va arribar un moment en què sí em vaig sentir preparada per abordar l'enorme complexitat d'una novel·la. Tenia la trama al meu cap, la qual després es convertiria en "Morir no és el que més fa mal, i amb por i respecte vaig començar a escriure el primer capítol i ja no vaig parar. Per què una novel·la negra? Sempre m'ha atret el gènere, tant al cinema com a la literatura, i ja havia decidit que la història arrencaria amb la imatge d'un home penjat, amb un crim en aparença perfecte que havia de portar-me a una exploració sobre la maldat i sobre el cruel i atzarós que pot arribar a ser la destinació.

A EL: La xacra social de la tracta de persones, de menors en aquest cas, per a ser esclavitzades i violades amb finalitats econòmiques queda reflectida amb mestratge en la teva segona novel·la, Abans moren els que no estimen. Un tema terrible, que tots sabem que existeix, però que no sol ocupar portades als diaris. Què passa amb el tràfic de persones, les màfies, els proxenetes que utilitzen a dones i les nenes com a mercaderia? On és en la realitat aquest esclavatge de l'S.XXI que, de vegades, sembla que només existeixen en les novel·les negres?

IP: Es calcula que el negoci de la prostitució genera a Espanya al voltant de cinc milions d'euros a el dia. El codi penal no considera un delicte llogar un cos humà per practicar sexe, sí que ho és el proxenetisme, però les dones a les que es esclavitza estan amenaçades i no s'atreveixen a denunciar que són víctimes de l'explotació sexual. Les hi obliga a afirmar que practiquen sexe per voluntat pròpia. Així les coses, és difícil demostrar davant la llei la tracta de dones, aquesta esclavitud en ple segle XXI. A la Unió Europea, una de cada quatre víctimes és menor d'edat. Es paga molt més per elles que per una dona adulta. Aquesta és la tremenda realitat que, un cop més, supera tot el que es pugui comptar en una novel·la.

A EL: Comptes sobre la teva primera novel·la, Morir no és el que més fa mal, que sorgeix d'una experiència vital impactant: vesteix un home penjat, penjat d'un arbre, mentre anaves en un tren. en Abans moren els que no estimen a més del tràfic de menors, es creuen moltes històries de fons que reflecteixen la solitud de la vellesa, la inconsciència d'una jove que és capaç de destrossar a una família ia tots els que la volen, una mala mare a la que les seves filles li destorben, el rebuig que pateixen els guàrdies civils en els seus llocs d'origen oa les seves pròpies famílies en determinades zones d'Espanya, la traïció entre amics ... què et impacta d'aquestes trames secundàries per triar-com a quarta paret de  Abans moren els que no estimen?

IP: M'impacta tot el que generi dolor, injustícia, i malauradament la realitat m'aporta molts elements per inspirar-me en les zones i actituds més ombrívoles de la condició humana. Sóc escriptora, però també periodista. Visc molt enganxada a la realitat, la observo amb esperit crític, em fa mal i em desesperança quan no es fa res per millorar-la o per dignificar-la. Tant en la meva primera novel·la com en la segona he volgut retratar aquesta realitat bruta des de la fabulació, que és l'eina que jo tinc. La novel·la negra permet utilitzar la ficció per a la denúncia social i, a el mateix temps que els lectors gaudeixen amb una història, poden descobrir també aspectes foscos de la societat en què no havien reparat i que els suscitin una reflexió sobre els temps que vivim.

A EL: Ambientas teus novel·les en petits pobles de Castella i en aquesta ocasió també un escenari gallec, a la Costa Dóna Morte. Ves, Els Ferrers, Ciena, ..., són pobles pels quals el lector es passeja de la mà sentint-se a la fin un veí més. Existeixen aquestes ubicacions?

IP: Tant ves a la Comunitat de Madrid com dels Ferrers a Palència o Ciena a la Costa da Morte són escenaris imaginaris. En ells es donen situacions que, per uns motius o altres, no he volgut singularitzar triant llocs reals. També jo em sento més lliure per fabular fent-ho així. Però totes aquestes localitats fictícies tenen un base real, pobles que m'han inspirat i que m'han servit de referent, encara que no és un en concret, sinó que he barrejat elements de diversos fins a convertir-un sol escenari.

