Angèlica Morals va néixer a Terol i viu a Osca. Té una biografia molt polifacètica i és escriptora, actriu i directora teatral. Escriu poesia i ha guanyat diversos premis del gènere. Entre els títols de la seva obra hi ha Boç de gos, El meu pare compta monedes, Mort d'una youtuber o Tu seràs la següent. En la març treu la nova novel·la, La casa dels fils trencats. en aquesta entrevista ens en parla i molts altres temes. Us agraeixo el temps i l'amabilitat dedicats.
Angèlica Morals. Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: Tu próxima novela, que se publica el 1 de marzo, es La casa dels fils trencats. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ANGÈLICA MORALS: M'agrada buscar dones que han estat enterrades a l'oblit. De vegades et trobes per casualitat amb dones sorprenents. Algú les ha anomenat en un article o fent una altra cerca t'has topat amb ella i llavors sorgeix una fletxada. Això em va passar amb la figura de la artista tèxtil Otti Berger. Quan em vaig posar a llegir sobre la seva trajectòria artística i la seva vida em vaig quedar fascinada. Però el fet que més em va emocionar va ser el seu sordesa. No ho va tenir fàcil i, tot i això, això no va ser cap impediment perquè aconseguís l'èxit. Es va haver d'esforçar més que ningú, no només per ser dona, sinó per ser sorda i també jueva i comunista.
Des de nena he sabut el que és estar a el costat de les minories, on la llum no existeix. La meva tia Chon era agafi i va aprendre a llegir ella sola. En aquells temps els nens tolits o amb tara els col·locaven al final de la classe. Recordo que em va dir que tenia de companya a una sorda i que van haver d'aprendre a llegir soles, amb els còmics. També la meva tia era dissenyador de moda, estava unida amb Otti per aquestes dues coses que han marcat la meva infantesa i la meva vida. Això va fer que volgués escriure-la, conèixer-la.
- AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure?
AM: Recordo les lectures de les obres de teatre de Lorca a l'institut. També portem a escena lectures dels poemes. Quan ho vaig descobrir vaig sentir que s'obria un món nou. Lorca i el teatre em van despertar un gana animal cap a l'escena i l'escriptura. Després va venir Persona i vaig veure una altra llum i després Vallejo li va capgirar tot i ja em vaig quedar en aquell altre costat que ningú veu, als misteris.
Pel que fa a la primera obra que vaig escriure va ser a l'institut, amb catorze anys, un poema dedicat a Lorca. El vaig presentar a un concurs que havia promocionat aquell any l'institut i el vaig guanyar. Cinc mil pessetes de llavors. El meu primer pagament literari.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
AM: Hi ha molts escriptors i cadascú és important en un moment de la meva vida. Per mi la poesia és fonamental i hi estan Lorca, Pessoa i Vallejo. Després, al terreny de la narrativa, em va quedar amb Dostoievski, Tolstoi, Herman Hesse, Balzac, Maupassant, Goethe, Shakespeare, Irene Nemirosvki… i la meva estimada Annie Ernaux que la llegia quan ningú no ho feia. I, per descomptat, Esgota Kristof, que l'adoro i des que la vaig descobrir viu en un núvol d'emoció. Ara he trobat a Camil·la Sousa i l'estimo.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
AM: M'hauria agradat conèixer a la vella sirena, De José Luis Sampedre, nedar amb ella en la seva història damor. I hauria donat qualsevol cosa per CREAR a lady Macbeth.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AM: No, no tinc cap mania, però sí que prefereixo escriure a la meva taula que en té moltes figuretes de bruixes, mussols, elefants verds i una verge de Lourdes en miniatura que vaig heretar de la meva àvia Ángela. No sóc supersticiosa, però m'agrada veure'ls i quan llegeixo algun poema o algun paràgraf de ficció en veu alta, m'agrada imaginar que em donen el seu beneplàcit.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AM: Sóc molt rutinària i tinc molta disciplina a l'hora de treballar. Al matí llegeixo i escric poesia i penjo un poema inèdit en xarxes, cada dia. A la tarda escric narrativa i llegeixo.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
AM: M'agrada molt el teatre i el guió.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
AM: Ara estic llegint dos llibres, Els reis de la casa, de Dephine De Vigan, i Les aventures del bon soldat Švejk, de Jaroslav Hašek. Pel que fa a l'escriptura, estic perfilant una altra novel·la de la qual encara no en puc parlar.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
AM: S'estan publicant molts llibres. Hi ha molta varietat quant a veus i estils i això és bo. L'inconvenient és que el Mercat editorial està saturat i els llibres moren de seguida, no tenen un llarg recorregut perquè immediatament són desbancats per altres. Jo fa molts anys que escric, aprenc; com et deia sóc molt disciplinada i confio molt en la meva feina, així que he anat forjant una carrera a base de tenacitat i esforç.
No sempre m'han anat bé les coses. Com tot artista també he tingut fracassos, projectes que no han forjat, manuscrits rebutjats. Però sempre he estat optimista, he sabut esperar i capgirar allò negatiu. El fracàs és el primer pas per a lèxit. Però per sobre de tot el que faig és gaudir amb la meva escriptura, no patir-hi. Gaudeixo enormement i cada triomf ho assaboreixo, però no m'adormo en els llorers i tornada a la feina. Sóc una malalta de l'escriptura, em temo.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
AM: Jo a tot li trec punta, sóc molt observadora i l'empatia sortosament m'acompanya. Com he estat actriu estic acostumada a posar-me a la pell de l'altre ia mirar-ho tot des d'una perspectiva artística. Fins i tot el més mínim detall té una història darrere. Jo sempre parteixo del que és petit, perquè el que és petit al final sempre és el més gran.