La millor manera de no tenir faltes d'ortografia, o almenys per tenir-ne molt poques, és amb l'escriptura. Per això, fer dictats curts per a 6è de Primària, on ja els textos són una mica més llargs i amb paraules més complexes pot ajudar, i molt els nens (i els no tan nens).
Dedicar una mica de temps al teu fill o filla per posar-hi un dictat i corregir-ho us ajudarà a aprendre com s'escriuen certes paraules ia no tenir faltes d'ortografia, a més de saber expressar-se millor. A continuació et deixem alguns exemples de dictats que pots fer servir per millorar la lletra del teu fill/a així com practicar certes paraules. T'animes a posar-ho com un repte per als teus fills?
Exemples de dictats curts per a 6r de Primària
Com que no volem fer-te esperar i sí mostrar-te com més dictats curts per a 6è de Primària possibles, aquí tens una selecció que hem trobat per Internet.
Han construït una nova escola al barri. Està molt a prop de l´estació de tren, per això està molt ben comunicat. El nou col·legi té un rebedor enorme amb terres i escales de marbre. Les aules són molt àmplies i lluminoses ia cadascuna hi ha diversos ordinadors per als alumnes. Hi ha una aula de música on assaja el cor del col·legi i on hi ha molts instruments: guitarres, un piano, violins i fins i tot una bandúrria. També han construït un gimnàs nou a l'escola on els nens faran gimnàstica i podran córrer a la pista d'atletisme.
Seria increïble poder volar com els ocells! Els nostres braços necessitarien tenir molta flexibilitat per moure's com si fossin ales. Seria complicat mantenir-se a l'aire, però hi hauria escoles on ens ensenyarien a volar. Allà hi hauria professors de vol que ens farien classe quan volguéssim aprendre a volar. Poder volar com les aus pot ser molt útil, perquè arribaríem abans als llocs i mai no hi hauria embussos perquè el cel és molt gran. També pot ser perillós, perquè ens creuaríem amb avions i ocells constantment. Per preparar un deliciós plat de pasta a la bolonyesa cal seguir uns quants passos. Primer cal bullir la pasta fins que s'estovi.
Després, en una paella, preparem la salsa bolonyesa: fregim la carn picada amb la ceba i hi afegim el tomàquet fregit. A l'hora d'ajuntar la pasta amb la salsa, és important distribuir bé la salsa perquè ho cobreixi tot. A continuació, empolvorarem formatge ratllat i ficarem la pasta al forn. És important pujar la temperatura del forn fins a 200 graus. Després de 15 minuts el plat estarà llest per servir. Que bo!
La fada padrina de la Ventafocs s'ha d'haver anat de vacances. Fa molt que no la veig. O potser ha fugit a una illa deserta per descansar una mica. Seria un honor trobar-la en un hotel i poder preguntar-li com ha fet per aprendre tants encanteris màgics.
Pau vivia en un bosc al costat d'una avinguda molt gran. Un dia, quan tornava a casa seva, li va sortir al pas un astut llimac que li va dir: 'Què hi ha de nou veí? M'agradaria convidar-te a casa meva a prendre el te'. Però com Pau era molt intel·ligent, no es va fiar de les intencions del valent lleó.
Els escriptors de contes són creadors de fantasies, d'il·lusions, de màgia… Escriure un conte és molt interessant i molt complicat perquè perquè un conte sigui bo, ens ha de fer sentir la història i viure les aventures dels personatges com si fóssim nosaltres. L'escriptor intenta descriure amb detall tots els llocs on es desenvolupa la història i tots els personatges. Els contes poden servir per passar una bona estona, per aprendre, per ajudar-nos a dormir… Els lectors hem de rebre els contes amb il·lusió i amb ganes de viure noves aventures perquè només així podrem entendre bé els contes.
El nen va córrer cap al parc amb el gos per jugar. Ell va llançar la pilota i el seu gos la va portar de tornada feliçment. Mentre caminaven, van veure un grup de nens patinant sobre gel. El nen i el seu gos es van aturar per veure i el gos va començar a bordar emocionat. Després d'una estona, el nen i el seu gos van continuar el camí cap a un arbre gran on es van asseure a descansar.