A EL: Els protagonistes per excel·lència de l'gènere negre americà són els detectius privats i de l'espanyol, els policies. Tot i que la Guàrdia Civil protagonitza alguna de les sèries negres de renom, no sol ser l'escollida pels escriptors de l'gènere. En el teu sèrie negra ens presentes dos guàrdies civils molt humans, molt reals: el tinent Julián Tresser i el cap Coira, que no passen cap dels dos pel seu millor moment, per què guàrdies civils? La Guàrdia Civil és un cos amb reglament militar, diferent a la policia, i la solvència amb què escrius sobre ells delata moltes hores d'investigació, ha estat complicat conèixer el funcionament intern de el cos i l'impacte en la vida personal de tal elecció professional?

PortadaAbansMurenElsQueNoAman

Abans Moren Els Que No Estimen, la nova novel·la d'Inés Plana: tracta de menors, tràfic d'armes i prostitució.

IP: Sí que ho ha estat, perquè la Guàrdia Civil té un funcionament intern força complex, precisament per la seva naturalesa militar, a diferència d'altres cossos policials. Però conte amb l'ajuda de Germán, sergent de la Guàrdia Civil, un professional extraordinari i una persona també extraordinària que m'ha explicat les particularitats de l'Cos amb molta paciència per part seva, ja que no és fàcil entendre-a la primera. Per a mi és un desafiament i des del primer moment que vaig començar a imaginar la trama de "Morir no és el que més mal" vaig tenir molt clar que els investigadors serien guàrdies civils. D'una novel·la a una altra he pogut conèixer molt més sobre les seves vides, els seus problemes quotidians i la seva manera de treballar, que és admirable, perquè tenen un esperit de lliurament extraordinari i no és fàcil suportar emocionalment un ofici que, en moltes ocasions, és realment dur. De fet, tenen una elevada taxa de suïcidis i el pitjor és que no es destinen prou recursos per a una atenció psicològica eficaç i, sobretot, preventiva.

A EL: Arribes a el món de la novel·la després d'una important carrera professional com a periodista. La teva primera novel·la, Morir no és el que més mal ha estat la novel·la revelació de l'gènere negre i Abans Moren els que no estimen ja fa olor i sap a èxit de vendes. Hi ha moments inoblidables en aquest procés? D'aquells que atesorarás per sempre.

IP: Hi ha moltíssims, fets de sensacions i emocions que tinc molt interioritzades. Recordo les trobades amb els lectors en els clubs de lectura com un dels moments més preciosos de la meva vida, a l'igual que la presentació a Madrid de "Morir no és el que més mal" i les que vaig fer a la meva terra, Aragó. Al meu poble, Barbastre, vaig tenir una acollida que mai oblidaré, a l'igual que a Saragossa ia Osca. Era la meva primera novel·la i ho vaig viure tot amb molta intensitat, em costava creure que tot allò tan bonic m'estigués passant a mi. Tampoc oblit tot el que he gaudit en els festivals de novel·la negra, a les fires i presentacions en moltes ciutats d'Espanya i em quedo també amb les persones que he conegut a través de la meva novel·la i amb les que he connectat d'una manera tan especial .

A EL: Com invoques a la creativitat? Tens hàbits o manies a l'escriure? Comparteixes la història abans de deixar que vegi la llum o la guardes per a tu fins a la qual consideres el treball acabat?

IP: La inspiració és molt capritxosa i acudeix quan vol, no quan la necessites, així que no sòl esperar-la. Prefereixo posar-me a escriure i que sigui el propi treball, la insistència en tirar-lo endavant, el que obri la meva ment i em ensenyi camins. Tot i així, si hagués de esmentar una font inspiradora, sens dubte per a mi seria la música. No l'escolto mentre escric, sóc incapaç perquè em descentra, però entre sessió i sessió d'escriptura escolto cançons que la majoria de les vegades no tenen res a veure amb l'assumpte que estic tractant però que generen imatges al meu cap, em suggereixen situacions i actituds dels personatges que m'ajuden molt i que considero valuoses. No tinc manies quan em poso a escriure. Només necessito silenci i que ningú ni res em interrompi, cosa que no s'aconsegueix sempre, però intento que sigui així perquè és una feina que requereix molta concentració i un estat mental especial que a mi em situa absolutament fora de l'món. Només hi ha la història que vull explicar i res més. És un procés complicat que produeix inseguretat, que t'obliga a prendre decisions que, si no són les correctes, poden esquerdar els fonaments de la novel·la. Cal anar amb compte. Quan tinc diversos capítols, se'ls dono a llegir a la meva parella, que també escriu, per saber les seves impressions i comentar-les.

