Avui recordem a Pablo Neruda

«Puc escriure els versos més tristos aquesta nit». Així comença, possiblement, el poema més recitat i conegut de el gran Neruda. Es tracta del poema número XX de la seva obra «20 Poemes d'amor i una cançó desesperada». Encara que ara que ho penso, potser sigui el de «M'agrada quan calles perquè estàs com absent ...». Però a Neruda no se li coneix únicament per aquests versos, sinó per molt més.

Avui recordem a Pablo Neruda, Perquè per recordar a un dels millors poetes que ha parit la literatura no cal esperar a aniversaris de cap tipus. Que gaudeixin de la lectura d'aquest article tant com ho he gaudit jo escrivint.

Xilè de naixement

Xilè de naixement, únicament, perquè la seva obra és internacional i el seu nom i cognom és conegut en el món sencer. Va néixer un 12 de juliol, què importa l'any, i el seu nom no era amb el qual signava els seus grans obres. Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto, Aquest era el seu autèntic nom.

Pau estimava Xile, Estimava el seu país tant com el seu país l'estimava a ell. Només cal fer una ullada a les seves obres "Confesso que he viscut" o "Per les costes de l'món" per adonar-nos d'aquesta passió pel seu país d'origen.

Li encantaven les dones, com a tot bon poeta, però la que més surt en els seus poemes, i crec per tant que la que més va perdurar en el seu pensament, va ser Matilde Urrutia, La seva esposa.

Dues dades més que destacables que pas a esmentar com a mer detall, perquè als poetes no se'ls hauria únicament conèixer pels premis, o al menys aquesta és la meva humil opinió, va guanyar el premi Nobel de Literatura el 1971 i va aconseguir un Doctorat Honoris Causa a la Universitat d'Oxford.

Poeta i orador

És difícil seleccionar un o dos poemes únicament de Neruda per deixar-los com a exemple, però més difícil és sens dubte no caure en l'habitual de seleccionar seus dos poemes més famosos, Per a mi els més bonics ...

El primer de boca de l'propi Neruda, el segon us ho deixo escrit, perquè cada un ho llegeixi quan li vingui de gust i ho delit amb la seva pròpia veu les vegades que siguin necessàries.

POEMA XV

M'agrades quan calles perquè estàs com absent,
i em sents des de lluny, i la meva veu no et toca.
Sembla que els ulls se't haguessin volat
i sembla que un petó et tanqués la boca.

Com totes les coses estan plenes de la meva ànima
emerges de les coses, plena de l'ànima meva.
Papallona de son, et sembles a la meva ànima,
i et sembles a la paraula malenconia.

M'agrades quan calles i estàs com distant.
I estàs com queixant, papallona en amanyac.
I em sents des de lluny, i la meva veu no t'arriba:
m'ho dius a mi que em carrer amb el silenci teu.

Déjame que et parli també amb el teu silenci
clar com un llum, simple com un anell.
Ets com la nit, callada i constel.
El teu silenci és d'estrella, tan llunyà i senzill.

M'agrades quan calles perquè estàs com absent.
Distant i dolorosa com si haguessis mort.
Una paraula llavors, un somriure són suficients.
I estic alegre, alegre que no sigui cert.