Els 5 millors poemes d'amor

Els 5 millors poemes d'amor

Pintura «El petó» de Gustav Klimt

Diuen que el que s'entén avui dia per amor no és el veritable amor ... que l'amor era cosa de l'passat quan les parelles duraven més anys junts i es «perdonaven» més coses. Parlar de l'amor i qualificar o no com a tal és tema «espinós» perquè ningú hauria de ser capaç de jutjar per com sent un o altre i amb quina intensitat ho fa, ja que només un mateix pot saber-ho ...

Però ... per què parlo d'amor en una pàgina de literatura? Perquè encara que no sigui Sant Valentí, em va semblar bonic reunir avui els que jo considero els 5 millors poemes d'amor de tots els temps. Un article totalment subjectiu però amb una clara intenció: Enaltiment de l'amor i la poesia.

Cor cuirassa (Mario Benedetti)

Perquè et tinc i no
perquè et penso
perquè la nit està d'ulls oberts
perquè la nit passa i dic amor
perquè has vingut a recollir la teva imatge
i ets millor que totes les teves imatges
perquè ets bonica des del peu fins a l'ànima
perquè ets bona des de l'ànima a mi
perquè t'amagues dolç en l'orgull
petita i dolça
cor cuirassa
perquè ets meva
perquè no ets meva
perquè et miro i moro
i pitjor que moro
si no et miro amor
si no et miro
perquè tu sempre existeixes on sigui
però existeixes millor on et vull
perquè la teva boca és sang
i tens fred
he de estimar-te amor
he de estimar-te
tot i que aquesta ferida faci mal com dos
encara que et busqui i no et trobi
i encara
la nit passi i jo et tingui
i no.

Els 5 millors poemes d'amor - El petó - Théophile Alexander Steilen

Pintura «El petó» de Théophile Alexander Steilen

T'estimo a les deu del matí (Jaime Sabines)

T'estimo a les deu del matí, ia les onze,
ia les dotze del dia. T'estimo amb tota la meva ànima i
amb tot el meu cos, de vegades, en les tardes de pluja.
Però a les dues de la tarda, oa les tres, quan em
poso a pensar en nosaltres dos, i tu penses en la
menjar o en el treball diari, oa les diversions
que no tens, em poso a odiar-te sordament, amb
la meitat de l'odi que guardo per a mi.
Després torno a estimar-te, quan ens fiquem al llit i
sento que estàs feta per a mi, que d'alguna manera
m'ho diuen teu genoll i el teu ventre, que les meves mans
em convencen d'això, i que no hi ha un altre lloc en
on jo em vingui, a on jo vagi, millor que el teu
cos. El teu véns tota sencera a trobar-me, i
els dos desapareixem un instant, ens fiquem
a la boca de Déu, fins que jo et dic que tinc
gana o son.

Cada dia t'estimo i et odi irremeiablement.
I hi ha dies també, hi ha hores, en què no
et conec, en què em ets aliena com la dona
d'un altre, Em preocupen els homes, em preocupo
jo, em distreuen les meves penes. És probable que no pensi
en tu durant molt de temps. Ja veus Qui
podria estimar-menys que jo amor meu?

Si em vols, vulgues-me sencera (Dulce María Loynaz)

Si em vols, vulgues-me sencera,
no per zones de llum o ombra ...
Si em vols, vulgues-me negra
i blanca, i gris, verd, i rossa,
i bruna ...
Vulgues-me dia,
vulgues-me nit ...
I matinada a la finestra oberta! ...

Si em vols, no em retallades:
'Quiéreme tota ... O no em vulguis!

Els 5 millors poemes d'amor - El petó - René Magritte

Pintura «El petó» de Rene Magritte

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit ... (Pablo Neruda)

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.

Escriure, per exemple: «La nit està estrellada,
i tremolen, blaus, els astres, al lluny. »

El vent de la nit gira al cel i canta.

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.
Jo la vaig voler, i de vegades ella també em va estimar.

A les nits com aquesta la vaig tenir entre els meus braços.
La vaig besar tantes vegades sota el cel infinit.

Ella em va estimar, de vegades jo també la volia.
Com no haver estimat els seus grans ulls fixos.

Puc escriure els versos més tristos aquesta nit.
Pensar que no la tinc. Sentir que l'he perdut.

Escoltar la nit immensa, més immensa sense ella.
I el vers cau a l'ànima com a la pastura la rosada.