A EL: Ens encantaria que ens obrissis la teva ànima de lectora: ¿quins són aquests llibres que passen els anys i, de tant en tant, tornes a llegir? Algun autor que t'apassioni, d'aquests dels que compres res més que es publiquen?

IP: Jo sòl rellegir bastant. Tinc autors als quals vaig de manera recurrent perquè sempre aprenc d'ells coses noves. És el cas de Tolstoi, Jane Austen o Flaubert, per exemple. Hi ha un autor contemporani que m'agrada molt, Enrique Vila-Matas. M'atrauen els mons que expressa i el bé que els narra, però no segueixo amb ansietat a cap escriptor en concret. Compro llibres dels que tinc bones referències i la veritat és que m'agrada improvisar quan visito una llibreria.

A EL: Què passa amb el pirateig literari que a l'endemà de sortir una novel·la pot descarregar-se ja en qualsevol pàgina pirata? Quant mal fa als escriptors?

IP: Fa molt de mal, per descomptat. Fa mal que, en efecte, gairebé a minut de publicar una novel·la ja s'estigui oferint gratis a Internet. Aquests temps que vivim d'absoluta interconnexió tenen aquestes arestes que segueixen sense polir-se. No tinc la solució per frenar la pirateria, perquè sóc una simple ciutadana, però li correspon fer-ho als nostres governants i no sé si estan fent l'esforç que requereix aquest assumpte que tant fa mal a la creació ia la cultura.

A EL: ¿Paper o digital?

IP: M'agrada llegir en paper, encara que de vegades ho faig a la tablet, però m'encanta aquest ritual de passar les pàgines, l'olor tan especial de el llibre acabat de comprar ... En tot cas, l'important és llegir, sigui quin sigui el suport. És un dels hàbits més saludables per a la ment i més enriquidors que existeixen.

A EL: En els últims anys, ha canviat molt la imatge d'escriptor. La imatge clàssica de el geni taciturn, introvertit i ermità ha donat pas a escriptors més mediàtics, que es donen a conèixer a el món a través de les xarxes socials i tenen milers i fins i tot, centenars de milers de seguidors a Twitter. Uns es queden, d'altres, com Lorenzo Silva, se'n van. Com és el teu cas? Quin és relació amb les xarxes socials?

IP: Des que vaig publicar la meva primera novel·la, la meva experiència a les xarxes ha estat, simplement, meravellosa. M'han permès connectar amb els meus lectors i lectores, en públic o mitjançant missatges privats. Durant l'escriptura de la meva segona novel·la he sentit l'afecte i el respecte de tantes persones que van llegir "Morir no és el que més mal" i que esperaven la meva següent història que l'hi agrairia eternament. Sóc una persona molt social, m'agrada la gent, ia les xarxes em sento en el meu mitjà i espero que això sempre segueixi així.

A EL: Per tancar, com sempre, et faré la pregunta més íntima que se li pot fer a un escriptor: Per què escrius?

IP: És una necessitat, no recordo ni un sol dia de la meva vida en què no hi hagi escrit alguna cosa o no hi hagi imaginat el que anava a escriure. Sent molt petita i fins i tot sense haver après a escriure, els meus pares m'explicaven que ja improvisava poemes i els recitava en veu alta. Jo crec que vaig néixer amb aquesta inquietud presa en mi i suposo que em vaig fer periodista perquè mai em abandonés. L'escriptura és la meva companya de vida i no podria imaginar la meva existència sense.

Gràcies Inés Plana, desitjar-te que segueixis amb aquest èxit aclaparador i que Julián Tresser i el cap Guillem Coira tinguin una llarga vida per al delit dels teus lectors.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.