Els gira-sols cecs

Carrers de Madrid

Carrers de Madrid

Els gira-sols cecs és un llibre de contes de l?escriptor madrileny Alberto Méndez. Va ser publicat al gener 2004 per l'Editorial Anagrama. L'obra compta amb quatre peces curtes entrellaçades entre si —l'última és la que dóna nom al títol— i que es desenvolupen els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola. El 2008 es va estrenar al cinema la pel·lícula homònima, aquesta va ser dirigida per José Luis Cuerda, amb un guió a quatre mans a càrrec de l'autor conjuntament amb Rafael Azcona.

Des del llançament, el llibre es va convertir en un èxit editorial. Fins a la data, registra més de 350 mil exemplars venuts. Malauradament, l'escriptor no va poder gaudir del reconeixement de la seva obra, ja que va morir poc temps després de la publicació. Entre els guardons atorgats al llibre, destaquen: premi de la Critica de narrativa castellana 2004 i Nacional de Narrativa del 2005.

Resum de Els gira-sols cecs

Primera derrota (1939): “Si el cor pensés deixaria de bategar”

El capità franquista Carlos Alegría va decidir —després d'anys de servei— retirar-se del conflicte armat en què es va vessar moltíssima sang. Després de renunciar, va ser detingut i acusat de traïció. Mentre estava retingut, els republicans es van rendir i van abandonar el camp de batalla.

Tot just els nacionals van prendre control, Alegria va ser condemnat a pena de mort pels actes que va cometre durant la guerra. En arribar el moment previst per ser afusellat, va ser posat a la pareda al costat d'altres companys. Després de rebre el tret de gràcia al cap, se'ls va enterrar en una fossa comuna.

Sorprenentment, Carles es va despertar i va notar immediatament que la bala només li va fregar i no va perforar el crani. Com va poder, va aconseguir sortir del buit i va caminar agonitzant fins a arribar a un poblat on va ser rescatat per una dona. Després d'uns quants dies, Alegria va decidir tornar al seu poble disposat a lliurar-se novament a la justícia, ja que el sentiment de culpa no el deixava viure en pau.

Segona derrota (1940): “Manuscrit trobat a l'oblit”

Dos adolescents —Eulali i Elena— van emprendre un viatge a França per les muntanyes d'Astúries, van fugir del règim que s'havia imposat. Ella tenia vuit mesos d'embaràs i se li van avançar els dolors de part, cosa que els va obligar a aturar-se. Després d'hores de dolor, la joveneta va donar a llum un nen a qui van trucar Rafael. Lamentablement, Elena murió y Eulalio va quedar sol amb la criatura.

Frase d'Alberto Méndez

Frase d'Alberto Méndez

el poeta, encara consternat per la mort de la seva nòvia, va ser envaït per un gran sentiment de culpa. Es trobava frustrat, a més, per no saber què fer amb Rafael, que no va deixar de plorar per hores. No obstant això, de poc, el jove va començar a prendre afecte al seu fill i es va plantejar com a única missió de vida tenir-ne cura. Al cap de poc temps, Eulalio va aconseguir una cabana abandonada i va decidir prendre-la com a refugi.

Cada cop que podia, el noi sortia a buscar aliment. Un dia va aconseguir robar dues vaques, amb les quals es va alimentar durant un temps. Però, després d'arribar l'hivern, tot va començar a complicar-se i la mort de tots dos va resultar imminent. Aquest relat és explicat en primera persona, i va ser extret d'un diari trobat per un pastor al costat de dos cadàvers humans i una vaca morta a la primavera de 1940.

Tercera derrota (1941): “L'idioma dels morts”

El tercer relat explica la història de Juan Senra, un funcionari republicà que va estar pres en una presó franquista. L'home va aconseguir mantenir-se amb vida perquè sabia sobre el fill del Coronel Eymar —president del tribunal—. Senra va obtenir aquesta informació de primera mà, ja que havia lluitat al costat de Miguel Eymar. Per allargar el seu final, el subjecte va mentir diàriament, i va arribar a afirmar que el jove va ser un heroi, quan, realment, va ser un simple perdedor.

En la seva estada a la presó, Joan va fer amistat amb un noi anomenat Eugenio, i també va coincidir amb Carlos Alegría. Per a Senra, cada cop va resultar més complicat seguir amb les mentides. Igualment, sabia que moriria, doncs el seu cos no estava en les millors condicions.

Quan tot semblava no poder empitjorar, van passar dos esdeveniments que van esquinçar a Senra i van determinar el seu destí: el Capità Alegria va decidir suïcidar-se, i, un parell de dies després, Eugenio va ser sentenciat a mort. Bastant afectat, Joan va optar per confessar la veritat sobre Miguel, el que va comportar al ordenament de la seva afusellament dies després.

Quarta derrota (1942): “Els gira-sols cecs”

Aquest darrer text explica la història de Ricardo: un republicà, casat amb Elena i pare de dos fills —Elena i Lorenzo—. Tots al poble pensaven que ell estava mort, per la qual cosa l'home, aprofitant les circumstàncies, va decidir romandre ocult a casa seva amb la seva dona i el seu fill petit. De la seva filla no en sabien res, llevat que va fugir al costat del seu xicot a la recerca d'una cosa millor, ja que havia quedat embarassada.

La família va crear una rutina estricta perquè ningú notés que Ricardo seguia amb vida. Salvador -el diacon del poble i mestre de Lorenzo— es va enamorar obsessivament d'Elena, fins al punt d'assetjar-la cada cop que la veia. Com tot es podia complicar, Ricardo va prendre una decisió: fugir al Marroc. A partir d'allà van començar a vendre alguns mobles.

Quan tot estava gairebé llest, Salvador va irrompre a casa amb l'excusa de necessitar parlar amb el nen. Després d'una distracció de Lorenzo, el diaca es va abalançar sobre Elena, cosa que va provocar que Ricardo sortís a defensar la seva dona. En quedar al descobert, el mestre va córrer la veu que la mort de l'home havia estat una vil i covard una mentida, cosa que va provocar que el pare de família embogís i se suïcidés.

Dades bàsiques de l'obra

Els gira-sols cecs és un llibre de contes curts ambientats a la Guerra Civil espanyola. El text consta de 160 pàgines dividides en quatre capítols. Cada part explica una història diferent, però que estan relacionades entre si; fets particulars que van passar en un període de quatre anys (entre1939 i 1942). L'autor va voler reflectir part de les conseqüències que van patir els habitants durant i després del conflicte.

Sobre l'autor, Alberto Méndez

Alberto Méndez

Alberto Méndez

Alberto Méndez Borra va néixer a Madrid el dimecres 27 d'agost del 1941. Va realitzar estudis secundaris a Roma. Va tornar a la seva ciutat natal per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid. Aquest títol de llicenciat li va ser arrabassat per ser un líder estudiantil i participar en les manifestacions del 1964.

Va exercir com a redactor en importants empreses, com Les Punxes y Montera. A més, als anys 70, va ser cofundador de l'editorial Ciencia Nueva. Als 63 anys va publicar el seu primer i únic llibre: Els gira-sols cecs (2004), obra que va rebre aquell mateix any el premi Setenil al millor llibre de contes.

Durant la presentació de Els gira-sols cecs (2004) al Circulo de Bellas Artes, Jorge Herralde —editor de anagrama—va argumentar els següents sobre l'obra: «És un paràmetre de comptes amb la memòria, un llibre contra el silenci de la postguerra, contra l'oblit, a favor de la veritat històrica restituïda i alhora, molt important i decisiu, una trobada amb la veritat literària".


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.