Claudia Català. Entrevista amb l'autora de La porta roja

Fotografia de l'autora: Claudia Català.

Claudia Català és de Barcelona i està graduada a Estudis Literaris. Ara es dedica a la direcció creativa i l'escriptura. Ha debutat amb La porta vermella. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista on ens en parla i altres temes.

Claudia Català- Entrevista

  • ACTUALITAT LITERATURA: El teu darrera novel·la porta per títol La porta vermella. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

CLAUDIA CATALÀ: La idea va sorgir una de les moltes tardes en què la meva àvia m'estava explicant històries sobre la seva infància, de fet moltes de les anècdotes que apareixen a la novel·la estan retratades tal com ella les recorda. Després la història va anar prenent el seu propi rumb, donant forma al relat d'aquesta nena petita, que viu en un poblet rural manxec i que té una connexió molt especial amb la naturalesa. Ella veu més enllà del cru món de guerra on li ha tocat viure.

Acompanyada per una sèrie de personatges molt especials, que sovint ens plantegen on és el límit entre la realitat i la fantasia, recorre un camí d'aprenentatge amb què crec que molts, avui, ens podem identificar.

  • A EL: ¿Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

CC: Recordo llegir el Petit Príncep, era una edició petiteta, tenir-lo a la tauleta de nit i somiar amb ell, recordo les seves il·lustracions i com la meva imaginació s'hi perdia, encara que en aquell moment no entengués del tot la història. Però qui, sens dubte, va despertar en mi una gana voraç de lectura que ja no s'ha tornat a apagar va ser Harry Potter. Dec molt a JK Rowling.

I la primera història que recordo haver escrit va ser a Primària, un conte sobre un cristallet blau d'una vidriera de la Casa Gaudí.

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

CC: Hi ha tants grans escriptors que admiro… Oscar Wilde, Henry James, Iris Murdoch, Ana Maria Matute, Benedetti, Machado… Repeteixo, tants!

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

CC: M'hauria agradat tenir una llarga xerrada de matinada al costat de la piscina amb gatsby i m'hauria encantat crear el País de les Meravelles d'Alícia.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

CC: Per escriure només tinc dues manies, encara que força acusades: que no m'interrompin i tenir música instrumental de fons per submergir-me a la meva bombolla.

Quant a llegir, crec que cap en particular, puc llegir gairebé a qualsevol lloc, de qualsevol manera, a qualsevol hora… obro el llibre i desaparec del món.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

CC: No tinc un horari fix per escriure. Quan estic immersa en un projecte el meu objectiu és dedicar-hi part del dia, però sense posar una hora d'inici i una altra de fi, perquè sé que no funciono així. Les tres o sis hores poden ser tant al migdia com a la matinada.

I a dia d'avui, el meu lloc favorit per escriure és, sens dubte, a la meva habitació. Em sento en un espai molt íntim i protegit, que ara em demana el cos. Però la meitat de La porta vermella, per exemple, es va escriure en un racó de la meva cafeteria preferida.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?

CC: Sens dubte! M'encanta la poesia, m'inspira i m'emociona. També la fantasia pura, aquesta imaginació desbordant em deixa sempre admirada.

  • Què estàs llegint ara? I escrivint?

CC: A la meva tauleta de nit ara hi ha un poemari de Courtney Peppernell i la novel·la d'Alejandro Palomas, Un país amb el teu nom.

Acabo d'inaugurar la meva pàgina web, studomirada.com, i estic gaudint creant material per a la newsletter de subscripció, sobretot reflexions, una mica de prosa poètica, petits articles d'opinió, poesia visual… Per mi és un plaer explorar diferents formes artístiques amb què expressar-me i compartir.

I… hi ha un nou projecte de llarga extensió al forn.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

CC: No em vaig haver de decidir perquè no hi havia dubte, tenia molt clar que volia fer-ho i que ho faria, no existia l'opció d'un no com a resposta. I crec que aquesta va ser la clau per aconseguir-ho. No descobreixo res a ningú si dic que no és fàcil publicar, que la quantitat de talent que hi ha és enorme i la quantitat de manuscrits encara més gran. Fer-se un forat sembla missió impossible quan ets tan petitó com jo, que només em coneixen a casa meva. Però si creus en tu i en allò que ofereixes, cal insistir-hi, insistir i insistir.

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

CC: M'està sent molt difícil. En molts sentits. Però també està resultant un gran aprenentatge i vull quedar-me amb això, vull seguir traient alguna cosa positiva, perquè em sembla que tots necessitem enfocar-ho així per tirar endavant. Si vols veure'l, sempre hi ha alguna cosa per la qual cosa donar les gràcies, fins i tot en els pitjors moments. Però cal voler veure'l.


El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.