Què importa que el meu amor no pogués guardar-la.
La nit aquesta estelada i ella no està amb mi.

Això és tot. Al lluny algú canta. Al lluny.
La meva ànima no es contenta amb haver-la perdut.

Com per acostar-la meva mirada la cerca.
El meu cor la busca, i ella no està amb mi.

La mateixa nit que fa blanquejar els mateixos arbres.
Nosaltres, els de llavors, ja no som els mateixos.

Ja no la vull, és cert, però quant la vaig voler.
La meva veu buscava el vent per tocar la seva oïda.

D'un altre. Serà d'un altre. Com abans dels meus petons.
La seva veu, el seu cos clar. Els seus ulls infinits.

Ja no la vull, és cert, però potser la vull.
És tan curt l'amor, i és tan llarg l'oblit.

Perquè en nits com aquesta la vaig tenir entre els meus braços,
la meva ànima no es contenta amb haver-la perdut.

Encara que aquest sigui l'últim dolor que ella em causa,
i aquests siguin els últims versos que jo li escric.

Amor etern (Gustavo Adolfo Bécquer)

Podrà ennuvolar el sol eternament;
Podrà assecar-se en un instant el mar;
Podrà trencar l'eix de la Terra
Com un feble vidre.
Tot succeirà! Podrà la mort
Cobrir-me amb el seu fúnebre crespó;
Però mai en mi podrà apagar
La flama del teu amor.

I d'aquests, quin és el poema que més t'ha agradat? Quin és el teu poema d'amor favorit?

Article relacionat:
Millors llibres de poesia de la història

El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.

57 comentaris, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Selis Canache va dir

    Em quedo per tradició, història i trobada, amb Neruda; però per identitat i passió m'aturo per Sabines.
    Vaja risc que es corre a l'seleccionar aquests monuments a la paraula i al l'idil·li.
    Vaig córrer el risc i ho vaig gaudir.

    1.    Angela va dir

      Els poemes són molt bonics però alguns estan petits al meu paresere agraden més les poesies llargues

    2.    Ricardo va dir

      Poema 20 segueix sent escrit pel meu !!
      Ho prefereixo potser per això.
      Vivències.

  2.   Antonio juliol Rosselló. va dir

    Que difícil és escollir el que més m'agrada, En cada un d'ells estan presetes diferents sentiments i estats afectius, però em quedo amb Neruda.

  3.   Ruth Dutruel va dir

    En la meva adolescència vaig estimar a Becquer. En la meva joventut a Neruda. I finalment el Gran Mestre em va tocar el cor, i avui ho estimo més que a cap: Grsnde Benedetti.

  4.   Hugolina G. Finck i Pastrana va dir

    Efectivament, ells són els meus mestres i m'agradaria veure publicats els meus poemes perquè sé que sóc una gran poetessa.

  5.   vermella va dir

    Em va agradar molt el de Bécquer, però sens dubte la poesia de Neruda des de sempre m'ha robat l'essència del meu cor. Axrr.

    1.    Pau va dir

      Crec que estan millors els meus poemes

  6.   Jorge Rosés va dir

    Vaig llegir de jove a Becquer, després als altres. En tots ells sempre he trobat versos robats a Becquer, especialment Neruda. No és gens fàcil crear un poema sublim, de vegades només es pot actualitzar als clàssics, encara que això tampoc és senzill d'aconseguir.

    1.    John Harold Pérez va dir

      Amor o caprici em determini per tu, per conquerir els teus moments.
      I em determini perquè em rendiments al teu silenci, al teu riure, el teu elegància ia imaginar teu cos.

      Amor o caprici, em vaig rendir a somiar amb els teus petons, a aconseguir més abraçades, a guanyar la teva companyia i vaig somiar quedar-me en el teu pensament.

      Avui sé, el que són els teus abraçades més especials i sé de la qualitat dels teus petons.

      I no obstant això em sento com a l'començament, perquè hem avançat en moltes coses, i ara son amb la teva companyia, amb els teus hores. Amb que estiguis al meu costat acompanyant-me i rient.

