Beatriz Esteban compagina la seva feina com psicòloga amb la literatura. Té diverses novel·les publicades i la darrera es titula L'ocàs de la reina. en aquesta entrevista ens en parla i d'altres temes. Li agraeixo molt el temps i l'habilitat.
Beatriz Esteban — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la és L'ocàs de la reina. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
BEATRIU ESTEBAN: L'ocàs de la reina és una novel·la ambientada a l'Atlàntida abans d'enfonsar-se, en una societat matriarcal on sirenes i atlants conviuen en una treva aparent. La novel·la segueix la història de Elayne, la princesa hereva que decideix fugir del palau després de descobrir els seus secrets, de Ori, un jove encegat per la venjança, i de Campana, que no recorda el seu passat però sí la sirena que la visita, quan les seves vides s'entrellacen mentre l'Atlàntida és assotada per allò que la tornarà llegenda.
Aquesta novel·la porta al meu cap des de fa molts anys, quan se'm va acudir plantejar-me: què podia haver estat el que donés tant poder a l'Atlàntida? I si fos la seva convivència amb les sirenes? Quan vaig investigar sobre la poca cosa que es coneix de l'Atlàntida, se'm va acudir convertir-la en una societat matriarcal en veure que adoraven una deessa. La resta va anar encaixant com a peces de dòmino: cada personatge segueix la línia d?una història, un conflicte, un trop que volia escriure. Entre els meus eterns pendents hi havia escriure des del punt de vista una sirena i la seva societat, i amb aquesta novel·la també ho vaig poder complir.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
BE: Vaig créixer llegint Kika Superbruixa, un Laura Gallego en l'adolescència… De petit, en tenia uns contes que m'encantaven que es dividien per longitud (granota, ratolí i oca crec que era) i sempre demanava els més llargs.
La primera història que vaig escriure la vaig titular Llimona. Anava d'un món màgic als núvols que, efectivament, es deia Limón.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
BE: Sempre he admirat i admiraré molt el talent i la prosa de Victòria Álvarez.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
BE: Ho penso molt! Diré als protagonistes de Els sis d'Atlas, ho he llegit fa poc i m'han fascinat les seves personalitats i les dinàmiques entre ells.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
BE: Res massa especial. Sóc un ésser de costums, així que em costa molt escriure quan és fora del meu ordinador, o sense música de fons. A l'hora de llegir, abans tenia la mania de llegir sempre la darrera frase abans de començar una nova novel·la, fins que em vaig fer un gran espòiler (va ser amb el segon llibre de Els juegos de la fam) i vaig deixar de fer-ho.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
BE: El meu moment i lloc favorit per a llegir és a el meu llit just abans de dormir; porto fent-ho tota la vida. I escriure a qualsevol lloc, però quan les vistes acompanyen ho agraeixo més.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
BE: El meu gènere predilecte és la fantasia, i també gaudeixo molt de la histórica.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
BE: Ara mateix estic llegint Mai no serà per sempre de Arantxa Comes. Estic escrivint poc en aquest moment, però intento buscar moments per dedicar-los al projecte que tinc entre mans ara, una novel·la de tints onírics i realisme màgic a la qual sobrenom “Projecte Troupe".
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
BE: La indústria editorial està seguint un ritme vertiginós, però el més important per mi és que se segueixen publicant històries que necessiten ser escoltades, que no teníem fa anys. Continuen sent llocs on descobrir-nos i trobar-nos.
El que em va fer decidir quan vaig començar a publicar fa més de sis anys va ser la mateixa raó per la que publico ara: la manera com aquestes històries aconsegueixen unir-nos, com ens ajuden a entendre'ns, a nosaltres i al món, i el refugi que hi podem trobar. Sempre m'ha alleujat pensar que les meves històries no sols poden ser un refugi per a mi, sinó també per als altres.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
BE: Per mi està sent una època de canvis, i tots els canvis són difícils, fins i tot quan són bons, però vull creure que són ells els que ens fan créixer. Sempre intento que un dels missatges principals de les meves novel·les sigui la esperança, l'esperar que les coses puguin canviar i ser millors, així que crec que això respon força bé a la pregunta.