Antologia de la sal, carta oberta a l'oblit

Ribes de Punta de Pedres

Ribes de Punta de Pedres

Antologia de la sal és la darrera obra poètica de l'escriptor veneçolà Juan Ortiz. Es tracta d'un títol compilatori en què s'inclouen tots els seus poemaris —nou, fins ara— més un llibre inèdit: La meva poesia, l'equívoc. En aquest darrer en particular l'autor toca de prop reflexions de vida al voltant dels esdeveniments propis de la pandèmia després de la dura experiència amb el Covid-19.

Durant la seva carrera, Ortiz també ha destacat en altres gèneres literaris, com ara la novel·la, el conte i els assajos. Ara com ara, treballa com a corrector d'estil i editor, a més de ser creador de continguts per a portals com Lifeder, Actualitat literatura, Writting Tips Oasis i Frases Més Poemes.

Antologia de la sal, carta oberta a l'oblit (2021)

Antologia de la sal, carta oberta a l'oblit (2021) és el títol més recent d'Ortiz. Es tracta de la seva primera publicació impresa de caràcter internacional després de la migració a Buenos Aires, Argentina, el 2019. L'obra va sortir a la llum en el format d'autopublicació amb el suport del segell de Letra Grupo Editorial. Amb aquest llibre, Ortiz busca donar un espai de convergència a la seva extensa creació poètica, que no és poca, ja que parlem d'uns 800 poemes.

Nota de l'editor

Segons paraules del seu editor, Carlos Caguana: “Antologia de la sal és molt més que 10 obres en una, són 10 capítols de la vida mateixa del poeta portats a les lletres amb un bell llenguatge marí que estranya i que anhela, que enyora les seves terres salines, i que canta l'amor, l'oblit, l'existència, les injustícies, qualsevol tema possible que concerneixi el seu transitar per aquestes terres , i Ortiz ho fa des d'una perspectiva franca, humana i contundent”.

Preàmbul del llibre

L'obra rep amb un extens i complet pròleg escrit per la poeta veneçolana Magaly Salazar Sanabria —membre corresponent de l'Acadèmia Veneçolana de la Llengua per l'Estat Nova Esparta—. A les seves línies, la reconeguda escriptora desglossa i analitza de manera fonda un a un els llibres continguts al títol, emetent crítiques precises des de la visió poètica àmplia.

Dentre les notes de Salazar Sanabria, destaca: “… aquesta escriptura guarda entre els seus fonaments una postura ètica. Les paraules conserven una dignitat que les sosté perquè hi ha una responsabilitat amb la veritat, la llibertat i amb l'honradesa de l'ofici de poeta, d'escriptor”. La poetessa comenta, a més: “En els versos de Juan Ortiz percebem allò humà dels seus sentiments, que són dolorosos, i ho observem clarament en el llenguatge, on se sent la força del trist, el desemparament, la pena”.

Estructura de l'obra

Tal com es va dir al principi, el llibre és una compilació de deu obres que alhora serveixen de capítols. Aquestes són: Caiena de sal (2017), Roca de la sal (2018), El llit (2018), la casa (2018), De l'home i altres ferides del món (2018), Evocatius (2019), Aslyl (2019), Cossos a la Riba (2020), Matria per dins (2020) i La meva poesia, l'equívoc (2021).

Si bé cada apartat té la seva essència pròpia, és notable la presència dels elements marins a cadascun. La sal, el mar, els cargols de mar, els pescadors, les mareres, les ranxeries… cada element de la riba té un protagonisme que no es pot obviar. Un clar exemple el denota el poema escrit a la part posterior del llibre:

«Quan ja no escriviu de la sal»

Quan ja no escriviu de la sal

i les terres marines volin de les meves mans,

aturin la meva ploma.

 

Si no s'escurci la tinta,

no sabrà a la vora,

la seva veu no durarà res,

hauré perdut el traç dels matalassos,

el necessari art de la marera,

la prodigiosa dansa del cardumen de sardines.

