El barracó de les dones: Fermina Cañaveras

El barracó de les dones

El barracó de les dones

El barracó de les dones és una novel·la contemporània de tall històric escrita per la relacionista laboral, historiadora i escriptora espanyola Fermina Cañaveras. L'obra va ser publicada el 10 de gener del 2024 pel segell editorial Espasa, i ha rebut grans elogis des de la seva sortida al mercat, sobretot per donar veu a les dones més vulnerables de la societat de la postguerra.

La novel·la, publicada en un context on la memòria històrica i els relats de la postguerra encara ressonen amb força, ofereix una mirada crua i emotiva sobre les conseqüències del conflicte bèl·lic a les vides dels qui van quedar atrapades en les seves devastadores seqüeles. Això permet la revelació dels conflictes col·laterals que van sorgir d'un enfrontament que cap ciutadà va demanar.

Sinopsi de El barracó de les dones

El destí de les dones de la guerra

El Barracó de les dones és una obra impactant i profundament humana, que aborda les difícils condicions de vida i les lluites emocionals d'un grup de dones empresonades durant la postguerra espanyola. Després de la seva aprehensió —per la seva condició, resistència, ideals i nivell de perill davant de la nova societat—, van ser obligades a prostituir-se al camp de concentració de Ravensbrück.

Això és perquè els feixistes no van perdonar mai que elles es rebel·lessin contra el govern imperant, defensessin les seves espatlles, el partit i aquesta irrevocable idea de llibertat que prometien els comunistes. El més impactant de El barracó de les dones és que Fermina Cañaveras no s'ha inventat res, sinó que, durant anys, va recollir les experiències de les víctimes i les va plasmar al seu llibre.

La mort l'altre inici

La història d'aquesta novel·la comença amb Maria, una historiadora convertida en periodista que viu de bar a bar. Després d'un llarg període d'èxit, documentant les històries oblidades de les dones, comença a patir una pèrdua d'ànim, passió i propòsit, que alhora la porta a involucrar-se més del compte amb la beguda, un hàbit que la està destruint.

Un matí de ressaca, la desperta el cel·lular, que no deixa de sonar. Al principi, el trepitja i torna a dormir, però l'aparell insisteix més de quinze vegades. Maria, per fi, decideix revisar les trucades, i s'adona que és la seva mare. Quan aconsegueix contactar-la, la dona us avisa que la vostra àvia ha mort, i que ha d'assistir al tanatori per donar l'últim adéu a la dama que li va ensenyar tot.

La capsa de l'àvia

Al funeral, Maria, la seva mare, i la seva nòvia, Carla, albiren una dona de cabell blanc asseguda en una banqueta, lluny. L'anciana sembla trista, capcota. Al mateix temps, la protagonista pregunta a la seva progenitora qui és aquella desconeguda, però la seva mare no vol parlar sobre aquest tema. Alguna cosa en la seva reticència obliga Maria a voler saber, un instint que l'havia abandonat.

Per a sorpresa de Maria, en el moment de les lectures del condol, l'anciana es presenta com a Isadora, una familiar de l'àvia de la protagonista. És així com comencen a sorgir preguntes que no tindran resposta, tret que la investigadora s'acosti a l'estranya i la interrogui sobre la seva identitat, la relació amb la difunta i la raó del seu allunyament tots aquests anys.

La història d'Isadora i el barracó de les dones

És així com, després d'alguns obstacles, Isadora Ramírez García decideix explicar la seva història a Maria. El relat comença el 1939, quan ella, la seva mare, Carmen, i la seva tia, Teresa, van abandonar Espanya a la recerca del seu germà, Ignasi. Alhora, la seva tragèdia es connecta amb la vida de l'àvia de la protagonista. Tant les pèrdues com el tracte inhumà que van rebre estan ancorats.

No obstant això, les seves destinacions es van separar, i Isadora es va convertir en una de les prostitutes del camp de concentració de Ravensbrück, un lloc al qual descriu com a colmado de coloms blancs i ponts. Així mateix, li explica les seves vivències al barracó on es va atemptar contra la vida de milers de dones. Aquestes anècdotes reflecteixen el dolor de persones reals que, a la seva època, no van tenir veu.

Context històric i temàtic de El barracó de les dones

La postguerra espanyola va ser un període marcat per la repressió política, la pobresa i la desesperança, especialment per a aquells que havien estat derrotats a la Guerra Civil. Les dones, en particular, van enfrontar una doble càrrega: no només van haver de bregar amb la pèrdua dels seus éssers estimats i la destrucció de casa seva, sinó que també van patir el pes d'una societat que les marginava i les castigava pel passat republicà o per haver desafiat les normes tradicionals.

En aquest context, El Barracón de las Mujeres se situa en una presó femenina on les internes viuen en condicions miserables, tant físiques com emocionals. A través d'una prosa descarnada i vívida, Fermina Cañaveras retrata la vida al barracó, explorant temes de solidaritat, resistència i desesperació.

El llibre es converteix en un testimoni de la resiliència humana i de l'esperit de lluita que, malgrat les circumstàncies més adverses, mai no arriba a apagar-se del tot. Això, alhora, inspira Maria, tornant-li la visió del món i la passió que havia perdut entre fracassos i ampolles de whisky.

Sobre l'autora

Fermina Cañaveras va néixer el 1977, a Torrenueva, Ciudad Real, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa, Espanya. Té dos diplomats, un a Relacions Laborals i un altre a Turisme, tots dos obtinguts gràcies a la universitat del seu estat natal. També és llicenciada en Geografia i Història per la UNED.  

Des de fa alguns anys, ha dedicat la seva vida i la seva carrera a la investigació, sobretot a l'àrea de les dones i la repressió durant els conflictes del segle XX. Això ho ha dut a terme al Centre d'Estudis de Memòria i Drets Humans de la UNED. Així mateix, ha col·laborat amb associacions com la Recuperació de Memòria Històrica, Fundació FIDGAR o Aranzadi.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.