Fotografia: Carla Montero, perfil de Twitter.
Carla Montero va estudiar Dret i Direcció d'Empreses, però els darrers anys els ha dedicat a la literatura. Va guanyar el Premi Cercle de Lectors de Novel·la amb Una dama en joc, el seu primer èxit. Després van seguir La taula maragda, La pell daurada, L'hivern a la cara o El jardí de les dones Verelli. La seva última novel·la és El medalló de foc i va sortir l'octubre passat. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat en concedir-me aquesta entrevista en què ens parla d'ella i d'altres temes més.
Carla Montero — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: El títol de la teva novel·la és El medalló de foc. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
CARLA MONTER: El medalló de foc reprèn alguns dels personatges d'una novel·la anterior meva, La taula maragda, per embarcar-los en una nova aventura a la recerca de la relíquia que dóna títol al llibre. Ana Garcia-Brest, una jove historiadora de l'art, i Martin Lohse, un misteriós cercatresors, són els protagonistes d'aquesta trama que els porta Madrid, Berlín, Zuric, Sant Petersburg o Istanbul en una perillosa carrera per aconseguir la joia.
Durant la cerca, connectaran amb una història del passat que té lloc a Berlín, al maig de 1945, just després que els soviètics hagin pres la ciutat i acabi la Segona Guerra Mundial a Europa. En aquest escenari conflueixen diversos personatges que tenen molt a veure amb el medalló: Katya, una franctiradora russa; Eric, un científic alemany; Ramiro, un estudiant espanyol, I Peter Hanke, un exagent de la Gestapo.
La idea d' reprendre els personatges de La taula maragda és una cosa que, al llarg d'aquests deu anys des de la publicació d'aquesta novel·la, m'han suggerit els lectors. Això, unit a altres temes que em venia de gust tractar i que semblaven encaixar a la perfecció amb el projecte, ha donat lloc a El medalló de foc.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
CM: No, no recordo el primer llibre que vaig llegir. Potser és un còmic, de petita m'encantaven, també els llibres de Elena Fortún, els Cinc, els Hollister… Potser el primer llibre adult que vaig llegir fora Rebeca de Daphne du Maurier, i em va impactar. El primer que vaig escriure va ser una aventura romàntica, a mà, en folis, sent una adolescent.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
CM: Tinc massa autors preferits, no en puc escollir un. Jane Austen, les germanes Brönte, Carles Dickens, Òscar Wilde, Agatha Christie, Hemingway, Scott-Fitzgerald, Ken Fullet, Rosamunde Pilcher, Miquel Delibes, Elena Fortún… Buf, és que em deixo tants…
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
CM: A Jane Eyre i al senyor Rochester.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
CM: Cap. Per les meves circumstàncies de membre de família nombrosa, escric on puc, com puc i quan puc.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
CM: Si puc escollir, prefereixo els moments de silenci i solitud, al meu escriptori davant de la finestra, amb un te, que s'acaba quedant fred, i una espelma encesa.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
CM: Tots menys terror -excepte algun clàssic- i ciència ficció.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
CM:Homes sense dones de Murakami. I escriure, estic escrivint unes quantes entrevistes.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
CM: A mi em va decidir a publicar el Premi Cercle de Lectors de Novel·la. Fins aleshores, no havia tingut la vocació de publicar, escrivia per al meu propi gaudi. Però em vaig creuar amb aquest premi recent premiat i el fet que estigués votat exclusivament per lectors em va animar a presentar-me. Ho vaig guanyar i això m'ha portat fins on sóc avui, dotze anys després i amb sis novel·les publicades.
Actualment, l'existència de nombroses plataformes d'autopublicació suposa un bon aparador per fer el salt al món editorial. També és cert que hi ha molta competència i, pel que sento, és difícil trobar obres que uneixin qualitat i orientació comercial.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
CM: La situació actual no m'està afectant a nivell professional, en tot cas, ho fa bé perquè aquests anys de pandèmia la gent ha recuperat el gust per la lectura com a forma prioritària de lleure. En qualsevol cas, no crec que aquesta pandèmia em serveixi d'inspiració. Jo, per part meva, prou tinc amb viure-la, no vull que formi part de les meves històries també. Ni tan sols em resulta un tema atractiu com a lectora.