      Però el teu temps no és el teu temps ...
      I jo et penso tot el dia ignorant de si també conquisti el teu pensament

      JH

  7.   Joan Carles va dir

    M'agrada molt cor cuirassa de Mario Benedeti

  8.   Arlex va dir

    És el bell de la poesia, que sempre hi haurà algú que ens porti a altres màgiques realitats, amb tan sols uns versos, alguns blancs altres purs, que diferent seria el món si haguessin més HUMANS com ells i alguns altres que van veure un altre món dins de aquest món. NERUDA .. per sempre mestre ...

  9.   Francisco Jiménez Camps va dir

    Benedetti, perquè és lent, es delecta en el sentiment i et fa sentir el vers.

  10.   Wenceslao va dir

    Aquests cinc poemes que es diu que són els millors no tenen sentit. He llegit molt millor d'aquestes publicades, que surten de la mateixa cor.

  11.   ÁNGEL va dir

    obvi Pablo Neruda

  12.   Eden Brun va dir

    Tots bonics, i saben arribar a cada trabécula de l'corazón.Me vaig amb Neruda perquè també estimo el negre xilè, Valparaíso i el brou de congre.

  13.   Natto va dir

    Quin fàstic! xD

    1.    xXXGAMERPRO79XXx va dir

      Fàstic tu, maco! Jajaja, salutacions des del futur. XDXD

  14.   Humberto Valdés Pérez va dir

    M'agraden tots

    1.    Patts Àvila va dir

      Difícil triar un quan tots arriben a el cor de manera especial -Becquer, Neruda - uhmm Benedetti i altres que no s'esmenten Juliol Flors, Acuña - grans ànimes inoblidables mestres!

  15.   Mariela va dir

    Doncs tots tenen raó en els poetes famosos, però hi ha altres que no són famosos i realment escriuen poemes que són fins i tot més romàntics que els de famosos, exemple:
    Joan Mengual - Et regal una rosa

    Avui porto una rosa
    que no porta espines,
    per regalártela a tu dona,
    per creure en mi,
    perquè ets la meva amiga,
    amant fidel i companya.

    I moltes gràcies a tots per llegir-me. Salutacions

  16.   Allunyo Planchart va dir

    Sempre m'ha atret les poesies suscitada per l'ànima resignada a el dolor d'una experiència passada. I en aquest sentit ve a la memòria el poema d'Estimat Nervo titulat Covardia:
    Va passar amb la seva mare. Quina rara bellesa!
    Quina rossos cabells de blat garzul!
    Quina ritme en el pas! Quina innata reialesa
    de port! Quina formes sota el fi tul ...
    Va passar amb la seva mare. Va tornar el cap:
    ¡Em va clavar molt profund seva mirada blava!
    Vaig quedar com a èxtasi ... Amb febril pressa,
    «Segueix-!», Van cridar cos i ànima a el parell.
    ... Però vaig tenir por d'estimar amb bogeria,
    d'obrir les meves ferides, que solen sagnar,
    ¡I no obstant això tota la meva set de tendresa,
    tancant els ulls, la vaig deixar passar!

  17.   Marcela Camps Vàzquez va dir

    sempre a l'llegir les línies d'algun escriptor, fan vibrar el mes sensible del meu cor
    i cal ser immunes a el sentir de l'amor, dolor o qualsevol altre sentiment, pensar que la ment és capes de sentir transmetre i arribar encara més institutriu aconseguint en algunes persones com en el personal viatjar més institutriu dela realitat, però que viatge tan bell, és i serà sentir l'amor per a qui ho faci despertar

  18.   DAYANA MICHEL va dir

    L'AMOR ÉS UN ENGANY PER AIXÒ JO NO CREC EN L'AMOR

  19.   DAYANA MICHEL va dir

    L'AMOR ÉS traïdor NO CREEN EN EL

  20.   Zero va dir

    Realment Neruda, Dante i Homer són els millors. Actualment els poetes hispans són els millors de l'món.

  21.   JAIME RAMOS ARRESE. va dir

    M'AGRADA LA POESIA DE BÉCQUER, Salaverry, BARRETO, MELGAR, GONZÁLEZ PRADA, MARTÍ I ALTRES.

  22.   JAIME RAMOS ARRESE. va dir

    A POESIA TINC BON GUST I BON TACTE. PER FAVOR, PUBLIQUIN EL QUE A MI M'ENCANTA COM AMANT DE L'ART POÈTIC. M'AGRADA LA POESIA DE BÉCQUER, Salaverry, BARRETO, MELGAR, GONZÁLEZ PRADA, MARTÍ I ALTRES.

