Eduardo Galeano i el 12 d'octubre

Ahir, en el dia de la nostra festa nacional, celebrem l'arribada de Cristobal Colón a Amèrica, gesta oceànica que va suposar per a Espanya l'inici d'una època d'esplendor i projecció externa. Els nostres avantpassats van portar a Europa plantes desconegudes, nous aliments, la promesa de plata i or, i un vast territori ignot per explorar, colonitzar i somiar.

Cal preguntar-se si el descobriment d'Amèrica va ser tan positiu per als de l'altra riba, els vençuts per l'acer, el foc i l'ambició dels conqueridors. I a l'parlar de vençuts no cal pensar en les actuals nacions americanes, fundades per crillos i mestissos. Elles no són les víctimes de Pizarro i Cortés, sinó les seves filles emancipades. Per això celebren també el 12 d'octubre. Als autèntics derrotats de la conquesta hem de buscar avui a les comunitats i cultures indígenes que de mala manera sobreviuen.

El temps ha passat, però la persecució al indígena es manté. En un vell article recuperat ahir per www.ecoportal.net, L'autor de Memòria de foc, L'uruguaià Eduardo Galeano, escriu: «A el cap de cinc segles de negoci de tota la cristiandat, ha estat aniquilada una tercera part de les selves americanes, està erma molta terra que va ser fèrtil i més de la meitat de la població menja saltat. Els indis, víctimes del més gegantí despulla de la història universal, segueixen patint la usurpació de les últimes restes de les seves terres, i segueixen condemnats a la negació de la seva identitat diferent. Se'ls segueix prohibint viure a la seva manera i manera, se'ls segueix negant el dret de ser. A del principi, el saqueig i el otrocidio van ser executats en nom de Déu del cel. Ara es compleixen en nom de déu de Progrés. »

L'article es titula «12 d'octubre: Res a celebrar» i és una dura i lúcida denúncia de les iniquitats que el capitalisme, disfressat de civilització, infligeix ​​encara als fills de la terra. La seva lectura em sembla indispensable. 

-Més informació sobre Eduardo Galeano: 1, 2, 3.