Don Pardino: «Escriure bé és pensar en els altres»

El professor do Pardino s'ha convertit en un dels personatges més populars de les xarxes socials a internet. I ara acaba de fer el salt a el paper i treu el seu primera novel·la gràfica, O còmic de tota la vida: El professor do Pardino contra els titis. És un veritable honorar que m'hagi concedit aquesta entrevista i estic molt agraïda.

Per a professors, correctors, redactors, escriptors o qualsevol interessat en el bon ús de la llengua, Els seus ensenyaments amb forma de vinyeta didàctica i divertida alhora són una delícia que homenatja també als grans autors de el còmic espanyol.

Entrevista amb don Pardino

• ACTUALIDAD LITERATURA: Sabem qui és Pardino i d'on li ve la seva afició per la gramàtica, l'ortografia i la lingüística en general?

DON PARDINO: Don Pardino és un personatge que va néixer per protagonitzar historietes costumistes a l'estil dels còmics de tota la vida i va acabar guardat un temps en un calaix. Mesos després, va sorgir la idea de fer vinyetes per ensenyar ortografia i gramàtica amb el lema «La lletra amb humor entra». La seva estètica, amb barba blanca i ulleres, ho feia perfecte per al paper. Així que va sortir de l'calaix i es va posar a això. I fins avui.

• A EL: ¿Don Pardino es dirigeix ​​a algun públic en concret o tots podem aprendre amb ell?

DP: Al principi, estava pensat perquè els docents ho usessin com a recurs en les seves classes, però tots poden aprofitar-se dels seus ensenyaments. A les xarxes socials, a l'contrari del que es pensa, hi ha molta gent interessada en l'ortografia i la gramàtica. Només això explica que comencés a guanyar popularitat. actualment, interacciona amb docents, correctors, traductors, periodistes i qualsevol que senti inquietud per aquests temes.

• A EL: Com es documenta el professor do Pardino per als seus ensenyaments?

DP: Recorrent a el major nombre de fonts de consulta possibles, des de la Ortografia i la Gramàtica de la RAE fins manuals de Fundéu o el Institut Cervantes. I, per descomptat, recursos digitals amb molt fonament, com Blog de Llengua, De el castellà o els comptes en xarxes socials d'Apuntes ortogràfics o Sense Faltes. Mirar un mateix aspecte des de tants punts de vista ajuda a sintetitzar aspectes lingüístics més o menys complexos en una vinyeta humorística.

• A EL: ¿Recorda el primer llibre que va llegir?

DP: Per al primer llibre cal remuntar-se a l'EGB. es titulava La casa que va créixer (1976), escrit per José Luis García Sánchez i il·lustrat per Miguel Ángel Pacheco. Aquest llibre va donar pas a verne, Conan Doyle, Mark Twain, Cervantes, Buero Vallejo, Jane Austen, Melville... Vull donar a entendre amb això que cal donar molta importància a la literatura infantil i juvenil.

• A EL: En aquest còmic do Pardino es troba amb don Miguel de Cervantes, a què donarà un cop de mà per desfacer un gran greuge. I segur que té més escriptors favorits. Ens els pot esmentar?

DP: Per contingut, Conan Doyle. Per forma, Virginia Woolf. Són dos autors clàssics que conviden a múltiples relectures sense arribar a cansar. I també citaria a un autor que escriu sobre professors en to humorístic: David Lodge. El recomano.

• A EL: L'homenatge a grans autors com Ibáñez o Escobar és evident. ¿Li hauria agradat ser o semblar-se a algun altre personatge de el còmic espanyol més clàssic?

DP: A tots ells, però, si he de triar, a Sir Tim O'theo, De Raf. El seu dibuix desprèn soltesa i dinamisme. I els fons són magnífics, amb aquesta vila anglesa, aquestes mansions del camp i aquest pub.

• A EL: Després d'aquest primer salt a el paper i la bona acollida, hi haurà més aventures?

DP: No sé ni com s'ha arribat a publicar aquest còmic. La intenció era publicar només en xarxes socials i en un bloc, però molta gent escrivia preguntant si existia algun llibre. Després va sorgir l'ocasió, i la idea de veure al senyor Pardino a les biblioteques escolars i en les llibreries va ser el motor que va fer tirar-lo endavant.

Només hi haurà més aventures si la gent gaudeix de veritat el primer tebeo i si expressen el seu desig que hi hagi més. I si l'editorial vol, és clar.

• A EL: Quina raó més important donaria per conscienciar-nos millor sobre el bon i correcte ús de l'llenguatge en aquests temps de tanta comunicació virtual?

DP: La principal raó és que escriure bé és pensar en els altres. Posar un signe d'obertura és com utilitzar un intermitent: jo sé que vaig a girar. El intermitent no ho poso per mi, sinó per facilitar la conducció a l'altre. Doncs amb les normes lingüístiques passa el mateix.

• A EL: ¿Li està sent difícil el moment de crisi que vivim o pot quedar-se amb alguna cosa positiva?

DP: Està sent molt difícil. La veritat és que no veig cap aspecte positiu. Només desitjo que aquesta situació acabi el més aviat possible i que puguem recuperar-nos. I, per sobre de tot, que les relacions intepersonales tornin a ser el que eren.

• A EL: I, finalment, la màxima de don Pardino és «la lletra amb humor entra». Alguna més?

DP: Posa un corrector en la teva vida.