    1.    Arnulfo Fernández Mojica va dir

      Els 5 poemes, de diferent autoria i estructura lliure en l'elaboració, amb el comú denominador a l'Amor entre parelles, cadascun d'anàlisi i reflexió per entendre a poeta i poetessa, destaco la llibertat d'abocar els pensaments emotius a través sentiments eròtics, de passió, vivències i enyorances.
      Quina tècnica van emprar per escriure aquests poemes, el de Benedetti i Sabines i de corrents literaris? Gràcies per informar.

  23.   Cristian Rodríguez va dir

    Obvi que vaig sentir coses per vós ... Fins i tot les sento, saps que t'estimo i el que vaig viure amb vós va ser increïble, arribi a desitjar-te tant que quan et tenia en els meus braços no volia deixar-te, però sempre vaig ser el segon en la teva vida i els meus desitjos de poder estimar-te sempre van estar present encara que no sempre podia tocar-te ... Eres un instant en la meva vida, aquell instant el qual m'omplia d'alegria .. sempre i mai deixi de pensar-te, encara que la distància i la falta que em feies em feien pensar que ja era hora d'oblidar-te, però els meus sentiments em van fer seguir endavant i esperar el moment precís per tornar a intentar estimar-te ... Sempre arribi a pensar que anava a existir un moment en les nostres vides i tornaríem a intentar reconciliar i recuperar tots aquests bells moments que vivim sense importar el pensament de ningú .. Autor CRISTIAN ....

  24.   pepa va dir

    ole teu

  25.   Diego va dir

    hola això a mi em va ajudar molt en la tasca d'espanyol però va estar molt bonic el poema »amor etern»

  26.   Miguel Quispe va dir

    Tots aquests cinc poemes en veritat són extraordinaris però en el món de l'romanç per mes ganes que els posis sol dos brillen amb extrema altura, i ells són Neruda i Gustavo Becker.
    El poema citat aquí de Neruda és increïble però també té altres encara fins i tot de més alçada. Benedetty com que enllaça moltes frases i encara paraules fàcils. M'ha sorprès el poema d'Loynaz i dels cinc Sabines s'emporta el cinquè lloc.

    1.    Xabier va dir

      Els cinc poemes són una preciositat. No fem comparacions. Siguem positius, i donem llibertat al nostre poeta adormit. L'ésser humà necessita la sensibilitat que té la poesia. Amor, si us plau.

  27.   Estefany Perez va dir

    Em quedo amb Sabines, aneu forma de reflectir el veritable amor.

  28.   Paul va dir

    Els 5 són bonics, la poesia li dóna sentit a l'existència i a l'amor. Em quedo amb tots, però principalment amb el treball de Pablo Neruda.

  29.   laura va dir

    em va agradar molt el poema titulat amor etern

  30.   gustavo va dir

    m'agrado amor etern

  31.   Diego va dir

    em an agradat tots els poemes ja que a l'analitzar-lo t'adones que són una joia però el meu poema d'amor favorit és l'eriçó d'or de DADH
    el qual tracta d'una la representació de la seva estimada en un anima i el save que la volen moltes persones però que el en especifiqui la vol més que ningú.

    El primer vers va una mica així:

    cobejat per molts
    vist per pocs
    obtingut per menys
    aquest és l'eriçó d'or.

    és molt bàsic aquest poema però representa el trist i pobre Añor que té aquest noi cap a ella.

  32.   Daffne va dir

    Amor etern.
    Podrà ennuvolar el sol eternament;
    Podrà assecar-se en un instant el mar;
    Podrà trencar l'eix de la Terra
    Com un feble vidre.
    Tot succeirà! Podrà la mort
    Cobrir-me amb el seu fúnebre crespó;
    Però mai en mi podrà apagar
    La flama del teu amor.

    m'encanto aquest bells poema.

  33.   Cèsar Martell va dir

    El millor: Si em vols, vulgues-me sencera (Dulce María Loynaz) ... quan encara no t'accepten tal com ets.

