74 llibres recomanats per Borges

Borges Biblioteca Personal

El 1985, la editorial argentina Hyspamèrica, Va publicar la que seria la biblioteca personal de Borges. En aquesta biblioteca s'inclourien els 74 llibres recomanats per Borges, Que un cop els va llegir, va fascinar tant a l'autor argentí, que va voler recomanar-obertament a tots els amants de la literatura.

El mateix Borges va ser l'encarregat de fer els pròlegs a aquests 74 títols. Volia arribar a la xifra de 100, però malauradament en 1988, va morir a causa d'un càncer de fetge.

En aquesta selecció de llibres, Borges no va seguir cap tipus de paràmetre, sinó que va ser una llista totalment diferent, que únicament desitjava compartir amb tots. Algunes de les seves paraules van ser:

"Que altres es jacten dels llibres que els ha estat donat escriure; jo em vano d'aquells que em va ser donat llegir ... Desitjo que aquesta biblioteca sigui tan diversa com la no sadollada curiositat que m'ha induït, i segueix induciéndome, a l'exploració de tants llenguatges i de tantes literatures. »

Biblioteca personal de Borges

  • Julio Cortázar: «Contes»
  • «Evangelis apòcrifs»
  • Franz Kafka: «Amèrica» i Relats breus
  • Gilbert Keith Chesterton: «La creu blava i altres contes»
  • Maurice Maeterlinck: «La intel·ligència de les flors»
  • Dino Buzzati: «El desert dels tàrtars»
  • Henrik Ibsen: Peer Gynt, Hedda Glaber
  • José María Eça de Queiroz: «El mandarí»
  • Leopoldo Lugones: «L'imperi jesuític»
  • André Gide: «Els moneders falsos»
  • Herbert George Wells: «La màquina de el temps» y «L'home invisible»
  • Robert Graves: «Els mites grecs»
  • Fiodor Dostoievski: «Els dimonis»
  • Edward Kasner & James Newman: «Matemàtiques i imaginació»
  • Eugene O'Neill: «El gran déu Brown» y «Estrany interludi»
  • Herman Melville: Benet Cereno, Billy Budd y «Bartleby, l'escrivent»
  • Giovanni Papini: «El tràgic quotidià», «El pilot cec» y «Paraules i sang»
  • Arthur Machen: «Els tres impostores»
  • Fra Luis de León: «Càntic càntics» y «Exposició de el Llibre de Job»
  • Joseph Conrad: «El cor de les tenebres» y «Amb la soga a coll»
  • Oscar Wilde: «Assajos i diàlegs»
  • Henri Michaux: «Un bàrbar a Àsia»
  • Hermann Hesse: «El joc dels abaloris»
  • Enoch A. Bennett: «Enterrat en vida»
  • Claudio Elià: «Història dels animals»
  • Thorstein Veblen: «Teoria de la classe ociosa»
  • Gustave Flaubert: «Les temptacions de Sant Antoni»
  • Marco Polo: «La descripció de l'món»
  • Marcel Schwob: «Vides imaginàries»
  • George Bernard Shaw: «Cèsar i Cleopatra», «La comandant Bárbar» y «Càndida»
  • Francisco Quevedo: «La Fortuna amb seny i l'hora de tots» y «Marc Brut»
  • Eden Phillpotts: «Els vermells Redmayne»
  • Søren Kierkegaard: «Temor i tremolor»
  • Gustav Meyrink: El Golem
  • Henry James: «La lliçó de mestre», «La vida privada» y «La figura a la catifa»
  • Heròdot: «Els nou llibres de la Història»
  • Juan Rulfo: «Pere Pàram»
  • Rudyard Kipling: «Relats»
  • Daniel Defoe: Moll Flanders
  • Jean Cocteau: «El secret professional i altres textos»
  • Thomas de Quincey: «Els últims dies d'Emmanuel Kant i altres escrits»
  • Ramon Gómez de la Serna: «Pròleg a l'obra de Silverio Lanza»
  • Antoine Galland: «Les mil i una nits» (Selecció)
  • Robert Louis Stevenson: «Les noves nits àrabs»
  • Lleó Bloy: «La salvació pels jueus», «La sang de l'pobra» y «En les tenebres»
  • Bhagavad-Gita. «Poema de Gilgamesh»
  • Juan José Arreola: «Contes fantàstics»
  • David Garnett: «De dama a guineu», «Un home al zoològic» y «La tornada de l'mariner»
  • Jonathan Swift: «Viatges de Gulliver»
  • Paul Groussac: «Crítica literària»
  • Manuel Mujica Láinez: «Els ídols»
  • Juan Ruiz: «Llibre de bon amor»
  • William Blake: «Poesia completa»
  • Hugh Walpole: «A la plaça fosca»
  • Ezequiel Martínez Estrada: «Obra poètica»
  • Edgar Allan Poe: «Contes»
  • Publi Virgili Maró: «L'Eneida»
  • Voltaire: «Contes»
  • J. W Dunne: «Un experiment amb el temps»
  • Attilio Momigliano: «Assaig sobre l'Orlando Furioso»
  • William James: «Les varietats de l'experiència religiosa» y «Estudi sobre la naturalesa humana»
  • Snorri Sturluson: «Saga d'Egil Skallagrímsson»