Capítols

Caiena de sal (2017)

aquesta obra representa l?entrada formal de l?escriptor al món poètic. Si bé escrivia poemes des del 2005, aproximadament, tots aquests textos van romandre inèdits fins aleshores. El títol està escrit netament en prosa poètica i els poemes no tenen un nom, simplement es troben numerats amb caràcters romans —cosa que es farà comuna en molts dels seus altres llibres—.

Si bé no hi ha una mètrica definida, s'aprecia un ritme i una intenció a cada poema. No s'escriu pel sol fet d'escriure, sinó que hi ha una intencionalitat molt sentida a cada vers i estrofa. Es poden apreciar jocs metafòrics profunds amb múltiples incògnites que portaran al lector a replantejar-se una vegada i una altra cada poema.

El mar i la sal, com a cada llibre de l'autor, tenen un protagonisme enorme en aquest capítol. Van de la mà de l'amor, però no de l'amor convencional amb final rosa, sinó ple de passió i oblit.

Poema número “XXVI”

Guarda'm allà,

al cementiri de petxines nacrates,

on les preguntes de mil cossos dormen

i les respostes no visiten.

 

Ens va tocar la mudesa del corall,

un sol de perla a la cornisa

i l'abric d'unes xarxes que esperen la feina a l'enramada.

 

Jo també busco la fissura a la ventisca,

la bretxa que ho uneix tot,

l'enllaç que empalmi els espais,

els senders trencats a la cala,

fins i tot cansar-me i que apareguis quan ja no t'esperi.

Roca de la sal (2018)

En aquest segon capítol, la sal persisteix, l?amor complicat, les metàfores, les imatges, el mar. La dona ve a ser un refugi a les solituds, però tot i estar junts, no es deixa d'estar sol. Hi ha una enyorança plena de prohibicions entre els versos, una correspondència truncada que cerca l?espai utòpic de les estrofes per succeir.

Tot i això, malgrat la notable passió que es pot palpar, l'oblit no deixa de presentar-se com una sentència, com la realitat que espera tot allò que porta un nom. La prosa segueix present com a llenguatge poètic, però no es deixa el ritme i la intencionalitat a cada punt, cada paraula.

Poema “X”

El detall és que no hi insistiré.

Escriure,

com de costum,

de la nit i els seus ocells de silencis,

de com van migrar a la meva porta

i van abarrotar les meves finestres.

 

Escriure,

si,

i els cargols evocaran tifons en les seves llengües nacarades,

els camins marins trauran els teus passos de les pedres

i l'ambre del teu nom serà esborrat de les onades,

guardat als esculls.

 

Escriureé i semblarà que et recordo,

però, en realitat,

així és com millor oblit.

La casa on vaig estar, el poble on vivia (2018)

En aquest cas, la casa materna i el poble –Punta de Piedras– són els protagonistes. La prosa continua sent en llenguatge comú, i aquesta va amanida amb imatges costumistes d'aquella riba que va veure créixer el poeta i d'aquelles parets que van protegir la seva infància i adolescència. L'autor fa especial èmfasi en els personatges propis de la seva llar, així com en les creences populars que van enriquir el seu caminar per aquells paratges de la sal.

Destaca la brevetat dels versos i estrofes i com s'entrellacen a manera de relat, des del principi fins al final. La casa, en si, és un ens viu que contempla els qui l'habiten, que sent, que sap, i que decideix, fins i tot, qui el viu i qui no.

Poema “X "

Fora la pluja mulla tot,

empeny la nit a la meva habitació.

Alguna cosa em diu,

crec,

o potser vull que em digui alguna cosa.

De saber què transita la seva veu,

de segur em faig aigua

i complet d'aquest costat

cosa que cal rentar per dins.

