En les primeres dècades de segle XX va predominar a Espanya un teatre que estava fet per entretenir a el públic, el qual s'amuntegava a les representacions per poder assistir a aquest tipus d'esdeveniments que sempre van comptar amb el suport dels espectadors.
els germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero van ser dos dels mestres en aquest tipus de teatre. Les seves obres, generalment ambientades a Andalusia no revelen cap tipus de rerefons sinó que es limiten a representar la vida de manera planera però amb diàlegs plens de gràcies que feien les delícies dels assistents.
Pedro Muñoz-seca ser un altre dels destacats en aquest camp de el teatre, a l'crear l'Astrakhan que va començar sent representat només en intermedis de teatre seriós a manera de descans. Aquest prolífic autor ens ha deixat més de tres-centes obres.
Finalment no podem oblidar la figura de Carlos Arniches Barredas, que veient el sainet esgotat es va treure de la màniga dues noves modalitats, el sainet extens i la tragèdia grotesca, que li brindaven noves possibilitats, especialment la segona d'elles ja que li va servir per incloure contingut de pes en les obres i criticar i denunciar els mals i injustícies de la societat de aleshores.
Més informació - Notícies sobre teatre a Actualidad Literatura
foto - Ernesto Filardi
Font - Oxford University Press
que teatre és el de la foto d'Ernesto Filardi ???