Borges Biblioteca Personal2

Si vols llegir aquests pròlegs clica aquí. Són en total 72 pàgines on Borges dóna més que raons per a la lectura d'aquests llibres. Si ets un fidel seguidor d'aquest escriptor i la seva obra, tampoc pots deixar de llegir aquesta breu biografia de Borges en la qual repassem tant la trajectòria vital com literària de l'autor de Buenos Aires.

Pròleg de Borges a «Contes» d'Edgar Allan Poe

Com a exemple i avançament, us deixem el pròleg que Borges va escriure als Contes escrits pel mestre d'el terror, Edgar Allan Poe. Que el gaudeixis!

La literatura actual és inconcebible sense Whitman i sense Poe. Ens resulta difícil imaginar a dues persones més diverses, tret que cada home és divers. Edgar Poe va néixer a 1809 a Boston, ciutat de la qual abominaría després. Orfe als dos anys, va ser adoptat per un comerciant, el senyor Allan, el cognom va ser el seu segon nom. Es va criar a Virgínia i es va saber sempre de al Sud. Es va educar a Anglaterra. Un monument de la seva llarga estada en aquell país és la descripció d'un col·legi de tan curiosa arquitectura que un no sap mai en quin pis està. En 1830 va ingressar a l'Acadèmia Militar de West Point, de la qual va ser expulsat per la seva afició a el joc ia la beguda. D'índole agressiva i neuròtica, va ser no obstant això un ferm treballador i ens ha llegat 1835 generosos volums de prosa i vers. El 1849 es va casar amb Virginia Clemm, que comptava tretze anys. Com a poeta, és menys apreciat en la seva pàtria que en les altres parts de món. El seu cèlebre poema «The Bells» va fer que Emerson ho sobrenomenés the jingle man, l'home de l'sorna. Es va enemistar amb tots els seus col·legues; absurdament va acusar de plagi a Longfellow. Quan ho van cridar deixeble dels romàntics alemanys, va contestar: «L'horror no arriba d'Alemanya; arriba de l'ànima ». Sempre va abundar en «sonora autolástima» i el seu estil és interjectivo. Borratxo, va morir a la sala comuna d'un hospital de Baltimore. En el deliri va repetir les paraules que havia posat en boca d'un mariner que va morir, en un dels seus primers relats, en l'altre de el Pol Sud. El 1841 el mariner i ell van morir a un temps. Charles Baudelaire va traduir tota la seva obra a l'francès i li resava cada nit. Mallarmé li va consagrar un famós sonet. D'un sol conte seu que data de XNUMX, «The Murders in the Rue Morgue», que apareix en aquest volum, procedeix tot el gènere policíac: Robert Louis Stevenson, William Wilkie Collins, Arthur Conan Doyle, Gilbert Keith Chesterton, Nicholas Blake i tants d'altres. De la seva literatura fantàstica recordem «The Facts in the Case of Mr. Valdemar» «A Descent into the Maelström», «The Pit and the Pendulum», «Ms. Found in a Bottle »i« The Man of the Crowd »tots d'inaudita invenció. A «The Philosophy of Composition» el gran romàntic declara que l'execució d'un poema és una operació intel·lectual, no un do de la musa.


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Diana Watts va dir

    Gràcies per aquesta joia!!!