El micromecenatge literari: el suport als escriptors que necessiten finançar el seu projecte.
El crowfunding literari, també conegut com micromecenatge, que no és ni més ni menys que una col·lecta de diners via internet per part de un autor per publicar el seu llibre i als donants o micromecenes se'ls compensa amb un exemplar quan aquest es publiqui.
Existeixen molts tipus de crowfundig: per a emprenedors on a canvi es reben accions, beneficis, etc. ..., per a projectes solidaris, per construir habitatges, finançar campanyes polítiques ... per a tot l'imaginable i per descomptat en tots els àmbits culturals més enllà de la literatura : cinema, música, etc. ...
Origen de l'crowfunding.
Si bé el crowfunding és un terme anglosaxó que sorgeix gràcies als portals d'internet que neixen per donar un suport tecnològic a aquesta nova forma de finançament, no és una idea nova: el 1989 el grup de rock espanyol Extremoduro va finançar el seu primer disc mitjançant el crowfunding. Sense plataforma per fer la col·lecta, això sí.
A partir d'l'any 2000 comencen a donar-se a conèixer plataformes digitals que permeten presentar un projecte i sol·licitar fons als internautes en general, aconseguint una difusió gràcies a les xarxes socials que fins ara no era possible.
Com funciona el crowfunding?
Una campanya de micromecenatge o crowfunding consta bàsicament de 3 elements:
- un projecte per al qual se sol·licita una aportació econòmica (amb un mínim per aportador).
- Un objectiu econòmic d'aconseguir.
- Un termini de temps.
Si no s'aconsegueix l'objectiu econòmic en el termini, les aportacions no es realitzen. Si s'aconsegueix, el micromecenes rep alguna cosa a canvi. En el cas de l'crowfunding literari, un exemplar de el llibre quan s'editi.
Micromecenatge literari.
El micromecenatge literari utilitza les noves tecnologies per aconseguir la publicació tradicional o digital d'un llibre, on la funció d'editor la realitza habitualment una editorial de coedició que ajuda a l'autor a organitzar la campanya de recollida de fons o, a la minoria de casos, per aconseguir la autopublicació on la tasca l'edició la realitza el mateix autor. En ambdós casos el llibre és finançat els micromecenes en part o en la totalitat.
En aquest àmbit, experiències d'allò més diverses entre els autors que ho han intentat.
El gran problema amb què es troben els autors és que normalment el micromecenatge recapta fons per a la publicació de l'obra, Cosa que a vegades s'aconsegueix i altres no, però no es recapta per publicitar el llibre un cop publicat el que redueix molt les possibilitats de difusió a un ampli nombre de lectors. No és impossible com s'ha demostrat en diferents casos d'autopublicació, però sí més difícil.
Una experiència real.
Diumenge Alberto Martínez és escriptor, blocaire (https://lahogueradeloslibros.wordpress.com/) i exlibrero.
Amb dues novel·les en el seu haver i diversos relats, tots ells publicats gràcies a que van resultar guanyadores de premis literaris la compensació era preciosament la publicació, encara que fossin de tirada i abast curt, va buscar la forma de publicar una antologia de relats titulada Un cérvol a la Carretera i s'ha decidit pel micromecenatge via una empresa de serveis de coedició.
Diumenge Alberto: Una experiència real de crowfunding.
En quatre respostes ens resumeix la seva experiència amb aquesta nova forma de finançar un llibre.
Per què crowfunding?
Perquè avui és molt difícil publicar alguna cosa si ningú et coneix, Si només et dediques a escriure sense tenir tropecientos seguidors a tot tipus de xarxes socials o si no escrius el que els editors pensen que es ven. La indústria editorial és això, indústria. Les petites estan saturades per centenars d'originals no demanats d'escriptors als que han rebutjat en les grans editorials; i amb un panorama així, la veritat és que l'opció de publicar sense haver de gastar uns quants diners és molt complicada. Et queda l'opció de la de les falses editorials, que no deixen de ser impremtes amb un altre nom, que et demanen diners per publicar i després aquí te les componguis per donar a conèixer el llibre. Jo tinc dos fills petits i una hipoteca, i no vaig sobrat per pagar-me aventures editorials.
Com ha estat la teva experiència personal?
Enriquidora, però si preguntes si tornaria a passar per això, Mai es pot dir d'aquesta aigua no beuré, però de moment no. Una campanya de crowfunding és com el xarampió, cal passar-ho en algun moment. Les tres primeres setmanes van ser realment dures, Perquè la campanya avançava molt lentament. Et passes els dies demanant ajuda, rebent cops de porta, Fent comptes i veient que no arribaràs; i de sobte, Un dia, la campanya comença a funcionar. L'última setmana va ser gairebé com un passeig triomfal, gràcies a tota aquesta gent que va recolzar el meu projecte i em va dedicar uns minuts de les seves vides per comprar el meu llibre. Gairebé 130 persones ... i et puc assegurar que jo no tinc tants amics.
Expectatives amb el llibre.
No tinc excessives, la veritat. No sóc una persona ambiciosa. L'única cosa que volia era publicar el meu llibre, que els meus relats es convertissin en una cosa física, No només en un grapat d'arxius a l'ordinador, i que la gent pogués llegir-los i em donés la seva opinió. No busco la fama. M'agradaria, això sí, aconseguir un grup de lectors fidels, que valorin el que escric i em diguin de cor si els agrada o no els agrada.
Pel que fa a la difusió, hi va haver durant la campanya una llibreria que em va donar suport a Tudela, el meu poble, que és amb la qual vaig pactar fer la presentació de l'obra.
Seguiràs intentant cridar l'atenció d'alguna editorial?
A mig i llarg termini aquest és el objectiu. Poder treballar amb una editorial tradicional que confiï en la teva obra i amb la qual puguis publicar habitualment sense haver de fer malabars. A tots ens agradaria publicar amb Anagrama o Alfaguara, per descomptat; però tal com està el sector, jo em conformo amb una editorial seriosa amb la qual pugui vendre els meus llibres a Tudela i voltants. La resta és el conte de la lletera, i jo ja tinc quaranta anys per caminar fantasiejant ... fora dels meus contes, és clar.
Sort per a Domingo i per a tots els escriptors que veuen en el micromecenatge una opció perquè les seves obres vegin la llum.