Entrevista a Berna González Harbour, autor de la sèrie de novel·la negra protagonitzada per la comissària María Ruiz.

Berna González Harbour: Autora de la sèrie negra protagonitzada per la comissària María Ruiz.

Berna González Harbour: Autora de la sèrie negra protagonitzada per la comissària María Ruiz.

Tenim el privilegi i el plaer de comptar avui al nostre blog amb Berna González Harbour (Santander, 1965): escriptora, periodista i analista de la societat actual en totes les seves facetes. La seva carrera com a periodista es vincula a El País on ha ocupat destacades posicions com a editora de Babelia, sotsdirectora del diari o enviada especial a països en conflicte entre d'altres.  

González Harbour ha entrat per la porta gran en la novel·la negra amb la seva sèrie policíaca protagonitzada per la comissària María Ruiz.

Actualidad Literatura: Arribes a la novel·la el 2010, amb una reeixida i consolida carrera com a periodista i directiva en un dels grans de la premsa espanyola: El País. Què et va trucar de la literatura, de la novel·la negra?

Berna González Harbour:

La literatura em va cridar molt abans que el periodisme, des de petita. Però no vaig escometre una novel·la fins al 2010, quan em vaig sentir preparada. La novel·la negra és una eina perfecta per furgar en els forats de la realitat.

A EL: Comences l'aventura literària de la mà del teu protagonista, la comissària de policia María Ruiz. Després de dos lliuraments, quan ja els lectors demanàvem més comissària Ruiz, apostes per llançar una nova obra sense ella, i en aquesta última entrega, Les Llàgrimes de Claire Jones, Podem gaudir de nou dels seus casos. ¿Llarga vida a la comissaria Ruiz?

BGH: Espero que sí, sens dubte, sempre que els lectors m'acompanyeu. És més complicat que les obres independents, perquè sostenir els fils de les vides dels protagonistes ha de guardar no només una coherència interna en el llibre, sinó una coherència vital de llarg termini que és més complexa, però em temo que ja estic condemnada. No podré matar Ruiz.

A EL: El teu protagonista és independent, intel·ligent, triomfadora, psicòloga desencantada, solitària, culta, esportista, sense fills, sense parella, feminista, treballadora a temps complet, introvertida i lleial. Què li dóna Berna a Maria i Maria a Berna?

BGH: Cada vegada ens donem més l'una a l'altra, tot i que comptant les 13 característiques que has esmentat crec que només compartim huit i diferim en 5. Ambdues, Ruiz i jo, com tantes dones actuals, hem renunciat a molt per complir sense treva.

A EL: La teva experiència de la realitat és molt variada intensa després d'una vertiginosa carrera com a periodista de camp formant part de grans moments de la història de l'S.XX i XXI, Quant de realitat hi ha en els teus novel·les? Quant és ficció literària i com és periodisme ficcionat que recrea imatges de la realitat social de el moment?

BGH: Tot és ficció, però sempre basada en els casos que em commouen, que em deixen perplexa en la realitat. Des dels escàndols de pederàstia als suïcidis en cadena a France Telecom o les violacions col·lectives i compartides en wasap, tot té un peu en el que no entenc de la realitat. Escriure també és una forma d'intentar comprendre.

A EL: Moments de canvi per a la dona, per fi el feminisme és cosa de majories i no només d'uns petits grups de dones estigmatitzades per això. Tu, des del teu posició, parles amb altaveu a la mà defensant la igualtat, quin és el teu missatge a la societat sobre el paper de la dona i el rol que juguem en aquest moment?

BGH: Només m'agradaria que, en cada decisió que prenen, homes i dones amb qualsevol grau de poder es preguntessin si estan representant a la societat. La foto de el poder no es correspon amb la foto de la realitat.

Les Llàgrimes de Clara Jones: Última entrega de la comissària María Ruiz.

Les Llàgrimes de Clara Jones: Última entrega de la comissària María Ruiz.

A EL: La teva última novel·la, Les Llàgrimes de Claire Jones, Es va publicar l'any passat, el 2017, ja hi ha un següent projecte? Ets de les que comencen la següent novel·la quant posa data de fi a l'anterior, o necessites un temps de regeneració creativa?

BGH: Cada ocasió és diferent. Les llàgrimes ... em va costar més perquè enmig hi havia escrit una diferent i m'havia allunyat massa. Però en aquest cas vaig començar immediatament, ja tenia de nou a Maria Ruiz i tots els personatges i situacions al cap, així que m'ho demanava el cos. Crec que serà molt potent.

A EL: pirateig literari: ¿Una plataforma perquè els escriptors novells es donen a conèixer o un dany irreparable a la producció literària?

BGH: No és un mal a la producció, que seguirà contra vent i marea, sinó a la nostra butxaca. És un robatori suau. No tindria molla per un cas de novel·la criminal!

A EL: Tot i la imatge tradicional de l'escriptor introvertit, tancat i sense exposició social, hi ha una nova generació d'escriptors que tuiteja cada dia, per als quals les xarxes socials són la seva finestra de comunicació a el món. Com és la teva relació amb les xarxes socials? Què pesa més a Berna González Harbour, la seva faceta de periodista oberta a el món o la d'escriptora gelosa de la seva intimitat?

BGH: És una relació que porto molt malament, que m'incomoda sempre. Em costa més conciliar aquí els meus dos gorretes que a la vida real. Però crec que un comunicador d'segle XXI -per escriptora o per periodista- no pot no estar.

A EL: ¿Paper o format digital?

BGH: Llegeixo en tots els formats.

A EL: Com és Berna en el paper de lectora? Quins són els llibres de la teva biblioteca que rellegeixes cada certs anys i sempre tornes a gaudir com la primera vegada? Algun autor que t'apassioni, d'aquests dels que compres les res més que es publiquen?

BGH: Déu meu, llegir bona literatura és una addicció gairebé comparable a intentar escriure-la. Gaudeixo descobrint nous autors, especialment d'Amèrica Llatina, assaborint nous ritmes, cadències, estils, arguments, veus. Estan movent a fons la manera de dir. Ara mateix la uruguaiana de Mairal, Temporada d'huracans de Fernanda Melcior, conjunt buit de Verónica Gerber. En espera tinc La dimensió desconeguda de Nona Fernández. Sobre autors de capçalera, viuria sempre en braços de Melville, Borges, Proust i Nooteboom.

A EL: Per acabar, et demano que els regalis als lectors una mica més de tu: Quins són els moments especials de la teva carrera professional? Aquests que els comptaràs als teus néts.

BGH: Aquests són per a mi, ho sento. Intento parlar amb els meus fills dels seus cursos, els seus amics, les seves coses i de petiteses, com tothom, que en realitat és el més gran que hi ha. Les nostres lliçons els sobren. Si un dia tinc néts intentaré conèixer el que ells tenen dins.

Gràcies, Berna González Harbour, desitjar-te que continuïs col·leccionant èxits en cada repte que emprens i que ens segueixis aportant moltes magnífiques novel·les i grans articles per reflexionar.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.