Retrat de Txékhov, d'Osip Braz.
Anton Txèkhov va ser dramaturg i autor de relats, a més de metge, i també un dels escriptors més destacats de la literatura russa del segle XIX. De fet, està considerat el representant més important de l'escola realista, mestre del relat i també figura fonamental del naturalisme modern dins del teatre rus. Aquí va una selecció dels seus consells d'escriptura.
Anton Txèkhov
Les seves obres dramàtiques i aquests relats són una crítica de la societat que li va tocar viure a la Rússia anterior a la revolució de 1905. Txékhov crea una nova tècnica que va cridar de “acció indirecta” amb la qual cosa dóna més importància als detalls de la caracterització i la interacció entre els personatges que a l'argument o l'acció directa. Maneja les emocions i el dibuix d'aquests personatges, que no jutja i permet que parlin en el seu propi llenguatge. També dóna veu als més febles, als nens, dones o presos, de manera desconeguda fins aleshores. Els seus textos van reflectir sensibilitat i sentit de l'humor, una mica com va ser la seva existència, amb aquest vessant feble de la tuberculosi que va patir durant tota la vida i per la qual va morir el 1904.
Algunes de les seves obres i relats més importants van ser Els estiuejants i altres contes, publicat pòstumament, l'estepa, La cigala, La sala número 6, El monjo negre o La senyora del gos. Entre les seves obres teatrals sobresurten la gavina, L'oncle Vània o Les tres germanes.
Consells d'escriptura
Extrets de Sense trama i sense final.
- L'art d'escriure és dir molt amb poques paraules.
- Un escriptor, més que escriure, ha de brodar sobre el paper; que el treball sigui minuciós, elaborat.
- Un no acaba amb el nas trencat per escriure malament; al contrari, escrivim perquè ens hem trencat el nas i no tenim cap lloc on anar.
- Quan escric no tinc la impressió que les meves històries siguin tristos. En qualsevol cas, quan treballo estic sempre de bon humor. Com més alegre és la meva vida, més ombrívols són els relats que escric.
- La brevetat és germana de l'talent.
- No polir, no llimar gaire. Cal ser desmanegat i audaç. La brevetat és germana del talent.
- Ho he vist tot. Ara, però, no es tracta del que he vist sinó de com ho he vist.
- És estrany: ara tinc la mania de la brevetat: res del que llegeixo, meu o aliè, em sembla prou breu.
- Quan escric, confio plenament que el lector afegirà pel seu compte els elements subjectius que falten al conte.
- Res no és més fàcil que descriure autoritats antipàtiques. Al lector li agrada, però només al més insuportable, al més mediocre dels lectors. Déu et guardi dels llocs comuns. El millor és no descriure l'estat d'ànim dels personatges. Cal tractar que es desprengui de les seves accions. No publiquis fins a estar segur que els teus personatges són vius i que no piques contra la realitat.
- És més fàcil escriure de Sòcrates que no pas d'una senyoreta o d'una cuinera.
- Deseu el relat en un bagul un any sencer i, després d'aquest temps, torneu a llegir-lo. Aleshores ho veurà tot més clar. Escriviu una novel·la. Escriviu-la durant un any sencer. Després cordeu-la mig any i després publiqueu-la. Un escriptor, més que escriure, ha de brodar sobre el paper; que el treball sigui minuciós, elaborat.
- No és l'escriptura en si mateixa allò que em fa nàusea, sinó l'entorn literari, del qual no és possible escapar-se i que t'acompanya a tot arreu, com a la terra la seva atmosfera. No crec en la nostra intel·lectualitat, que és hipòcrita, falsa, histèrica, maleducada, ociosa; no el crec ni tan sols quan pateix i es lamenta, ja que els seus perseguidors procedeixen de les pròpies entranyes. Crec en els individus, en unes poques persones escampades per tots els racons –siguin intel·lectuals o camperols–; en ells hi ha la força, encara que siguin pocs.
- Déu meu, no permeteu que jutgi o parli del que no conec i no comprenc.
- T'aconsello: 1) cap monserga de caràcter polític, social, econòmic; 2) objectivitat absoluta; 3) veracitat en la pintura dels personatges i de les coses; 4) màxima concisió; 5) audàcia i originalitat: rebutja tot el convencional; 6) espontaneïtat.
- És difícil unir les ganes de viure amb escriure. No deixis córrer la teva ploma quan el teu cap està cansat.
- Mai no s'ha de mentir. L'art té aquesta grandesa particular: no tolera la mentida. Es pot mentir en l'amor, en la política, en la medicina, es pot enganyar la gent i fins i tot Déu, però a l'art no es pot mentir.
- Escriure per als crítics té tant sentit com donar a olorar flors a una persona refredada.
- No siguem xerraires i diguem amb franquesa que en aquest món no s'entén res. Només els xerraires i els imbècils creuen comprendre-ho tot.
Fonts: Biografies i vides — Sinjania