Àfrica és un continent divers i ric en cultura. És al sud del planeta i és la llar de més d'un bilió de persones. Àfrica té una varietat de paisatges, des de les muntanyes d'Atlas al Marroc fins a les planes de la Sabana a l'Àfrica Oriental. La vida salvatge és abundant a Àfrica, amb animals com lleons, elefants, girafes i rinoceronts habitant als seus vasts parcs nacionals. A més, Àfrica és la llar de moltes cultures antigues i tradicions vives, com ara la dansa dels homes faraons a Egipte i l'art tèxtil dels himbes a Namíbia.
L'home d'alçada sostenia un os a la mà. Ell va mirar cap a l'horitzó i va veure un falcó volar al cel blau. Ell va bufar un xiulet i el falcó immediatament es va acostar. L'home i el falcó eren companys de caça i havien caçat plegats moltes vegades abans. Junts, van recórrer la vasta extensió de la selva buscant la presa. La jornada de caça va ser reeixida i l'home va tornar a casa seva amb un gran somriure a la cara.
El nen, que estimava explorar la natura, caminava pel bosc amb el seu amic, un gos anomenat Max. Junts, van trobar un riu cristal·lí, on van veure truites saltar i un bell pont de fusta que creuava el riu. El nen i Max van decidir seguir el corriol que duia cap a una cascada impressionant, envoltada de roques i arbustos. Mentre caminaven, el nen va pensar en la seva mare, que li havia dit que fos curós i tornés d'hora per sopar. Finalment, van arribar a la cascada i es van detenir a admirar la seva bellesa durant un moment abans de tornar a casa.
El nen que vivia a la ciutat, va decidir visitar el camp per veure les flors de primavera. Ell va prendre un brillant globus vermell i es va dirigir cap al camp de flors. En arribar, va veure un mar de flors de diferents colors, incloent-hi blanques, vermelles, grogues i blaves. També va veure un bell llac amb peixos de colors i un pont que el creuava. Mentre caminava pel pont, va veure una bandada d'ocells blancs que volaven sobre el cap. El nen es va aturar a mirar-los i es va sentir completament en pau amb la natura.
La panerola caminava pel camí cap a la ciutat. Ella necessitava comprar un llum per il·luminar casa fosca. Quan va arribar a la ciutat, va veure una botiga amb un cartell que deia «Làmpades per a tothom». La panerola va entrar i es va acostar al propietari de la botiga, que la va saludar amablement. Ell li va mostrar una àmplia selecció de llums de diferents mides i colors. L'escarabat va triar un llum de coure amb una bombeta càlida i va tornar a casa amb un gran somriure a la cara.
La guineu curiós va decidir explorar la ciutat a la recerca d'una cosa divertida. Ell va veure un circ amb un cartell que deia «Veniu a veure l'espectacle més emocionant». La guineu es va acostar i va veure els pallassos, malabaristes i equilibristes a l'escenari. Ell es va sentir molt emocionat i va decidir unir-se a la diversió. Ràpidament, va demostrar les seves habilitats com a acròbata i va aconseguir sorprendre tots els presents amb el seu increïble equilibri. Després de l'espectacle, la guineu es va sentir molt satisfeta amb ell mateix i va tornar a casa seva.
El petit mico anomenat Joan vivia a la selva i sempre estava buscant aventures. Un dia va decidir anar a buscar un riu d'aigua dolça per beure. Després d'un llarg viatge, va arribar a un bell lloc on hi havia una cascada i un riu cristal·lí. Mentre bevia l'aigua fresca, va veure un grup de micos que es balancejaven de branca en branca. Joan es va acostar i s'hi va unir en el seu joc. Junts, van córrer, van saltar i van jugar a la selva fins que va arribar la nit. Joan va tornar a casa seva amb un gran somriure a la cara, agraït per haver trobat nous amics i haver gaudit d'un dia ple d'aventures.
El gos anomenat Loly corria pel camp a la recerca d'aventures. Va arribar a un riu i va veure un peix saltant fora de l'aigua. Loly va quedar impressionat i va decidir seguir el peix. Després d'un llarg viatge pel riu, va arribar a un bell llac. Allà va veure un grup d'ànecs que jugaven i nedaven a l'aigua. Loly es va unir a ells i va començar a nedar i jugar. Tot i això, de sobte va sentir que alguna cosa ho estava atacant des del fons del llac. Loly va córrer a la riba i va veure que era només una granota que havia saltat cap a ell. Loly va riure i va tornar a casa seva, agraït per l'emocionant aventura que havia viscut.
