Enric Vaqué. Entrevista

Enric Vaqué va néixer a Melilla i viu a València. És químic però també escriu i ha publicat dues novel·les titulades Els ullals del tròpic y Els senyors de la fi del món. Ara presenta La taràntula vermella. Li agraeixo molt el seu temps per a aquesta entrevista on ens en parla i d'altres assumptes.

Enrique Vaqué — Entrevista

• ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol La taràntula vermella. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

ENRIC VAQUÉ: Puc dir-vos que, com les meves anteriors dues novel·les, és una obra que tracta sobre el poder que uns homes exerceixen sobre altres. En aquest cas, dos joves es desplacen des de València a Nova York per complir els seus objectius, però s'hi troben en un camp de forces que els desvia constantment del seu camí. Al final, per seguir, han de sortir del guió amb el consegüent dilema ètic i posant en perill les seves vides. 

La idea va seguir vericuets molt diversos. Va començar quan vaig veure un reportatge sobre la vida de tres milionàries americanes. En aquella època, anava amb freqüència a Nova York per motius de treball i això em va fer pensar a fer-lo servir com a escenari per a les seves vides. Després, va derivar en un novel · la de suspens pur amb rerefons d'història d'amor.  

• AL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I a la primera història que vas escriure?

EV: Crec recordar que el primer llibre per a adults que vaig llegir va ser Articles de costums, de Mariano José de Larra, per la senzilla raó que va ser el primer que hi va haver a casa meva, com a part d'una col·lecció. Crec que em va impactar molt. Si sempre he estat un afrancesat és per la influència de Larra. 

La primera història que vaig escriure va ser als onze anys: els meus amics i jo viatgem a un món subterrani dominat per homes llop (no sortien vampirs). Eren els anys d'influència de l'escriptora britànica Enid Blyton i les seves novel·les de els Cinc y Els Set Secrets.

• A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

EV: Si hagués de quedar-me amb un de sol, crec que em quedaria amb un Guy de Maupassant. La seva novel·la Bon amic literalment em va fascinar. Recordo que anava pel carrer arrossegant un cotxet de bebè amb una mà (doble, amb les meves dues filles bessones!) i amb aquesta novel·la a l'altra.

El naturalisme és la meva referència literària. Modestament, aspiro a adaptar-lo als temps que corren. Zola, Blasco Ibáñez…, ells són la meva referència. Més modernament, m'agrada John li Carré. També admiro a Michael Crichton com a relator i autor de pel·lícules de suspens.

• A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

EV: Crec que em quedaria amb Vautrin, del papà Goriot de Balzac. També surt en altres obres de La comèdia humana. És un personatge notable per la seva visió cínica i desencantada de la societat, que deixa darrere definitivament el romanticisme literari. Em sembla un personatge únic, basat en el comissari Vidocq, delinqüent i detectiu alhora. 

• A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

EV: A l'hora de llegir, em rebenten els escriptors que es posen a explicar innecessaris detalls de la vida quotidiana. O que fan servir frases fetes que no siguin per caracteritzar els personatges. Quan en trobo moltes frases fetes o moltes cacofonies en un text, deixo la lectura immediatament. 

Pel que fa a manies per escriure, quan em poso de debò he d'escriure alguna cosa al dia; cada dia, encara que sigui un sol paràgraf.

• A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

EV: Per escriure, per la nit, quan les interrupcions són mínimes llegir, on i com em dim possible.

• A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

EV: Dins de la ficció, m'agrada la novel·la de rerefons polític o social que es pot enquadrar en diversos possibles gèneres. No m'obsessiono amb el gènere. 

• A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

EV: Estic llegint assajos d'actualitat sobre la situació a Rússia, sobretot la relativa a les màfies. També novel·les que tracten aquest tema, doncs vull informar-me per el meu proper novel · la de suspens financer, que ja estic escrivint. Es tracta d'una nova novel·la que és, en cert sentit, una continuació de La taràntula vermella. Estic pensant a fer servir el mateix protagonista, que ja serà cinc anys més gran. 

• A EL: Com creus que està el panorama editorial?

EV: Segons em diuen els llibreters, el 2022 va ser un any molt bo per a la venda de llibres. De tota manera, l'oferta de nous títols deu haver estat brutal perquè tothom té un llibre sota el braç que ha escrit durant el confinament. A més, veig que les grans editorials també estan apostant per l'autoedició, de manera que la competència ha augmentat molt.

Jo crec que això beneficiarà els autors consagrats i perjudicarà els que encara no tenen un nom. Amb tanta novel·la amateur a les llibreries, la gent preferirà un autor conegut a l'aventura de comprar un llibre que potser no ha passat ni tan sols per un garbell editorial i li pugui resultar avorrit o banal. 

• AL: T'està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social?

EV: No m'està sent especialment difícil, aquesta és la veritat. Això que darrere de cada amenaça hi ha una oportunitat ho tinc molt assumit. Però em suposa un problema ètic veure al meu voltant tanta desigualtat i tanta precarietat.

Quelcom positiu d'aquest temps? Les múltiples eines que existeixen ara per promoure el teu llibre.

En l'àmbit cultural, ho veig tot molt fluix. Estem passant un sotrac. Noto que em vaig refugiant en els clàssics cada cop més.