El llit (2018)

Dels llibres de Juan Ortiz, aquest és, potser, el més eròtic de tots. La sensualitat és present a cada vers de manera intensa, no en va el títol de l'obra. Així com a l'apartat anterior, es manté la brevetat dels poemes, i en els seus espais ínfims es desenvolupa tota una realitat, un món, una trobada.

Hi ha qui pot percebre aquest breu poemari com una novel·la curtíssima, on cada poema narra els capítols d´un amor fugaç però intens —que podia ser una vida en si mateix—. No hi falten, per descomptat, els jocs de paraules, les imatges suggestives.

Poema “XXIV”

El llit està fet

per fer-se horitzó.

 

Un va allà,

amenaci i fosqueja com és de tarda la vida

fins a acabar el món.

De l'home i altres ferides del món (2018)

Aquest capítol destaca pel rigorós del llenguatge del poeta. És en si una catarsi, una queixa contra l'espècie i el seu pas destructiu pel planeta. Tot i això, hi ha breus intents de mediació en què es demana la intervenció de la presència divina a veure si l'embolic de l'existència s'acomoda una mica.

La prosa és present a l'expressió discursiva de cada poema. Les imatges presentades són dures, són un reflex de la crua realitat del que l'home anomena història.

Fragment del poema “XIII”

D'un ardor es tracta tot,

del camí ígni que ens solca la sang,

que premsa les mandíbules perlades fins a grinyolar els ciments per polir-nos cintura avall,

per netejar-nos cos amb cos,

deixant-nos tan translúcids,

tan esborrats de culpes que ens tornem miralls,

ens mirem, ens repetim

i més octubres vénen a poblar els hiverns.

 

Aquest llinatge és una boca oberta de mudes infinites;

veu, mastega, a això has vingut,

veu, dóna forma a l'aire,

teixeix les lleugeres xarxes que esculpin els olimps passatgers de tants egos que s'alcen.

 

No vaig voler ser morter dels dies en aquest somni,

quant hagués pagat en moneda d'honradesa —la més cara— per ser bulli fina de prada quieta i anar-me'n aviat,

però sóc molar,

he vingut a esquinçar al costat de la meva raça els set aires del món.

Evocatius (2019)

En aquest llibre, si bé el discurs en prosa persisteix, com la sal i el mar, hi ha un èmfasi en l'aspecte lúdic. Els evocatius —tal com els anomena Ortiz— vénen a poetitzar cadascun dels elements de la seva terra, de l'Illa de Margarita. Des dels elements marins fins als terraquis, els costums i personatges.

Frase de Juan Ortiz

Frase de Juan Ortiz

Per aconseguir això, l'autor val de la descripció breu però concisa d'allò que es poetitza. Cada evocatiu tanca amb el nom de l'objecte, cosa o ésser a qui s'al·ludeix, per la qual cosa podríem parlar d'un poema invers que convida qui l'escolta a endevinar de què s'està parlant abans que l'últim vers ho desvetlli.

Poema “XV”

El seu hàbit encobreix

certeses d'espant,

el peix ho sap

i en besar-lo

perd novament la veu.

gavina

Aslyl (2019)

Aquesta és una obra de comiats, ja que s'escriu previ a la sortida del país del poeta. Les nostàlgies estan a flor de pell, l'amor per la terra, per l'espai marí que no es veurà fins que no se sap quan. Com en els capítols anteriors, la prosa és l'habitual, igual que la numeració romana en comptes de títols.

El llenguatge de la passió no deixa de ser-hi present, i es combina de manera intensa amb els quadres regionalistes i costumistes. Si parlem de pesars a l'obra d'Ortiz, aquest títol conté un dels més significatius: el causat per la migració.

Poema “XLII”

Vaig estar buscant anar-me'n com cal.

Anar-se és un art que,

de fer-se bé, sorprèn.

 

Per desaparèixer com cal cal haver arribat,

cal haver estat,

com a mínim, un ocell de llum.

