Fotografia: Elena Bargues, perfil de Facebook.
Elena Bargues, valenciana de naixement i establerta a Cantàbria, va guanyar el passat X Certamen Internacional de Novel·la Històrica Ciutat d'Úbeda amb L'encàrrec del mestre Goya. Us agraeixo moltíssim el seu temps i amabilitat per a aquesta entrevista on ens en parla i de molt més.
Elena Bargues— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol L'encàrrec del mestre Goya. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ELENA BARGUES: Se situa a Santander en 1810 durant la guerra napoleònica. La trama central és al voltant d'un quadre de Zurbarán —Santa Casilda— que el mestre Goya, funcionari de la cort, ordena a una deixebla, Marta, falsificar-ho i donar el canvi als francesos perquè no surti l'original d'Espanya. En aquesta aventura es troba acompanyada pels seus germans, Mercedes i Salvador Velarde.
La idea va sorgir de la pròpia història del quadre. Va desaparèixer el 1808 de l'Hospital de la Sang de Sevilla —juntament amb els seus companys, encara que se'n va tenir notícia—, i no se'n va saber més, fins al 1814, any en què els funcionaris van entrar al palau de Madrid per inventariar el que no s'havien endut els francesos i va aparèixer a la sala de les Xemeneies. Però el quadre havia perdut deu centímetres d'amplada a l'aventura. La llavor estava sembrada.
- A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
EB: Era molt petita, però me'n recordo perfectament: Celia el que diu, d'Elena Fortún.
Quant a la primera cosa que vaig escriure va ser L'assalt de Cartagena d'Índies. No vaig escriure res anteriorment, ni relats ni contes; de fet, no sé escriure'ls, tenen una altra tècnica. Tampoc vaig sentir la necessitat de escriure, aquesta ha estat una vocació tardana. Tot i això, he estat i sóc una gran lectora: porto moltes hores i moltes novel·les a l'esquena.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
EB: No en tinc. Em seria impossible citar-ne un. Són molts els que han deixat pòsit a l'ànima. Però sí que et puc citar dos clàssics: Quevedo i Óscar Wilde, tots dos satírics, rebels i de gran enginy, però si saps llegir més enllà de les paraules, d'una gran sensibilitat i dots d'observació. Sempre descobreixo alguna cosa nova.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
EB: Doncs mira, jo crec que do Alonso Quijano, El senyor Darcy, el comte de Montecristo i don Joan Tenori són inoblidables. Han fet història sense ser històrics, una bona paradoxa.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
EB: quan llegeixo, la constatació dels llocs o fets a què fa referència la novel·la; inclosa la biografia de l'autor. Em sembla fonamental saber de l'autor per comprendre la seva obra i viceversa, així com quant hi ha de veritat. Per aquesta raó mantinc una pàgina web oberta amb molta informació addicional sobre les meves novel·les, per a qui vulgui saber-ne més.
A l'hora d'escriure, cap ressenyable. Imagino que els passarà a tots els escriptors quan estan en plena creació: els personatges saltant per la ment i empenyent per sortir, les idees, les converses que mantenen mentre estàs fent el menjar oa la dutxa oa la compra. És una cosa inevitable.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
EB: Llegeixo en qualsevol moment, si puc. No pot faltar l'estona a la nit: és un ritu sense el que no puc dormir.
Per a la escriure, tinc la sort de disposar d'una habitació per a mi sola. Quant a l'horari, de dia, i sempre que compti amb més d'una hora, en cas contrari, no val la pena posar-me a la feina.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
EB: Tots. Però uns més que els altres. Destacaria el històric, el romàntic, el policíac i el de misteri.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
EB: No sé si ho voldràs saber perquè estic en plena documentació per començar la meva nova novel·la: Cànoves, de Benito Pérez Galdós. Però bé, l'última novel·la, o més aviat assaig, Seguint els passos de Jane Austen, que em va dedicar Espido Freire a Úbeda, quan em va lliurar el premi a la millor novel·la històrica, i no havia tingut temps de llegir-la. És que em vaig portar un munt de llibres. Si t'animes a anar a Úbeda els dies que se celebra el certamen, porta bons diners, perquè la temptació és enorme. I després ve el penediment de no haver-ne comprat cap més.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
EB: Una editorial és una empresa, i com a empresa està com la resta d'empreses espanyoles: tremolant. Si a això li sumem la pèrdua de lectors per la baixa qualitat educativa, doncs no és una empresa amb un futur favorable. Aposten per allò segur i no per les noves promeses. És una inversió molt gran tirar endavant un desconegut, encara que tots somiem que ens toqui aquesta loteria.
A mi em va decidir allò que a tots: «I si…»; o «el ja no el tinc».
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
EB: Guanyar el X Certamen Internacional de Novel·la Històrica Ciutat d'Úbeda m'ajuda molt, i espero que continuï la bona sort per avançar en la meva carrera literària. Confio en el que escric i no em desanimo fàcilment. Els lectors que contacten amb mi són la benzina per continuar endavant. D'altra banda, m'agrada i gaudeixo escrivint. Si no pogués publicar, continuaria igualment. Ja forma part de mi.