Cant jo i la muntanya balla
Cant jo i la muntanya ball -nom original en català- és una novel·la força cridanera i original a partir de l'aliteració del propi títol. Tot i això, aquest llibre de la poeta, narradora i artista plàstica barcelonina Irene Solà Sàez és molt més que l'enginyós joc de paraules de la seva portada. En realitat, és una història molt ben construïda portada per personatges únics, profunds i, alhora, meravellosament diversos.
D'aquesta manera el lector queda irremeiablement submergit en un món fantàstic inspirat en els mites, les llegendes i la geografia de les muntanyes catalanes. Allí, tots els elements tenen veu: el vent, el sol, els núvols, els animals, les plantes, els fongs... Aquestes expressions constitueixen el nucli d'una trama amb cabuda per a tota mena d'emocions i sorpreses a cada volta de fulla.
Anàlisi i resum de Cant jo i la muntanya balla
l'escenari
L'ambientació de la novel·la ha estat qualificada de sublim per part de la majoria de crítics literaris hispanoparlants. Per començar, la representació del Pirineu català reflecteix una visió única de les muntanyes i l'encant de la seva quotidianitat rural. Igualment, la composició lírica del text transmet al lector la sensació de respirar aire pur i de llibertat plena (en cos, ment i ànima).
Cal destacar que la serralada és un personatge més del relat, amb una expressió pròpia més enllà de la sensació de pau omnipresent a l'entorn natural. No tanmateix, aquesta tranquil·litat aparentment perpètua també amaga molt de moviment —imperceptible per a l'ull incaut—, misteris, sorpreses i perills. Aquests girs són presentats en divuit capítols que són explicats cadascun per un narrador diferent (cap no repeteix).
Un gran cant col·lectiu
En algunes ocasions és una persona de carn i ossos qui descriu els esdeveniments segons el punt de vista. En altres, és l´ànima d´un caigut; de sobte un bolet pren la paraula, després, un cérvol, després, una gossa… així fins que la màgia s'apodera de tota la vibrant muntanya. Fins i tot els núvols, altres animals i algunes entitats no vivents tenen un espai d'expressió particular per conformar un bonic cant grupal.
Però, malgrat no constituir un cor homogeni, cada paraula té una raó, ja que cap enunciat no té sentit ni està posat a l'atzar. Per això, el gran mèrit de Solà és haver creat un fil narratiu molt coherent mitjançant moltes locucions tan diferents entre si. Totes aquestes veus apareixen en primera persona per atorgar al relat una cadència que pren de la mà el lector i el convida a ballar amb la natura.
Argument i trets d'estil
La història gira al voltant de tres generacions d?una família habitant dels Pirineus des de la Guerra Civil fins a l?actualitat. Allí, les vivències dels protagonistes són narrades a través dels monòlegs (subjectius) de cada element. Inicialment, els testimonis apareixen dispersos i fins i tot una mica estranys per al lector. Però aquest puzle és un desordre organitzat, ja que tot encaixa perfectament al final de les 168 pàgines del llibre.
Per aquestes raons, Cant jo i la muntanya balla sembla més aviat un text teatral a la majoria dels seus capítols. En paral·lel, el desenvolupament deixa espais per a passatges caòtics de vida i mort al costat de sobresalts inesperats que mantenen enganxat el lector. Ara bé, aquesta abundància d'intervencions fantasioses (una muntanya que expressa els seus sentiments, per exemple) no resta congruència al text.
Documentació
Irene Solà Sàez va esplaiar en aquest llibre la seva capacitat per impactar emocionalment els seus lectors mitjançant una narrativa poètica i l'evocació d'imatges artístiques. Per tant, totes les frases del text tenen un sentit concret i una intenció puntual dins d´una amalgama d´idees meravellosament plasmades mitjançant un lèxic molt profund.
Cal destacar que aquesta riquesa expressiva juntament amb alguns tocs onírics i certs trets de realisme màgic mai no són excessivament ornamentats.
Addicionalment, l'autora espanyola va demostrar les seves virtuts com a investigadora experta a causa del seu maneig excels d'esdeveniments, creences i personatges vinculats amb els mites i llegendes dels Pirineus. Tot i que aquestes històries són ben conegudes dins de la cultura catalana, les persones d'altres territoris poques vegades saben sobre alguna d'aquestes narracions tradicionals.
Frases de Canto jo i la muntanya balla
- «Arribem amb els budells plens. Dolorides. El ventre negre, carregat d'aigua fosca i freda, i de raigs i rons»;
- “Jo estava plena de coses que em passaven”;
- “Esperar era més cansat que caminar”;
- "A la muntanya no hi ha guerra, que les guerres s'acaben però la muntanya no".
Sobre l'autora, Irene Solà Sàez
Irene Solà Sàez
Irene Solà Sàez va néixer el 17 d'agost de 1990, a Malla, un municipi de la comarca d'Osona, província de Barcelona, Catalunya, Espanya. Va obtenir la seva llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Audiovisual a la Universitat de Sussex. Des de la seva època d'estudiant universitària, ha treballat amb la investigació artística multidisciplinària i en temes relacionats amb literatura.
De fet, el seu debut literari, el poemari Bèstia (Galerada, 2012), va aparèixer quan ella encara estava cursant estudis superiors i va guanyar el XLVIII Premi Amadeu Oller. En paraules de l'autora osonenca, la primera meitat de la seva òpera prima és una expressió de ressentiment visceral amb el món. En contrapart, la segona secció del text mostra un tremp molt més assossegat i un to agradable.
Trajectòria i reconeixements
El 2018, Solà va publicar la seva primera novel·la Els dics (Els dics, en català), guanyadora del Premi Documenta de ficció per a menors de 35 anys. Es tracta d?una seguidilla de relats sobre tres generacions sota la perspectiva d?Ada, la protagonista. Certament, el llibre és un recull de microhistòries que formen part d'un mosaic tan particular com col·lectiu de l'univers.
Finalment, Cant jo i la muntanya ball (2019) és considerada lobra consagratòria de lescriptora catalana. No en va, el seu estil d'abordar les narracions -amb una metodologia semblant a la d'una investigació artística- ha estat molt lloat i reconegut a l'esfera literària espanyola. Per aquest motiu, Solà s'ha erigit com una de les joves escriptores més prometedores de l'actualitat.
Entre les condecoracions rebudes després de la publicació de Cant jo i la muntanya balla, Es troben:
- Premi Anagrama de Novel·la en català (2019);
- Premi Punt de Llibre de la revista digital Núvol (2019);
- Premi Cálamo, categoria 'Una altra Mirada' (2020);
- Premi de Literatura de la Unió Europea (2020).