 

Anar-se així, de sobte,

com un oblit sobre la branca,

em costa amb ella.

 

No em serveix la porta

o la finestra, enlloc m'allunyo,

per on surti apareix nua

com una absència que pesa

convidant-me a desfer la fullaraca al pati,

i em quedo allà, a la meitat d'alguna cosa,

groc,

com un perdó davant la mort.

Cossos a la Riba (2020)

Aquest capítol es diferencia dels abans esmentats per dos aspectes clau: els poemes tenen un títol no numèric i l'autor s'acosta una mica a les mètriques tradicionals i les rimes. Tot i això, la prosa segueix ostentant un lloc predominant.

El subtítol “Poemes de no encaixar enlloc” fa referència al fet que aquest llibre recull gran part dels textos dispersos de l'autor des dels seus inicis com a poeta, i que no “quadraven” dins dels altres poemaris per les seves temàtiques diverses. Tot i això, en endinsar-se en les línies d'aquest títol segueix percebent-se l'essència clara d'Ortiz i les empremtes que van deixar el seu poble i la seva infància a les seves lletres.

Poema “Si parlés amb els àngels”

Si parlés amb els àngels com ho fa el meu pare,

ja hauria estat prou poeta,

hauria saltat els cims darrere dels ulls

i fet les passades amb la bèstia que som a dins.

 

Si sabés una mica de les llengües dels transcendits,

la pell em quedaria curta,

blau,

per dir alguna cosa,

i travessaria els metalls densos,

com la veu de Déu quan crida el cor dels homes.

 

I és que encara faig fosc,

escoltant l'abril que em bota a la vena,

potser són els atracaços que una vegada vaig tenir en el nom,

o la marca de la poetessa amb què vaig ser ferida fonda recordant-me el seu vers de pits nus i aigües perennes;

no ho sé,

però si es fa fosc, de segur seguiré igual,

i el sol em buscarà després per passar comptes

i repetir-me en una ombra que expliqui bé el que passa darrere del pit;

reafirmar els solcs del temps,

reformar la fusta a les costelles,

el verd a la meitat del fetge,

allò comú en la geometria de la vida.

 

Si tan sols parlés amb els àngels com ho fa el meu pare,

però encara falta lletra i camí,

deixar la pell exposada

i aprofundir més en el fosc amb el puny ferm, groc,

amb un sol per a cada creu a la llengua dels homes.

Matria per dins (2020)

Aquest text és un dels més crus d'Ortiz, només comparable amb De l´home i altres ferides del món. En Matria per dins es fa un retrat de la Veneçuela de què li va tocar partir a la recerca d'un futur millor per a la famíliaperò que, per més que ho intenta, no l'abandona.

Frase de Juan Ortiz

Frase de Juan Ortiz

Es reprèn la numeració romana perquè cada poema és un minicapítol on la prosa torna imperant. Es parla de la quotidianitat d'una realitat coneguda per tot el món, però assumida per pocs; es dibuixa la gana i la desídia, l'abandó, la demagògia i els seus camins foscos, i com l'única sortida és la cruïlla de fronteres per on la providència ho permeti.

Poema “XXII”

Flascons innombrables per marinar les absències,

imatges antigues per rememorar el que se'n va anar,

tancar-se cos endins en un oblit necessari, planificat,

sortir esporàdicament a veure si va passar tot,

i repetir el procés si encara és més fosc a fora.

 

Molts no vam poder seguir la fórmula,

així que ens vam fer papagais, vam cosir ales des de la sang

i vam sortir en vols dispersos a veure si clarejava més enllà de la tanca.

La meva poesia, l'equívoc (2021)

Aquest és el tancament del llibre i l'única obra inèdita present a tota l'antologia. El text compta amb poemes de temàtiques molt variades i Ortiz fa gala del seu maneig en les diverses formes poètiques. Doncs, si bé la seva predilecció per la prosa és notòria, maneja de molt bona manera gran part de les formes poètiques tradicionals del català, com la desena espinela, el sonet o les quartetes.

