Angèlica Morals. Entrevista a l'autora de La casa dels fils trencats

Angélica Morales ens concedeix aquesta entrevista on ens parla de la seva nova novel·la

Angèlica Morals | Fotografia: perfil de Facebook

Angèlica Morals va néixer a Terol i viu a Osca. Té una biografia molt polifacètica i és escriptora, actriu i directora teatral. Escriu poesia i ha guanyat diversos premis del gènere. Entre els títols de la seva obra hi ha Boç de gos, El meu pare compta monedes, Mort d'una youtuber o Tu seràs la següent. En la març treu la nova novel·la, La casa dels fils trencats. en aquesta entrevista ens en parla i molts altres temes. Us agraeixo el temps i l'amabilitat dedicats.

Angèlica Morals. Entrevista

  • ACTUALIDAD LITERATURA: Tu próxima novela, que se publica el 1 de marzo, es La casa dels fils trencats. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?

ANGÈLICA MORALS: M'agrada buscar dones que han estat enterrades a l'oblit. De vegades et trobes per casualitat amb dones sorprenents. Algú les ha anomenat en un article o fent una altra cerca t'has topat amb ella i llavors sorgeix una fletxada. Això em va passar amb la figura de la artista tèxtil Otti Berger. Quan em vaig posar a llegir sobre la seva trajectòria artística i la seva vida em vaig quedar fascinada. Però el fet que més em va emocionar va ser el seu sordesa. No ho va tenir fàcil i, tot i això, això no va ser cap impediment perquè aconseguís l'èxit. Es va haver d'esforçar més que ningú, no només per ser dona, sinó per ser sorda i també jueva i comunista.

Des de nena he sabut el que és estar a el costat de les minories, on la llum no existeix. La meva tia Chon era agafi i va aprendre a llegir ella sola. En aquells temps els nens tolits o amb tara els col·locaven al final de la classe. Recordo que em va dir que tenia de companya a una sorda i que van haver d'aprendre a llegir soles, amb els còmics. També la meva tia era dissenyador de moda, estava unida amb Otti per aquestes dues coses que han marcat la meva infantesa i la meva vida. Això va fer que volgués escriure-la, conèixer-la. 

  • AL: Pots recordar alguna de les teves primeres lectures? I la primera història que vas escriure? 

AM: Recordo les lectures de les obres de teatre de Lorca a l'institut. També portem a escena lectures dels poemes. Quan ho vaig descobrir vaig sentir que s'obria un món nou. Lorca i el teatre em van despertar un gana animal cap a l'escena i l'escriptura. Després va venir Persona i vaig veure una altra llum i després Vallejo li va capgirar tot i ja em vaig quedar en aquell altre costat que ningú veu, als misteris.

Pel que fa a la primera obra que vaig escriure va ser a l'institut, amb catorze anys, un poema dedicat a Lorca. El vaig presentar a un concurs que havia promocionat aquell any l'institut i el vaig guanyar. Cinc mil pessetes de llavors. El meu primer pagament literari.

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

AM: Hi ha molts escriptors i cadascú és important en un moment de la meva vida. Per mi la poesia és fonamental i hi estan Lorca, Pessoa i Vallejo. Després, al terreny de la narrativa, em va quedar amb Dostoievski, Tolstoi, Herman Hesse, Balzac, Maupassant, Goethe, Shakespeare, Irene Nemirosvki… i la meva estimada Annie Ernaux que la llegia quan ningú no ho feia. I, per descomptat, Esgota Kristof, que l'adoro i des que la vaig descobrir viu en un núvol d'emoció. Ara he trobat a Camil·la Sousa i l'estimo.

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

AM: M'hauria agradat conèixer a la vella sirena, De José Luis Sampedre, nedar amb ella en la seva història damor. I hauria donat qualsevol cosa per CREAR a lady Macbeth.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

AM: No, no tinc cap mania, però sí que prefereixo escriure a la meva taula que en té moltes figuretes de bruixes, mussols, elefants verds i una verge de Lourdes en miniatura que vaig heretar de la meva àvia Ángela. No sóc supersticiosa, però m'agrada veure'ls i quan llegeixo algun poema o algun paràgraf de ficció en veu alta, m'agrada imaginar que em donen el seu beneplàcit.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

AM: Sóc molt rutinària i tinc molta disciplina a l'hora de treballar. Al matí llegeixo i escric poesia i penjo un poema inèdit en xarxes, cada dia. A la tarda escric narrativa i llegeixo.

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

AM: M'agrada molt el teatre i el guió.

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

AM: Ara estic llegint dos llibres, Els reis de la casa, de Dephine De Vigan, i Les aventures del bon soldat Švejk, de Jaroslav Hašek. Pel que fa a l'escriptura, estic perfilant una altra novel·la de la qual encara no en puc parlar.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?

AM: S'estan publicant molts llibres. Hi ha molta varietat quant a veus i estils i això és bo. L'inconvenient és que el Mercat editorial està saturat i els llibres moren de seguida, no tenen un llarg recorregut perquè immediatament són desbancats per altres. Jo fa molts anys que escric, aprenc; com et deia sóc molt disciplinada i confio molt en la meva feina, així que he anat forjant una carrera a base de tenacitat i esforç.

No sempre m'han anat bé les coses. Com tot artista també he tingut fracassos, projectes que no han forjat, manuscrits rebutjats. Però sempre he estat optimista, he sabut esperar i capgirar allò negatiu. El fracàs és el primer pas per a lèxit. Però per sobre de tot el que faig és gaudir amb la meva escriptura, no patir-hi. Gaudeixo enormement i cada triomf ho assaboreixo, però no m'adormo en els llorers i tornada a la feina. Sóc una malalta de l'escriptura, em temo.

  • A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?

AM: Jo a tot li trec punta, sóc molt observadora i l'empatia sortosament m'acompanya. Com he estat actriu estic acostumada a posar-me a la pell de l'altre ia mirar-ho tot des d'una perspectiva artística. Fins i tot el més mínim detall té una història darrere. Jo sempre parteixo del que és petit, perquè el que és petit al final sempre és el més gran.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.