Entrevista a Estela Chocarro: Novel·la negra a la Navarra més rural.

Estela Chocarro: Autora de la sèrie negra protagonitzada per Víctor Yoldi i Rebeca Turumbay.

Estela Chocarro: Autora de la sèrie negra protagonitzada per Víctor Yoldi i Rebeca Turumbay.

Tenim el privilegi i el plaer de comptar avui al nostre blog amb Estela Chocarro, escriptora, autora de la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista Víctor Yoldi i l'experta en art Rebeca Turumbay.

ambientades en Cárcar, un poble navarrès de poc més de mil habitants, aquesta sèrie porta la novel·la negra a un entorn poc habitual en el gènere, El rural, aconseguint un domestic noir que original, fresc, diferent i que enganxa a al lector.  

Actualidad Literatura: Tres novelas publicadas de tu serie negra,  El Proper Funeral Serà el Teu, Ningú Ha Mort a La Catedral y Et Donaré a un Petó Abans de Morir. Comptes que la passió per la literatura et ve del teu pare, a què li encantava explicar llegendes i històries que serveixen d'inspiració. Com acaben aquestes històries en una sèrie de novel·la negra?

Estela Chocarro: Al meu pare li encanta explicar històries de "els seus temps" i de temps d'altres que van viure abans que ell. Algunes d'elles són simples anècdotes, però la veritat és que m'han inspirat personatges i trames, o parts d'elles, principalment quan parlo de Cárcar i de la seva gent. Imagino que l'afició a explicar històries em ve d'ell.

A EL: El gènere negre està de moda, però la veritat és que d'aquí a el gènerero negre hi ha molts tipus diferents de novel·la. Què poden trobar els lectors en les teves novel·les més de apassionants investigacions de crims?

CE: Cada vegada hi ha més subgèneres dins de l'gènere negre, és cert. Les meves novel·les podrien encaixar en el Domestic Noir, Local Crime, Noir Rural ... Són històries protagonitzades per persones corrents que en principi no tenen per què investigar un crim, però que per circumstàncies es veuen dins d'una voràgine que els porta a fer-ho. A més estan principalment ambientades en l'àmbit rural enfront de la tradicional Novel·la Negra que és urbana. L'elenc de personatges és molt variat pel que fa a les seves edats i les seves procedències, i això m'encanta perquè reflecteix molt bé el món globalitzat en què ens movem, però també un món més petit que és el de la gent gran que sempre ha viscut en un poble.

A EL: Els teus protagonistes, Víctor Yoldi i Rebecca Turumbay no són policies. Ni tan sols detectius. Et desmarques dels personatges habituals de l'gènere negre espanyol: policies i guàrdies civils. Què et suposa a l'hora de muntar el cas que siguin dos investigadors aficionats?

CE: Em sento molt més lliure, menys limitada. Els meus protagonistes no tenen l'obligació d'actuar, ho fan perquè els va una mica personal en això. Crec que la motivació i la implicació d'algú que intervé perquè té alguna cosa a perdre o bé una motivació personal, és més interessant que la de qui ho fa perquè és la seva professió, al menys a mi resulta més suggerent.

A EL: Totes les teves novel·les s'ambienten, en part, en Cárcar, el poble on et vas criar. Cárcar té poc més de mil habitants i tu ho estàs donant a conèixer a tot Espanya. Són reals els llocs, carrers, bars ... on ambientas teves novel·les? Com et reben ara al teu poble quan vas?

CE: Tots els llocs que apareixen en els llibres són reals i també ho són els cognoms, els refranys i cançons, així com l'esperit dels veïns. La veritat és que vaig molt sovint. Els meus pares sempre han viscut allà i jo em sento una més, perquè és on he nascut i crescut. La gent està contenta que el poble sigui protagonista de les novel·les però a mi a vegades se m'oblida que tinc una faceta d'escriptora i crec que no hi ha diferències en el tracte després de publicar, excepte quan algú se m'acosta per demanar-me una dedicatòria o comentar alguna cosa sobre algun dels llibres, cosa que m'encanta alhora que em sorprèn, perquè com dic, jo em sento la mateixa de sempre perquè estic a casa meva. 

Et donaré un petó abans de morir: Tercera novel·la de la saga de novel·la negra ambientada a la Navarra més rural.

Et donaré un petó abans de morir: Tercera novel·la de la saga de novel·la negra ambientada a la Navarra més rural.

A EL: En la teva novel·la Et Donaré Un Petó Abans De Morir, Ens fiques de ple a l'interior d'una presó, la nova presó de Pamplona, ​​considerada una de les més luxoses d'Espanya, on trobem un pinxo amb els seus sequaços que fa el que li dóna la gana, donar pallisses, matar i ni els funcionaris s'atreveixen a tocar-lo. ¿Aquesta és la realitat de la vida a la presó? Com quadra amb el luxe que pressuposa l'opinió pública a la presó de Pamplona?

CE: Tal com em va explicar el seu director, es tracta d'una presó nova que es va inaugurar en plena expansió de la crisi econòmica i aquesta va ser la raó que alguns detalls es veiessin com un luxe excessiu quan en realitat la presó era similar a les de la resta de país. Hi va haver molta polèmica amb la piscina coberta i les televisions de plasma, però la veritat és que la piscina sempre ha estat buida i les televisions no es van arribar a col·locar. Cada pres ha de proveir-se ell mateix si vol veure la tele. Pel que fa a l'perdonavides de la presó, és una qüestió de poder i en totes les presons existeixen grups i líders. És una versió petita i més perillosa de la societat en què vivim.