La meva poesia, l'equívoc sorgeix després d'un capítol molt difícil a la vida de l'autor: sobreviure al Covid-19 conjuntament amb la família en un país estranger i des de casa. Les experiències viscudes durant el contagi no van ser gens grates, i hi ha dos poemes que ho expressen de manera contundent.

El poeta també es canta de manera sentida als amics que van partir. Tot i això, no tot és tragèdia en aquest apartat, se celebra també la vida, l'amistat i l'amor, sobretot el que sent per la seva filla Julia Elena.

Poema “Érem quatre esquerdes”

En aquesta casa,

érem quatre esquerdes;

hi havia trencaments en els noms,

a les abraçades,

cada quart era un país en dictadura,

s'havien de cuidar molt bé els passos per no entrar en guerra.

 

Així ens havia fet la vida:

durs, com el pa dels dies;

secs, com l'aigua de l'aixeta;

resistents a l'afecte,

mestres del silenci.

 

Tot i això, malgrat l'estricte dels espais,

als rebuts límits territorials,

cada vora esquerdat calçava perfecte amb el següent,
i en estar tots reunits,

a taula, davant del plat del dia,

es tancaven les fissures,

i érem, realment, una família.

Sobre l'autor, Juan Ortiz

Juan Ortiz

Juan Ortiz

Naixement i primers estudis

L'escriptor Juan Manuel Ortiz va néixer el 5 de desembre de 1983 al poble de Punta de Piedras, Illa de Margarita, estat Nova Esparta, Veneçuela. És fill del poeta Carlos Cedeño i de Gloria Ortiz. En aquesta localitat a la vora del Mar Carib va ​​estudiar l'etapa inicial al preescolar Tío Conejo, educació bàsica a l'Escola Tubores i es va graduar de Batxiller en Ciències de la Fundació La Salle (2000).

estudis universitaris

posteriorment, va estudiar Llicència en Informàtica a la Universitat d'Orient Nucli Nova Esparta. Tot i això, passats tres anys va sol·licitar un canvi de carrera a Educació Integral, decisió que marcaria de per vida el seu camí. Cinc anys després es va rebre amb menció Llengua i Literatura (2008). Durant aquest període, també va desenvolupar l'ofici de guitarrista acadèmic, que després li serviria enormement a la seva carrera.

Labor professoral i primeres publicacions

Tot just va obtenir el seu títol, va ser incorporat per la Unimar (Universitat de Margarita) i va començar la seva carrera com a professor universitari. Allí va exercir com a docent de literatura, història i arts, des del 2009 fins al 2015. Posteriorment, va ser assimilat Unearte (Universitat de les Arts), on va dictar classes d'harmonia aplicada a la guitarra i execució instrumental. En aquest període també va col·laborar com a columnista del diari Sol de Margarida, on tenia l'espai “Transseunt” i comença el seu “despertar literari” amb la seva primera publicació: A La Boca dels Caimans (novel·la, 2017).

Ara per ara, escriu ressenyes per als portals actualitat Literatura, Lifeder, Writing Tips Oasis y Frases més poemes i treballa com a corrector d'estil i editor.

Obres de Juan Ortiz

  • A La Boca dels Caimans (novel·la, 2017)
  • Caiena de Sal (2017)
  • Roca de sal (2018)
  • El llit (2018)
  • La casa on vaig estar el poble on vivia (2018)
  • De l'home i altres ferides del món (2018)
  • Evocatius (2018)
  • Riba sagrada (antologia poètica, 2018)
  • transeünt (compilació de relats de la columna del Sol de Margarida, 2018)
  • Aslyl (2019)
  • Relats des del crit (Contes de terror, 2020)
  • Cossos a la riba (2020)
  • La meva poesia, l'equívoc (2021)
  • Antologia de la sal (2021)

El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.