«Cants de vida i esperança», la tercera gran obra de Rubén Darío

El mateix Rubén DarÃo va ser molt clar a l'referir-se a la seva obra «Cants de Vida i Esperança». A l'ésser preguntat per ella va dir el següent: << «Blau» simbolitza el començament de la meva primavera i «proses profanes»Meu primavera plena; «Cants de vida i esperança conté les essències sàvies de la meva tardor >>. No podríem començar aquest article definint el contingut de l'obra de millor manera que citant les paraules del seu propi autor.

I és que ja des del principi de l'obra es veu la maduresa poètica de Darío, qui en el seu primer vers diu «Jo sóc aquell que ahir nomás deia ...» amb el que fa referència al fet que la seva poètica, la seva concepció literària i la seva expressió han madurat fins a donar forma a l'obra que avui ens ocupa, en què també apareix el pensament evolucionat de l'magníficio poeta nicaragüenc, que amb el pas dels anys va ser modelant les seves idees.

L'expressió en aquest conjunt de poemes és bastant més sòbria, El que no resta brillantor a el lèxic de la mateixa, en què a més es segueix posant l'accent en l'aristocràcia de pensament, en la noblesa de l'art i en el menyspreu de tot allò que no sigui profund i sublim, és a dir, s'allibera una mena de batalla contra la mediocritat, que per al poeta és una mena de degradació de l'home.

En aquesta nova etapa, Darío decideix sortir del seu «torre d'ivori»I com ell mateix diu en un dels seus versos, sap que és un poeta per a la minoria selecta i que malgrat que les grans masses no són el seu públic se sent en el deure de tendir cap a l'acostament amb les mateixes per complir amb la seva missió social. És per això que els temes polítics apareixen amb més força en les pàgines d'aquest llibre ja que per al és gairebé una obligació fer-se ressò dels sentiments i necessitats de l'propi poble.

Més informació - Proses Profanas, la innovació a càrrec de Rubén Darío

foto - tot Col·lecció

Font - Oxford University Press