Yolanda i el seu amic, el senyor Yates, van decidir explorar el bosc. Van caminar per senders sinuosos i van envoltar rierols cristal·lins. De sobte, van sentir un soroll i van veure un ocell alt i groc posat en una branca. El senyor Yates va treure el binocle i el va examinar de prop. Era un lloro amb un plomatge brillant i un cant melodiós. Mentre continuaven el camí, van veure un pont que creuava un riu. Laigua corria ràpida i clara. Després de creuar el pont, van arribar a una claraboia on van descobrir una bonica vall. La vista era impressionant i els colors eren brillants. Yolanda i el senyor Yates van tornar a casa seva amb un gran somriure, agraïts per haver viscut una aventura meravellosa.
L'estiu passat vaig anar de campament amb els meus amics a un alberg a la muntanya. Estava al peu d'una muntanya gran i prop d'una llacuna. Cada dia, els monitors preparaven activitats molt divertides: un dia vam anar a veure àguiles amb prismàtics, un altre dia vam anar d'excursió per la gola de la muntanya… A la nit, ens reuníem tots al voltant d'una gran foguera i junts tocàvem les guitarres i cantàvem divertides cançons. El darrer dia vam fer una guerra d'aigua amb mànegues, regadores... Va ser un estiu genial!
El desert és un dels paisatges més secs del planeta. A moltes persones els agrada fer excursions pel desert amb camell o amb cotxe tot terreny. Les excursions pel desert són molt dures, per això és molt important tenir la seguretat que portem aigua suficient per no tenir set. Tot i que pugui semblar que el desert és un paisatge una mica avorrit, la realitat és que és molt interessant, sobretot pels camells, les dunes i la possibilitat de trobar algun oasi amagat.
El rave Pánfilo tenia una túnica màgica amb què feia fantàstics conjurs. Era una mica caòtic, perquè va convertir els ocells en peixos de l'oceà i encara que era molt ecològic, va deixar sense voler gaires plàstics. Diu que escriurà les cròniques en una agenda i que comptarà amb un àbac les seves gestes.
El meu oncle Joaquín viatja d'aquí cap allà tot l'any. Gairebé ni el veiem. Es puja a un avió i se'n va des de Pamplona fins a Istanbul. Després passa per Londres i París. I ens mana moltes cartes escrites a llapis i adornades amb dibuixos a retolador. Ens encanten les cartes de l'oncle Joaquín. Sempre ens expliquen històries fascinants de llocs molt exòtics que semblen de Ciència Ficció.
Que bonica que és la bruixa Benedicta, que té borrissol fins i tot a la berruga del coll. Sap fer màgia ia l'estiu se'n va a Venècia en una barca, perquè té vertigen i no vol volar en una escombra. A la seva àvia la Valeria li sembla molt valenta i diu que abans anava ella a la platja de València.
A la llista de la compra els meus pares apunten tot el que necessitem. Sempre anoten la fruita, la verdura, la carn, el peix…. A més, a la cuina tenim una petita pissarra on escrivim les coses que s'acaben i que cal comprar. Els meus pares també anoten coses d'electricitat i bricolatge com bombetes, endolls, xinxetes, claus… coses que necessiten per fer petits arranjaments a casa. Jo sempre apunto a la pissarra el que em ve de gust per berenar: galetes, batuts, sucs, cereals… encara que no s'hagin acabat, perquè així no em quedo mai sense el meu berenar preferit!
Gairebé cada diumenge, vaig amb la meva família al camp a passar el dia. També ens acompanyen els meus avis i el meu cosí Jaume. Normalment anem als voltants d´un poble molt bonic que hi ha a la serra. Allà, busquem l'ombra d'un gran arbre i seiem a sota. Quan tenim gana, els meus pares posen unes enormes estovalles vermelles sobre les quals col·loquem el menjar. Els meus pares sempre preparen una empanada de tonyina deliciosa i els meus avis porten una compota de poma que prenem de postres. Passem un dia fantàstic en companyia de la família al complet.
Ahir estava jugant en un carreró a prop de casa meva, quan vaig veure passar una manifestació. Hi vaig poder veure molta gent coneguda: la farmacèutica, el forner, el sabater… tots duien pancartes que tenien escrita la paraula pau.
Tens més dictats curts per a 6è de Primària que podries compartir?