Fotografia: Antonio Flórez Lage, perfil de Facebook.
Antonio Flórez Lage és gallec i treballa com veterinari a Las Palmas de Gran Canària. És autor dels títols Com el que té un hort de tomàquets (2n Premi AEINAPE), Sis herois reals y Poesia a la memòria, entre d'altres. La darrera publicada és Ganxo cec. En la aquesta entrevista ens en parla i diversos temes més. Li agraeixo molt amabilitat i temps dedicat.
Antonio Flórez Lage— Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol Ganxo cec. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ANTONIO FLÓREZ LAGE: Crec que la sinopsi és la millor manera de donar una idea sobre la novel·la:
El Port és un dels llocs més perillosos del planeta. I és just aquí al costat, a qualsevol ciutat costanera europea. Només travessant el control d'accés, abandones l'ordenada vida del primer món per endinsar-te en un salvatge estat independent, un hostil territori regit per la seva pròpia llei. Per sobreviure-hi cal conèixer-la. I respectar-la.
Al Port, el Gallego, un adobat duaner, fa i desfà al seu gust. Manejant els fils des d'un discret segon pla, manté a ratlla les diferents màfies i treu profit de les desenes d'operacions il·legals que se succeeixen diàriament. Res no passa al Port sense passar abans per les seves mans o, si no és així, sense que algú en pagui les conseqüències. El Port té fins i tot la seva pròpia comissaria. Allí treballen el regustat inspector García, que coneix de memòria cada embolic, i el seu encara inexpert company, Santamaría.
Quan la filla d'un gerifalt apareix assassinada al Port, posant així el focus sobre aquest fosc epicentre de corrupció, la parella d'investigadors es fa càrrec d'un cas que, al llarg d'una setmana, els submergirà de ple a les entranyes del Port, un univers violent que escapa per complet a la seva autoritat…
Quant a la pregunta sobre com va sorgir la idea, em semblava molt interessant escriure una novel·la que mostrés el complex funcionament dels ports espanyols i els tripijocs específics que es produeixen dins. Un port és un lloc desconegut i intrigant per als que no hi treballen. Està envoltat per un mur que el separa de la ciutat i els seus accessos són controlats per la Guàrdia Civil, això li confereix una imatge de territori prohibit, hostil, estrany i perillós.
Penetrar en un port suposa travessar una frontera que resulta alhora misteriosa i atraient. El mite s'incrementi amb les notícies sobre el que passa dins: contraban, delinqüència, accidents, violència, comerç il·legal, tràfic de persones, moviment de tripulants de països llunyans i exòtics…. Tot aquest món era el brou de cultiu ideal per explicar una bona història.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
AFL: Recordo perfectament les meves primeres lectures de Vaixell de Vapor: El pirata Garrapata y Fra Perico i el seu pollí, Tots dos de Juan Muñoz Martín. Després, van venir els llibres de Enid Blyton, Emilio Salgari, Julio Verne, Agatha Christie, Karl May…
La meva primera novel·la va ser Com el que té un hort de tomàquets (2n Premi de novel·la AEINAPE 2015). Sempre havia somiat escriure, però fins aquell moment no vaig tenir prou gosadia per posar-m'hi.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
AFL: Tinc moltíssims: Galdós, Delibes, Gabriel García Márquez, Conrad, Unamuno, Cervantes, Calví, Dostoievski, Dickens, Stefan Zweig, Chaves Nogueres, Benedetti…
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
AFL: Hi ha molts. Per no estendre'm, aniré a la base: Alonso Quijano.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AFL: Tinc poc temps per escriure i no em puc permetre manies. Com a lector, sóc molt maniàtic pel que fa a evitar que es facin malbé els llibres: no m'agrada que es dobleguin o taquin les fulles, que se subratllen amb bolígraf…
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AFL: En el saló de casa meva, amb l'ordinador portàtil, a primera hora del matí oa partir de les deu de la nit.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
AFL: Llegeixo una mica de tot: clàssics y contemporanis, espanyols i estrangers, novel·la històrica, novel·la policíaca i negra, poesia, novel·la d'aventures…
- Què estàs llegint ara? I escrivint?
AFL: estic llegint Memòries d'Adriano, de Marguerite Yourcenar. Quant a l'escriptura, tinc diversos projectes, però prefereixo no dir res perquè sigui una sorpresa.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
AFL: Volia que les meves històries es llegissin, per això em vaig decidir a publicar. En el meu cas, em va anar bé des del començament. La meva primera novel·la, Com el que té un hort de tomàquets (2n Premi de novel·la AEINAPE 2015), continua tenint molt bones vendes a través d'Amazon. La meva segona novel·la, Sis herois reals, va estar entre els llibres més llegits a llibreries tradicionals de Canàries l'any 2018. També he publicat una antologia poètica d'autors clàssics: Poesia a la memòria. Aquells poemes que vam aprendre a EGB (2021). Ganxo cec (Ediciones Siruela, 2021) és, per ara, la meva darrera novel·la publicada.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
AFL: A la vida sempre em quedo amb allò positiu, sóc una persona optimista. En canvi, a l'hora d'escriure, no cal ser positiu; afrontar la tristesa, la maldat, la injustícia, el fracàs o les diferents preocupacions a través de la ficció em serveix de catarsi.