A EL: La teva última novel·la, Et Donaré Un Petó Abans de Morir, Es va publicar l'any passat, el 2017, ja hi ha una quarta en marxa? Ets de les que comencen la següent novel·la quant posa data de fi a l'anterior, o necessites un temps de regeneració creativa?

CE: Quan es va publicar Et Donaré Un Petó Abans de Morir la següent estava bastant avançada, quant vaig posar fi a una, vaig necessitar aviat trobar una altra història que em captivés, em sentia òrfena d'alguna manera. No obstant això, crec que cada llibre és diferent i cada moment et demana alguna cosa diferent. El meu quart llibre ja està entregat a l'editorial (encara no hi ha data de publicació) i tinc una idea per al següent, però no tinc tanta pressa per començar a escriure com he tingut en anteriors ocasions.

A EL: pirateig literari: ¿Una plataforma perquè els escriptors novells es donen a conèixer o un dany irreparable a la producció literària? Impedeix que els escriptors puguin guanyar-se la vida venent els seus llibres?

CE: Estic segura que el pirateig no té cap faceta positiva. No és plataforma per a ningú perquè quan un autor novell piratejat voldria cobrar pel seu treball, deixarien de llegir-lo. Les persones que pirategen, ho fan perquè prefereixen no gastar diners en llibres mentre hi hagi plataformes que se'ls lliurin gratuïtament. Si una persona no pot permetre pagar vint euros per un llibre, sempre pot comprar-lo en versió butxaca o en digital, fins i tot esperar una oferta en digital i comprar qualsevol títol un o dos euros. És una veritable pena veure que alguns lectors no donen cap valor a tantes hores de treball d'escriptors, correctors, editors etc. I sobretot a l'enorme il·lusió que posem en cada llibre. I si; qui pirateja està robant el pa a molts escriptors que no cobren per la seva feina i es veuen obligats a tenir una altra ocupació per poder viure. Això en altres països no passa.

A EL: Tot i la imatge tradicional de l'escriptor introvertit, tancat i sense exposició social, hi ha una nova generació d'escriptors que tuiteja cada dia, per als quals les xarxes socials són la seva finestra de comunicació a el món. Com és la teva relació amb les xarxes socials?

CE:  Jo sóc molt de Facebook, encara que també tinc Twitter i Instagram, que ús menys. No sóc una obsessa de les xarxes perquè et absorbeixen molt i poden robar-te el temps de llegir i d'escriure si no tens una mica de cura. Crec que són fantàstiques per interactuar amb els lectors, amb altres escriptors, assabentar-te de publicacions, de festivals, de premis. Utilitzades en la seva justa mesura, em semblen molt útils.

A EL: ¿Paper o format digital?

CE: Fins al moment, sempre paper.

A EL: Com és Estela en el paper de lectora? Quins són els llibres de la teva biblioteca que rellegeixes i sempre tornes a gaudir com la primera vegada? Algun autor que t'apassioni, d'aquests dels que compres les res més que es publiquen?

CE: Doncs m'ha passat com a molts companys escriptors, que ara llegeixo d'una altra manera: em fixo molt en el com, en els personatges, en el ritme, en els trucs etc. En certa manera he perdut frescor a l'llegir perquè analitzo el que llegeixo, però és inevitable que sigui així perquè per créixer com a escriptor cal llegir i aprendre del que escriuen altres. Un llibre que he llegit diverses vegades i sempre m'enamora de la mateixa manera és Rebeca, de Daphne du Maurier. Algun que un altre clàssic no ha superat l'examen de pas de el temps per a mi.

Últimament llegeixo amb avidesa a Denis Lehane i també recomano qualsevol cosa de Joice Carol Oates, Margaret Atwood i Sara Waters.

A EL: Per acabar, et demano que els regalis als lectors una mica més de tu: ¿quins han estat fins ara els moments més especials de la teva carrera literària? Aquests que els comptaràs als teus néts.

CE: Al número de setembre de l'any passat, la revista Qué Leer publicar un article meu titulat: Local Crime o posar portes a camp, on parlava sobre els diferents subgèneres que van sorgint dins de la novel·la negra. És la revista literària de més prestigi i va ser un gran moment per a mi. Però encara hi ha un altre moment més emocionant; la primera presentació del meu primer llibre. Es van esgotar les invitacions i hi va haver qui no va poder entrar perquè no hi havia un buit lliure. Va ser molta gent de Cárcar que viu a Pamplona, ​​alguns eren persones grans que van fer un notable esforç per acudir. També hi va haver molta gent anònima, cosa que també em va sorprendre perquè jo era una perfecta desconeguda. Va ser una cosa increïble veure com es van mobilitzar al voltant de cent vint persones per anar a escoltar-me, a mi: una persona normal i corrent que tan sols havia escrit un llibre. A la primera presentació en Cárcar també es va quedar petit el saló d'actes i vaig signar més de cent exemplars. Sentir que es pot ser profeta a la teva terra és una cosa extraordinària.

Gràcies, Estela Chocarro, desitjar-te que continuïs col·leccionant èxits en cada repte que emprens i que ens segueixis aportant moltes magnífiques novel·les. Tenim moltes ganes de seguir gaudint de Víctor Yoldi i de Rebeca Turumbay.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.