En aquest llibre Alberti transmet a través dels seus versos les frustració per estar allunyat de la seva Port de Santa Maria. En la seva nova ubicació el poeta no està a prop de la mar, i això interfereix en el seu estat d'ànim, el qual es torna gris donada la llunyania amb el seu amic l'oceà.
El paisatge conegut per l'escriptor és lluny, i amb aquesta llunyania semblen esfumar-seus records i la seva etapa infantil que és el paradís perdut. Per contra la ciutat es revela com una gàbia gris, en la qual el tedi i la nostàlgia són punxants sentiments al cor d'un Alberti que enyora el que ha deixat enrere i que es veu forçat sentir l'amargor d'una espècie de desterrament que ho corca per dins.
En aquests poemes d'enyorança marítima és freqüent observar elements marins com oficis o noms tècnics i la llum i les imatges juguen un paper molt important. El mar, que és una cosa de poble és tractat de manera coherent amb metres inspirats en la poesia popular en els que podem veure paral·lelismes, repeticions, tornades i una infinitat de prodecimientos tradicionals que serveixen per expressar la nostàlgia de la manera més adequada a el tema.
Més informació - Biografia de Rafael Alberti
foto - El laberint de l'botxí
Font - Oxford University Press
Sigues el primer a comentar