Fotografia: Carlos Battaglini, cortesia de l´autor.
Carlos Battaglini, llançaroteny i dedicat a la diplomàcia al Servei Exterior de la Unió Europea, ha debutat en la literatura amb un llibre de 10 relats que ja ha obtingut molt bones crítiques. Titulat Me'n vaig d'aquí, en aquesta entrevista ens parla d'ell i altres assumptes. Li agraeixo molt el seu temps i la gentilesa dedicats.
Carlos Battaglini— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El teu debut a la literatura ha estat amb un llibre de relats, Me'n vaig d'aquí. Què ens hi comptes i d'on va sorgir la idea?
CARLES BATTAGLINI: Gent que vol canviar de vida. Aquesta és la idea principal del llibre. Parla de nosaltres, els humans, de tu, de mi, del que ara està llegint aquestes línies. Personatges que busquen un lloc al caos de la vida. Alguns amb millor sort que altres, però tots ho intenten. És un llibre que vaig treballar durant moltíssims anys. La temàtica es va anar fent sola, no hi havia un pla determinat, però quan els vaig començar a ajuntar m'adonava que concernia l'ésser humà i les seves circumstàncies, com deia Ortega.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
CB: Sens dubte, El petit vampir va tenir una gran influència en la meva infantesa. Era l'únic llibre que aconseguia calmar-me. També recordo amb afecte a Salgari, Els llibres de Tria la teva aventura, El vaixell de vapor, Lince i Amy, els Superhumor… El primer que vaig escriure va ser una història a l'escola, aquesta que et creus que és bona i, quan la llegeixes vint anys després, només pots somriure; millor que plorar (rialles).
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
CB: Cortàzar i els seus contes en primer lloc, don Benito Pérez-Galdós, Henry Miller, Salinger, Carver, Updike, Valle-Inclán, Capote, Bronte, Hesse, Saer, Dissabte, Borges, Bernhard… Tants i tantes.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
CB: La vida amb Madame Bovary podia haver estat molt intensa (rialles).
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
CB: El lloc, com més lleig, millor. Res de mar, res de postes de sol, res de ocellets. Només silenci, parets blanques i una mica de fúria.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
CB: Suposo que per la matí, que sempre acaba sent migdia o mitja tarda. És el que té patir una mena d'insomni.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
CB: M'agraden tots els gèneres, aquest és el meu problema, que m'agradaria escriure fins i tot una òpera, però la vida m'obliga a prioritzar. La veritat és que gaudeixo moltíssim amb la bona literatura, independentment del gènere, encara que potser valori més una bona novel·la per la dura feina que comporta.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
CB: Estic rellegint els miserables, i reconec que m'està costant, encara que és inevitable aprendre d'un gegant com Víctor Hugo. passat, d'altra banda, una obra de teatre basada en una historial real al voltant d'una nena valenta i misteriosa, i que es desenvolupa durant la Guerra Freda.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
CB: El panorama editorial és un reflex de la societat, amb els seus avantatges i desencerts. És a dir, si t'esforces, creus i no defalleixes, les coses haurien d'anar bé. Això sí, el camí estarà ple d'espines i res ni ningú no t'ho posarà fàcil. Com més aviat ho sàpigues, millor. La vida mateixa.
La idea de publicar consisteix a arribar al nombre més gran de públic possible sota un format que reuneixi un mínim de rigor i professionalitat.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
CB: Sempre va ser difícil escriure, sempre hi va haver gana, manca de mitjans, solitud. Qui escriu de debò ho sap i continua contra vent i marea, mitjançant una força irracional d'ímpetu i il·lusió. Escriptor és el que no espera res a canvi; ja ho deia Kevin Spacey en una pel·li dedicada a Salinger.