El Premi Nobel de Literatura és un dels guardons més importants del món. Molts escriptors volen guanyar-ho, però no tots ho aconsegueixen. Tot i això, hi ha alguns detalls que hauries de conèixer, curiositats que no surten a la llum tan sovint però que són cridaneres.
Per això, hem fet una petita investigació per descobrir-te algunes de les curiositats d'un premi que fa molts anys que guardona els escriptors. Vols saber més?
41 anys, aquesta és l'edat del premi Nobel de literatura més jove
I és que, si et fixes o poc al llistat dels guanyadors, la majoria tenen de 60-70 cap endavant. Però mai no s'ha premiat un escriptor jove. El més jove va ser el cas del 1907 en què va ser Rudyard Kipling qui, amb 41 anys, va guanyar el premi.
Però això no s'ha tornat a repetir pel que ja té un rècord per ser l'autor més jove amb el Premi Nobel de Literatura.
88 anys, l'edat del Premi Nobel de Literatura més gran
Com que abans t'hem comentat qui va ser la persona més jove a rebre el premi, també és important saber qui és la persona que el va rebre amb més anys. I en aquest cas, l'afortunada va ser Doris Lessing, que, amb 88 anys, va aconseguir el guardó més cobejat pels escriptors.
Fins ara, no hi ha hagut ningú més gran, encara que molts s'han acostat a la seva edat (dels 80 cap amunt). Doris el va rebre el 2007 i lamentablement va morir uns anys després, Al novembre de 2013.
El dineral que guanya un escriptor pel Premi Nobel de Literatura
No sabem si als escriptors els agrada el Premi Nobel de Literatura només per aquest guardó o pels diners que hi guanyen. I és que tots els guanyadors del premi reben també uns diners força suculents.
Parlem de nou milions de corones, que, arrodonint una mica, equival a 1 milió de dòlars, més o menys el mateix en euros (depenent de com acabi a la borsa).
En realitat, el que potser no sàpigues és que va ser l'inventor dels Premis Nobel qui va demanar a la institució sueca que els organitzaria en nom seu durant anys, que recompensés cada any l'«autor de l'obra literària més destacada de tendència idealista».
I d'aquí ve el fet que se li doni aquest premi econòmic (que segurament vindrà molt bé a tothom).
350 propostes anuals
Aquest és el número de mitjana que rep la institució sueca cada any. Són cartes remeses per escriptors que els demanen que s'hi fixin per entrar entre els possibles candidats. Òbviament, alguns ho fan des de la humilitat i altres són una mica més… directes, per dir-ho. Però, a banda de les cartes, moltes vegades aquestes van acompanyades d'ofrenes, regals i qualsevol altra manera d'estovar el cor del jurat per entrar dins aquests candidats (i optar al premi). És clar que això no ajuda gaire els escriptors.
L'origen del premi Nobel de literatura
Abans t'hem parlat d'Alfred Nobel i potser sàpigues que ell va ser el creador dels premis Nobel. Tot i això, el que potser no sàpigues és que, encara que va ser la seva voluntat el que es creessin i atorguessin premis econòmics, no es va complir fins a un any després de la seva mort.
El motiu? Va haver de ser aprovat pel Parlament noruec. Només en aquell moment, parlem del 1897, van poder donar compliment del testament, i va ser aixecada la Fundació Nobel.
Els dos únics Premi Nobel a títol pòstum
Has de saber que totes les candidatures als Premis Nobel de Literatura han de ser escriptors que estiguin vius i hagin publicat aquell any. Autors morts no són acceptats. Tret de dues vegades, el 1931 i el 1961. Què va passar? Veuràs, els guanyadors en aquells anys van ser Erik Axel Karlfeldt i Dag Hammarskjöld (en aquest cas Nobel de la pau). Tots dos van morir quan ja havien estat seleccionats, és a dir, eren a la llista final d'escriptors que podien guanyar el premi. I van tenir la mala sort de morir (el primer a l'abril i el segon al setembre).
A més, has de saber que Erik Axel Karlfeldt, segons hem vist a la Wikipedia, va rebutjar guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1918. I si marxem al llistat de guanyadors, resulta que aquell any el Premi va quedar vacant perquè no es va celebrar per la Primera Guerra Mundial. Així que realment no sabem què va passar.
Els dos autors que es van atrevir a rebutjar el premi
Si abans t'hem dit que ningú seria capaç de rebutjar un Premi Nobel de Literatura, i molt menys els diners que vénen amb ell, la veritat és que ens hem de retractar. Hi va haver dos autors que van preferir rebutjar-ho.
El primer és possible que el coneguis, potser no pel seu nom, Boris Pasternak, però sí per un dels llibre més coneguts que hi ha, Doctor Zhivago. Quan els ho van concedir ho va acceptar. Però una setmana després va decidir tornar-ho per les pressions del govern soviètic sobre ell. Això va ser el 1958.
I anys més tard, el 1964, va ser l'escriptor Jean-Paul Sartre qui no va voler acceptar el premi ni tampoc els honors que li corresponia. Fins i tot va fer un anunci públic en què va dir que «un escriptor no ha de permetre ser convertit en una institució”.
La medalla del Nobel de Literatura té història
Si mai t'has fixat en la medalla que posen als guanyadors del Premi Nobel de Literatura, hauràs de saber que eaquesta es va dissenyar per Erik Lindberg i hi ha una petita escena. Es veu un home assegut, amb uns folis al genoll dret i mirant embadalit una jove davant seu que toca una arpa.
A més, se sap que està assegut al costat d'un llorer i es diu que allò que escrivia era la cançó que la musa li està tocant.
A part, hi ha unes paraules en llatí, Inventes – Vitam – Iuvat – Excoluisse – Per – Arts, que ve a significar «Els qui van ennoblir la vida descobrint les arts». I si has llegit l'Eneida, sabràs que aquesta frase apareix al vers 663 del sisè cant.
Com veus, el Premi Nobel de Literatura té moltes curiositats (més de les que t'hem explicat). Saps alguna que haguem de conèixer?