  34.   jose va dir

    Potser sigui jo el problema, però per més que els llegeixo, no trobo res en els poemes.
    No veig aquesta rima màgica per a l'oïda, cosa que sí trobo en molts altres poemes i en moltes lletres de cantautors.
    Però com dic, he de ser jo el «estrany».
    Sovint escric poemes diferents a aquests, on li dono als jocs de paraules i a l'acústic més prioritat que a l' «empalagueo» de l'amor

  35.   Oscar va dir

    Aquests poemes són de quan es feia poesia. Encara es fa, però hi ha també certs corrents «poètiques» actuals que són capaços de conduir-nos a un psicoanalista ... Per què escriure alguna cosa que ningú comprendrà? En fi, allà qui ho llegeixi ...

  36.   Franklin va dir

    UAO. Uff, és una àrdua tasca poder qualificar la bellesa de la poesia, que és interminable, en 5 bells poemes. Són molt bons. Tots.

    Jo faig poesia i crec que això és el que li cal a el món, amor.

    Algun dia voldria arribar a l'altura de tan grans éssers.

  37.   edgard marin va dir

    puc escriure els versos més trist aquesta nit de neruda. molt bon poema, em va agradar molt és d'aquests poemes q et envolten i et transporten en el temps i tornes a viure aquesta màgia de l'amor q alguna vegada vas tenir i vas deixar anar

  38.   RAUL CHAVEZ OLÀ va dir

    Em quedo amb el poema de Becquer, senzill, sincer, és clar, prístina.

  39.   Benjamí Díaz Sotelo va dir

    AMOR ETERN de Gustavo Adolfo Bécquer

  40.   Benjamí Díaz Sotelo va dir

    El poema que més m'ha agradat és AMOR ETERN de Gustavo Adolfo Bécquer

  41.   Maya va dir

    El poema de Mario Benedetti, Cor coraza.Simplemente bonic!

  42.   el follet va dir

    Segons qui són els millors poemes? Són bellíssims, però ningú està facultat per qualificar-los com els millors; cal respectar els gustos de tots, a mi m'agraden els poemes de Jose Angel Buesa i Rafael de Lleó

  43.   Gustau Woltmann va dir

    Molt excel·lents poemes, m'han arribat fins al profund de la meva ànima i cor. -Gustavo Woltmann.

  44.   PAU va dir

    MI FAVORIT, »AMOR ETERN«

  45.   Nicolas va dir

    És l'amor. Hauré de amagar o fugir.
    Creixen els murs de la seva presó, com en un somni atroç.
    La bella màscara ha canviat, però com sempre és l'única [...]
    Estar amb tu o no estar amb tu
    és la mesura del meu temps [...]
    És, ja ho sé, l'amor:
    l'ansietat i l'alleujament de sentir la teva veu,
    l'esperança i la memòria,
    l'horror de viure en endavant.
    És l'amor amb les seves mitologies,
    amb les seves petites màgies inútils.
    Ja els exèrcits em cerquen, les hordes ..
    El nom d'una dona em delata.
    Em fa mal una dona a tot el cos ».

  46.   Rafael Hernandez Ramirez va dir

    Indubtablement prefereixo la poesia de Gustavo Adolfo Bequer.

  47.   Irma va dir

    ahhh la poesia, que podria viure sense ella, si omple l'ànima, si et fa pujar a el cel, volar a les ales de vent, somiar, riure, plorar, que bells poemes, dificil dir que un no m'ha agradat. Beneït el dia que aquests homes es van omplir d'inspiració l'ànima per escriure tan bonics poemes. En els dies tristos, en els dies dolents, en els dies bo la poesia omple l'ànima. Beneïda tu, ohh Poesia bella.

  48.   Isabel va dir

    Amor Etern, de Gustavo Adolfo Bécquer, sens dubte ... Un dels meus poemes favorits.
    Love, Isa!

  49.   Primavera va dir

    *Tàctica i estratègia*

    La meva tàctica és
    mirar-te
    aprendre com sos
    estimar-te com sos.

    La meva tàctica és
    parlar-te
    i escoltar-te
    construir amb paraules
    un pont indestructible.

    La meva tàctica és
    quedar-me en el teu record
    no sé com ni sé
    amb quin pretext
    però quedar-me en vós.

    La meva tàctica és
    ser franc
    i saber que ets franca
    i que no ens venguem
    simulacres
    perquè entre els dos
    no hi hagi teló
    ni abismes.

    La meva estratègia és
    en canvi
    més profunda i més
    senzilla.

    La meva estratègia és
    que un dia qualsevol
    no sé com ni sé
    amb quin pretext
    per fi em necessitis.

    *Mario Benedetti*

bool (true)