Fotografia: Daniel Fernandez de Lis, perfil de Facebook.
Daniel Fernández de Lis és madrileny i advocat de professió que també escriu llibres històrics de no-ficció i temàtica medieval. Entre les seves obres hi ha Els Plantagenet, De Covadonga a Tamarón o El que Shakespeare no et va explicar de la guerra de les Roses. Li agraeixo molt aquesta entrevista que m'ha concedit on ens parla d'aquesta passió per l'Edat Mitjana i els llibres.
Daniel Fernández de Lis. Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: Escriu llibres de no ficció sobre història medieval. D'on ve aquesta fascinació per la història en general i la medieval en particular?
DANIEL FERNÁNDEZ DE LIS: Des de ben petit a casa dels meus pares hi havia molts llibres il·lustrats que narraven històries de cavallers medievals (Ivanhoe, Robin Hood, La Fletxa Negra, El Cid, Ricardo Cor de León, les Croades…) i també m'encantaven les pel·lícules sobre l'Edat Mitjana. A mesura que vaig anar creixent, aquesta afició es va convertir en passió i devorava tota novel·la històrica ambientada a l'Edat Mitjana, sobretot si era a la península ibèrica oa Anglaterra.
- AL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir o et va inspirar per escriure?
DFdL: Doncs és curiós, perquè dels tres llibres que més m'han marcat, un de ficció i dos de no ficció, cap no està ambientat a l'època medieval. El de ficció és Jo, Claudi, de Robert Graves, i els de no ficció són Déus, tombes i savis, de CW Ceram, i Història de Roma, d'Indro Montanelli.
- AL: Un escriptor o autor de capçalera? Pots triar-ne més d'un i de totes les èpoques.
DFdL: Centrant-me en la novel·la històrica, estan per una banda els clàssics (Walter Scott, Robert Louis Stevenson) i d'època més moderna m'encanten Bernard Cornwell, Conn Iggulden i, molt especialment, Sharon Kay Penman, que té escrites una sèrie de novel·les històrica que cobreixen tot el període de la dinastia Plantagenet i que és la gran culpable de la meva passió per aquesta dinastia i que hagi escrit un llibre sobre ella. I actualment tenim una estupenda plèiade d'autors espanyols de novel·la històrica, dels quals especialment m'encanten, per destacar dos dels molts que m'agraden, Sebastià Roa y José Zoilo Hernández.
- A EL: Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?
DFdL: És una qüestió que surt moltes vegades a les xarxes socials i jo sempre contesto que a Ricard III d'Anglaterra. Va ser l'últim Plantagenet, l'últim rei d'Anglaterra que va morir al camp de batalla i, encara que només va regnar durant dos anys, segueix sent un personatge que al món anglosaxó aixeca grans passions. Durant segles va ser el malvat oficial de la història d'Anglaterra, en bona part com a conseqüència de l'obra de Shakespeare, però a les darreres dècades hi ha un fort moviment que tracta de reivindicar la seva figura. Hi ha diversos enigmes en la història del seu regnat, especialment pel que fa als seus nebots els prínceps de la Torre de Londres, així que m'encantaria conèixer-lo i saber el que va passar realment durant el seu regnat.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
DFdL: M'agrada portar molt controlat el procés d'escriptura. Vaig avançant cronològicament en anar-me'n documentant sobre el període sobre el qual estic escrivint i intento organitzar esquemàticament cada capítol dividint-lo en apartats per fer la lectura més fàcil. En general, m'agrada escriure els llibres que m'agradaria trobar-me com a lector. Si un capítol o un apartat em sembla molt espès o que no explica el tema amb prou claredat, dono totes les voltes necessàries per fer-lo més fàcilment comprensible.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
DFdL: Encara que durant el confinament no em va quedar més remei que escriure a casa, em concentro molt més i sóc molt més productiu escrivint fora de casa. Els meus llocs preferits són la biblioteca del poble on visc, Manzanares el Real, o cafeteries que siguin tranquil·les i amb decoració i ambient agradable. Si és a alguna de les meves ciutats preferides (Oviedo, León i Burgos), millor que millor.
Pel que fa al moment, dedico més temps i rendeixo millor al matí, però magrada també treure un parell dhores a mitja tarda.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin com a lector?
DFdL: Sí, sóc força eclèctic en aquesta matèria i llegeixo qualsevol llibre que em cridi l'atenció independentment del gènere. M'encanta la novel·la negra, la d'espies, la fantàstica i la política ficció. En aquest darrer gènere he de destacar l'autor que més he llegit i rellegit, Irving Wallace. La seva novel·la més coneguda és El Premi Nobel (en què es basa la famosa pel·lícula protagonitzada per Paul Newman), encara que per a mi la seva millor novel·la (el meu llibre favorit) és el complot.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
DFdL: Estic llegint El regne impossible de Yeyo Balbàs. Tinc moltes ganes de llegir la seva últim llibre, Cova Donnica, recent guanyador del premi del Certamen de Novel·la Històrica Ciutat d'Úbeda que reprèn la trama de El regne impossible, així que m'estic ambientant en la història de la caiguda del regne visigot de Toledo.
I estic escrivint un llibre sobre la història de Britània des de les invasions romanes fins a la conquesta normanda. És un projecte molt ambiciós, perquè cobreix un període de més de mil anys que està ple d'esdeveniments i personatges històrics molt coneguts i molt tractats a la literatura i al cinema (Claudio, Boudicca, Agrícola, la Novena Legió, el rei Artús, els saxons, els víkings i els normands), però és un tema que m'apassiona i estic gaudint molt del procés de documentació i investigació.
- A EL: Com creus que hi ha el panorama editorial en general? I per a la no ficció?
DFdL: La meva percepció és que es tracta d'un moment complicat amb un mercat saturat doferta (cosa que no és dolenta de per si mateix) com a conseqüència de l'aparició de noves formes de publicació d'obres que abans eren inaccessibles per a autors que no gaudissin de suport editorial. Això fa que les editorials hagin de valorar amb molta prudència les obres que publiquen perquè no es perdin a la voràgine de publicacions disponibles en diferents formats i plataformes.
Tot i així, em consta que hi ha editorials que fan un enorme esforç per donar sortida a publicacions de qualitat, tant en ficció com en no-ficció. Per posar els exemples que conec més de prop, em sembla admirable el treball d'editorials com Pamies, Edhasa, Desperta Ferro i Àtic dels Llibres. Segur que n'hi ha més, però aquestes són les que conec millor.
- A EL: Pots aplicar o trobar similituds del moment de crisi que vivim amb algun altre de la història?
DFdL: No sóc res partidari de traçar paral·lelismes històrics. De fet, fa temps que poso en dubte la coneguda dita «el poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la». Crec que cada època és diferent, amb les seves pròpies i diferenciades circumstàncies polítiques, econòmiques, socials, mediambientals o tecnològiques que no són comparables amb altres períodes històrics.