Fotografia: Andrea Izquierdo, IG.
Andrea Izquierdo és de Saragossa i també un dels darrers noms de referència en el panorama literari juvenil. Amb la seva saga Tardor a Londres, Hivern a Las Vegas, Primavera a Tòquio i Estiu a Barcelona i la trilogia de Helen Parker, és a més cofundadora de Meikabuk, empresa de serveis editorials per a autors, i LITERALI Box. La darrera novel·la publicada que té és La noia del zodíac. En aquesta entrevista ens en parla i molt més. Li agraeixo molt el seu temps i simpatia en atendre'm.
Andrea Izquierdo — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva última novel·la porta per títol La noia del zodíac. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ANDREA ESQUERRE: La idea de la novel·la neix d'un dia, a casa d'una amiga, on comencem a trobar patrons comuns entre els nostres amors del passat i el seu signe del zodíac. A partir d´aquí vam començar a investigar i va sorgir la premissa d´aquesta història. Des de la idea original fins avui han canviat moltes coses, però l'essència s'ha mantingut des de llavors.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
AI: Uf… No sé quin seria el primer llibre que vaig llegir, però sí que recordo créixer com a lectora quan acabaven de publicar-se sagues com Memòries d'Idhún o Els Jocs de la Fam a Espanya, per exemple. Recordo estar a l'escola i no poder parar de llegir-los, fins i tot a l'hora de l'esbarjo.
Amb l'escriptura em passa una mica el mateix: quan alguna cosa et ve de petita, no sabria dir quin moment va ser abans d'un després. D'adolescent escrivia fanfics de Harry Potter, recordo passar tots els estius teclejant a l'ordinador dels meus pares, imaginant què hauria passat si el final hagués estat molt diferent. La primera novel·la que vaig acabar va ser Tardor a Londres; fins aleshores, tot eren esborranys o històries a mitges que encara guardo en aquest vell ordinador.
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
AI: Crec que Cornelia Funke és una de les escriptores de juvenil més brillants, i em fa pena que a Espanya no se li hagi donat tot el reconeixement que es mereix. Es va fer molt famosa amb la trilogia Cor de tinta, però sento que des de llavors està molt desapareguda de les prestatgeries de les llibreries del nostre país. Recomano a tothom, tant lector com escriptor (o tots dos!) que llegeixin almenys un dels seus llibres. El que sigui.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
AI: Sona una mica clixé, però m'hauria agradat molt conèixer i/o crear a Hermione Granger. No només per tot el que implicaria (Hogwarts, poders…), sinó perquè sento que ens assemblem molt, i no m'hauria sentit tan sola de petita si hagués tingut una història així.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AI: Moltes! I cada cop més, jaja. Com escriptora m'he tornat molt tiquismiquis. tinc un Ordinador que utilitzo únicament per escriure, la resta (xarxes socials, Netflix, etc.) ho he de fer sí o sí al portàtil que em porta acompanyant des que vaig començar la universitat. Si no, no em concentro. L'única excepció és quan he de viatjar, és clar, i se'm fa superrar. També sóc una boja dels sorolls de fons quan escric. Ara m'he aficionat a escoltar sons marrons (soroll negre), que m'ajuda molt a concentrar-me, sobretot a la nit quan ja estic cansada.
Com que lectora, una mica del mateix. Escull la meva propera lectura en funció de l'humor en què em trobi o del que estic escrivint en aquell moment. Per exemple, durant l'escriptura de La noia del zodíac, he estat llegint novel·les similars. No gosaria posar-me amb un novel · la de suspens, per exemple, mentre escric pollet encès. M'agrada més llegir en paper, ja que a la pantalla ho faig per feina.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AI: Sonarà molt incòmode però m'agrada llegir asseguda davant d'una taula, amb el llibre ben recolzat. El sofà, butaques, llit i mobles similars poden semblar molt còmodes però al final acaben donant-me mal d'esquena, com a mínim. Pel que fa al moment, depèn molt de la feina i de quant m'estigui agradant el llibre, però sol ser per les tardes i nits. Rarament llegeixo al matí.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
AI: Ara llegeixo una mica de tot, però m'encanta la literatura juvenil, young-adult, new-adult i romàntica. Aquests darrers anys m'he tornat una friqui de els llibres de no-ficció, estic aprenent moltíssim gràcies a ells. No hi ha un tema en particular, llegeixo de tot: economia, salut mental, alimentació…
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
AI: Doncs ara em pilles llegint Aixafar de Estelle Maskame i La revolució de la glucosa de Glucose Goddess. Aquests dies de calor estic aprofitant per reescriure algunes escenes de La noia del Zodíac (segona part) abans de lliurar-ho a la meva editora.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial i què et va decidir a tu per intentar publicar?
AI: Està canviant tant que és difícil dir una cosa que envelleixi bé! Ara mateix, molt estressant. La crisi del paper està passant factura, obligant a revisar escandalls i preus de venda al públic de les novel·les. Sempre ha estat complicat accedir-hi, però ara mateix ho veig molt mogudet. En el meu cas, com a escriptora i lectora, la meva il·lusió sempre va ser veure un llibre meu publicat. I, avui dia, després de deu llibres, encara em costa creure que tot això és real.
- A EL: Et està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva per a històries futures?
AI: M'agrada ser realista, però també mirar el futur amb optimisme, si és possible. Tot i que tot s'ha tornat una mica més complicat, crec que els darrers anys el sector editorial s'ha obert molt més a la gent jove que escriu i que té un gran talent, així que és esperançador en aquest aspecte. M'encanta quan apareixen noves cares, noves veus que són un bufa daire fresc. I, alhora, m'emociona veure com gent que vam veure néixer gairebé del no res ara s'han convertit en grans fenòmens i segueixen sent igual de treballadors i humils. S'ho mereixen.