Frase d'Edurme Portela
Tot i la seva relativament curta carrera com a novel·lista, Edurne Portela ha aconseguit llaurar-se un nom entre les plomes més notòries de la narrativa espanyola del segle XXI. Des del 2017 la historiadora, filòloga i professora universitària ibèrica ha publicat quatre novel·les, entre les quals, Els ulls tancats (2021) —Premi Euskadi de Literatura 2022— és la més recent.
Aquesta història passa a Poble Chico, definit per l'autora com un lloc “que podria tenir qualsevol nom”. Allí, els diàlegs i els pensaments dels seus habitants revelen un trauma col·lectiu del passat les conseqüències del qual repercuteixen fins al present. Per tant, la novel·la aprofundeix en un tòpic molt important per a Portela durant tota la seva trajectòria professional: la violència.
Anàlisi i sinopsi dels ulls tancats
Procés creatiu
Tot i l'elecció d'un tema freqüent a Edurne Portela —la violència—, la construcció de la història presenta diverses diferències evidents en comparació de les seves novel·les predecessores. Per començar, l?escriptora va prendre distància de les seves pròpies experiències en detriment d?un discurs format per les veus de diferents personatges.
Aleshores, cada integrant del relat té una perspectiva pròpia que submergeix el lector en diverses cosmovisions particulars. De vegades, aquests “móns individuals” mostren la memòria d'un pare; en altres, hi ha espai per a la nostàlgia i l'amor. Ara bé, en tot el desenvolupament hi ha dues sensacions silencioses i aclaparadores: la por i el desemparament.
argument
En aquesta novel·la, l?autora exposa sense atenuants la problemàtica d?una memòria col·lectiva molt difícil de gestionar: la violència. Es tracta d'un context aterridor en què les injustícies no van ser propiciades per una sola facció o agrupació. És més, tots els integrants de la narració —en major o menor mesura— van ser perpetradors de la infàmia o van acabar esquitxats per la immoralitat.
Per aquest motiu, la culpa va deixar una empremta omnipresent a tots els personatges, ja que ni tan sols el perdó de les víctimes va servir de vehicle cap a l'absolució. Aquest quadre patètic va empitjorar quan va involucrar les nombroses persones desaparegudes sense deixar rastre. A més, ocasionalment, els empobrits i desesperats oprimits van assumir el rol (per necessitat) de victimaris.
El lloc dels esdeveniments
Poble Chico és un enclavament d'ubicació desconeguda on la majoria dels seus habitants han mort o se n'han anat. Encara que aquest lloc sense seient precís representa indubtablement alguna zona rural devastada per la Guerra Civil espanyola. De fet, el llogaret només compta amb un grapat de gent gran i un matrimoni nouvingut amb intencions de quedar-se a viure de la sembra.
En conseqüència, el silenci és la tònica perenne allà; el soroll esporàdic és causat pels clàxons dels venedors provinents de Poble Gran. Entre tots els habitants, Pere —un vell apesarat i esguerrat— és el reflex fidel de l'ànima d'un poble esbocinat per la violència.
El narrador i els protagonistes
Els esdeveniments són develats en tres temps per un narrador omniscient amb un to variable. De vegades el relator compta els fets amb una emoció palpable, però en altres passatges descriu fredament els esdeveniments sense demostrar gens ni mica d'implicació. No obstant això, quan l'acció se centra en Pere narració passa a la primera persona i se submergeix en el dolor del protagonista.
La figura de el personatge principal transmet un dolor punxant, fons i palmari a les cicatrius d'un passat latent a present. És més, el seu aïllament ha estat tan perllongat que de petit només parlava amb els animals de pasturatge. Així mateix, el reconcomi aparentment solapat no deixa de ser perceptible a la mirada dels marginats, vinculats entre si a través de la soledat.
Altres personatges importants
ariadna
Dia rere dia, aquesta jove se sent més a gust amb la quotidianitat a la serra a causa de les albes, capvespres i un estil de vida tranquil. Addicionalment, com que treballa des de casa seva, es va adaptar ràpidament als costums de la vila. El pas del temps us revelarà que el vostre enllaç amb Poble Chico és molt més fort de l'imaginat inicialment.
Eloy
És l'espòs d'Ariadna, un home amb predilecció pels reptes. Les tasques campestres han millorat visiblement la seva forma física, per la qual cosa se li ha vingut força bé a la vida rural. No obstant això, per moments, estranya la ciutat.
Alguns dels personatges complementaris
- Lola: mare del petit Pere i esposa del guapo Miguel. És una dona amb temor a les petjades de botes a causa dels mals records emulats per aquest so.
- Teresa: és una senyora amb alguns secrets guardats. Els seus fills són el jove Federico i l'infant Josep. Aquest darrer vigila les cabres al costat del petit Pere.
- Federico: va ser obligat a ser còmplice dels militars a la recerca dels homes fugats del poble.
Sobre l'autora, Miren Edurne Portela Camino
Edurme Portela
Miren Edurne Portela Camino va néixer a Santurce, Biscaia, Espanya, l'any 1974. El seu primer títol universitari va ser una llicenciatura en Història per la Universitat de Navarra (1997). Seguidament, va continuar la seva formació acadèmica als Estats Units, primer amb un mestratge en Literatures Hispàniques; després amb un doctorat en Literatura Espanyola i Llatinoamericana.
Tots dos postgraus els va obtenir a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill. Més endavant, la historiadora va treballar com a docent entre 2003 i 2016 a la Universitat de Lehigh a Pennsylvania. En aquesta casa d'estudis també va ser investigadora i va ocupar diferents càrrecs administratius del Centre d'Humanitats del College of Arts and Sciences.
De les publicacions científiques a l'assaig
En 2010 Portela esdevingué cofundadora de l'Associació Internacional de Literatura i Cinema Espanyols Segle XXI. En aquesta entitat va exercir de vicepresidenta —entre el 2010 i el 2016— i va formar part del comitè editorial de la seva revista. Addicionalment, durant la seva estada a terres americanes va publicar sis articles científics, gairebé tots enfocats en les diferents variants de la violència.
Aquesta mateixa temàtica és el nucli dels dos assaigs de l'escriptora santurzana, Displaceu Memories: The Poetics of Trauma in Argentine Women Writers (2009) i El ressò dels trets: cultura i memòria de la violència (2016). El 2016, la literata hispana va donar per acabada la seva trajectòria professional a Amèrica del Nord i va retornar al seu país natal per centrar-se enterament en l'escriptura.
novel·les
Des del retorn a Espanya, Portela es va convertir en col·laboradora habitual de diversos diaris, revistes i mitjans digitals. Entre ells: la Marea, El País, el Correu, RNE i Cadena SER. Mentrestant, l'escriptora biscaïna va publicar la seva primera novel·la, Millor absència, reconeguda amb el premi Millor Llibre de Ficció pel Gremi de Llibreries de Madrid.
Llista de novel·les d'Edurne Portela
- Millor absència (2017);
- Formes d'estar lluny (2019);
- Tranquil·les: Històries per anar soles a la nit (2019). Novel·la feminista que recopila catorze relats elaborats per 14 autores espanyoles;
- Els ulls tancats (2021).