Selecció de fragments literaris
Romanç de l'presoner. anònim
Cobles per la mort del seu pare. Jorge Manrique
Recordeu l'ànima adormida,
revifi el cervell i desperti
contemplant
com es passa la vida,
com es ve la mort
tan callant;
com de prest es va el plaer;
com després de acordat
dóna dolor;
com al nostre parer
qualsevol temps passat
va ser millor.
***
Don Quixot. Miguel de Cervantes
-La llibertat, Sancho, és un dels més preciosos dons que als homes van donar els cels; amb ella no poden igualar-se els tresors que tanca la terra ni el mar encobreix; per la llibertat així com per l'honra es pot i ha d'aventurar la vida, i, per contra, la captivitat és el major mal que pot venir als homes.
***
La vida és somni. Calderó de la Barca
Jo somni que sóc aquí
d'aquestes presons carregat,
i vaig somiar que en un altre estat
més lisonjero em vaig veure.
Què és la vida? Un frenesí.
Què és la vida? Una il·lusió,
una ombra, una ficció,
i el major bé és petit:
que tota la vida és somni,
i els somnis, somnis són.
***
Cançó de l'pirata. José d'Espronceda
Que és el meu vaixell el meu tresor,
que és el meu déu la llibertat,
la meva llei, la força i el vent,
la meva única pàtria, la mar.
***
Don Juan Tenorio. José Zorrilla
Com de criden aquests maleïts!
Però, mal llamp em parteixi
si en concloent la carta
no paguen cars els seus crits!
***
la Regenta. Leopoldo Ales «Clarín»
L'heroica ciutat dormia la migdiada. El vent sud, calent i mandrós, empenyia els núvols blanquinosos que s'esquinçaven a l'córrer cap al nord. Als carrers no hi havia més soroll que la remor estrident dels remolins de pols, draps, palles i papers, que anaven de rierol en rierol, de vorera a vorera, de cantonada a cantonada, revolando i perseguint, com papallones que es busquen i fugen i que l'aire envolta en els seus plecs invisibles.
***
Jo vaig somiant camins. Antonio Machado
Al cor tenia
l'espina d'una passió;
vaig aconseguir arrencar-un dia:
ja no sento el cor.
***
La casa de Bernarda Alba. Federico García Lorca
Aquí es fa el que jo comandament. Ja no pots anar amb el conte al teu pare. Fil i agulla per a les femelles. Fuet i mula per a l'home. Això té la gent que neix amb possibles.
***
Olives. Miguel Hernández
Andalusos de Jaén,
aceituneros altius,
digueu-me en l'ànima: qui,
qui va aixecar les oliveres?
No els va aixecar del no-res,
ni els diners, ni el senyor,
sinó la terra callada,
el treball i la suor.
***
El capità Alatriste. Arturo Pérez-Reverte
No era l'home més honest ni el més pietós, però era un home valent.