Fotografia: Cris Mandarica, IG.
Cris Mandarica viu a Galícia i signa les seves novel·les amb el cognom Grela. Ja en porta tres: Darrere de la pistola, La mare de totes les ciències i la darrera, Tu no saps qui sóc jo. En aquesta entrevista ens en parla i de diversos assumptes més. Li agraeixo molt la seva amabilitat i temps dedicats.
Cris Mandarica — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol Tu no saps qui sóc jo. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
CRIS MANDÀRICA: És una novel·la negra rural i riquinya, perquè sí, hi ha un crim, però el lector no ha de passar-ho malament tota l'estona. La novel·la explica la història de sis amics que fan el Camí de Sant Jaume i, abans d'arribar a la destinació, UN d'ells és assassinat mentre dorm.
La idea va sorgir durant el confinament, quan una persona que treballava en un sector que va tenir sobrecàrrega de treball, estava molt aclaparada perquè tenia moltíssima feina i feia moltes hores extra. En un moment donat, una persona li va preguntar per la seva comanda i li va dir que es tramitaven per ordre d'arribada, i va arribar el temut: «Pos-me al principi de la cua o no saps qui sóc jo?».
Així que em vaig preguntar què passaria si una de aquestes persones que escolten aquesta frase sovint es cansessin que li diguessin. I per això va sorgir la idea. El títol és una pista per trobar l'assassí.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
CM: El primer llibre va ser Els aventurers de l'aire, Dels Fruitis. Passava les pàgines una vegada i una altra imaginant què dirien les lletres, perquè encara no sabia llegir, així que no em quedava més remei que inventar-me la història.
La primera història que vaig escriure anava sobre un grelo amb potes que resolia un segrest a cop de metralleta. Com veus, sempre em va ser el món criminal.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
CM: Sens dubte Carlos Laredo, autor de la sèrie de novel·les del cap Holmes, un caporal de la guàrdia civil a què sobrenomenen Holmes perquè és molt llest. Quan ho vaig llegir vaig saber que això era el que volia fer.
I, ja que puc triar més d'un, no vull oblidar-me d'esmentar l'autor de A sang freda, Truman Capote, un d'aquells artistes capaços de mantenir-te en suspens malgrat explicar-te el final just al principi de la novel·la.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
CM: M'hauria encantat crear a Dràcula, però, per raons òbvies, millor no tenir-lo a prop, ha, ha. Així que per fer un cafè em quedo amb César Santos, el detectiu que acompanya el cap Holmes, de Carlos Laredo, en moltes de les seves aventures. Segur que em faria unes bones rialles escoltant les seves anècdotes.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
CM: Quant a escriure, m'encanta tenir el text amb els estils de paràgrafs ben definits mentre escric, perquè no suporto el desordre. I quant a llegir, m'agrada llegir en silenci i no començar un llibre fins acabar l'actual.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
CM: per escriure em val qualsevol moment en què sàpiga que disposaré d'una estoneta llarga, perquè em costa concentrar-me i posar-m'hi. I acostumo a escriure en el meu Escriptori, que ara mateix és a la sala, però quan em mude tindré un espai propi. Si estic molt cansada, però igualment em ve de gust escriure, també acostumo a fer-ho recolzada al sofà.
Y per llegir, les tardes del cap de setmana, i tant me fa el lloc. Moltes vegades tinc la sort de llegir asseguda a la platja mentre contemplo a estones la posta de sol.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
CM: Llegeixo de tot, però m'encanta especialment el sentir-se bé, és aconsellable descansar entre tant crim.
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
CM: Ara mateix estic llegint S'ha acabat la màgia, de Borja Ribera; és la primera novel·la participant al Premi Literari d'Amazon 2022 que llegeixo.
Pel que fa a escriure, estic descansant, sempre ho faig quan publico novel·laperquè m'agrada prendre'm un temps a donar-la a conèixer i, de passada, aprofitar per oxigenar la ment.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
CM: Són temps difícils a tots els sectors, a l'editorial també. M'encanta autopublicar perquè estic convençuda que, si no hi ha aquesta opció, les meves novel·les no veurien la llum.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
CM: Durant la pandèmia he intentat aprendre a prendre'm la vida amb més calma, a acceptar que no ho puc controlar tot ni ajudar a qui no vol ajuda, ia pensar una mica més en mi. I espero que aquesta filosofia de vida m'acompanyi en el temps perquè m'ha portat pau mental. I el que té de bo aquesta pau mental és que les idees flueixen, encara que no crec que integri en una història gens relacionat amb la pandèmia, ja he tingut distòpia per a estona i prefereixo llegir sobre la clàssica normalitat.