Álvaro Arbina és de Vitòria i va néixer el 1990. Va començar molt jove al món de la literatura i als vint-i-quatre anys s'estrenava amb La dona del rellotge, un novel · la de suspens històric que es va colar a la llista de supervendes i va romandre-hi durant diversos mesos. I va consolidar l'èxit amb la segona novel·la, La simfonia de el temps, que, a més, va ser guanyadora del Premi Hislibris a la Millor Novel·la Històrica del 2018. Ara acaba de llançar Els anys del silenci. Li agraeixo molt el seu temps i amabilitat per aquesta entrevista on ens en parla i d'altres assumptes.
Álvaro Arbina — Entrevista
- ACTUALIDAD LITERATURA: La teva nova novel·la porta per títol Els anys del silenci. Què ens comptes en ella i d'on va sorgir la idea?
ÁLVARO ARBINA: L'agost del 1936, Josefa, una enigmàtica dona embarassada, va desaparèixer de la faç de la terra amb els seus sis fills menors d'edat. A l'alba del dia següent ningú al poble semblava saber res, però els secrets i els fantasmes van començar a instal·lar-se dins de les cases. Així es va iniciar un silenci que es va demorar molt més temps del que ningú no hauria imaginat. Vaig arribar a aquesta història a través de la ràdio on col·laborava en un programa rescatant històries interessants sobre el nostre passat. De seguida vaig saber que amb quinze minuts en antena no n'hi havia prou.
- A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?
AA: Potser soni estrany, però sóc de la generació de Harry Potter i vaig començar a llegir amb aquesta fantàstica saga. Després van venir nous llibres i nous universos. La primera història que vaig escriure va ser directament una novel·la, La dona de l'rellotge. No sabia en què m'estava ficant…
- A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques.
AA: Escriptors actuals, Maggie O'Farrell o Llúcia Berlín. Si em va remuntar al passat, Albert camus, Stefan Zweig, Alexandre Dumas i molts més.
- A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear?
AA: El capità Alatriste.
- A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir?
AA: Si estic cansat, surto a córrer. M'aclareix i estimula per escriure.
- A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho?
AA: Quan escric no sóc conscient del que m'envolta. Em submergeixo en un altre món. No m'importa on sóc.
- A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin?
AA: Ciència ficció. Quan és seriosa i reflexiva. Quan penso que podria ser real.
- A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?
AA: Estic llegint diversos assaigs sobre neurociència, que és un tema que m'entusiasma.
- A EL: Com creus que està el panorama editorial?
AA: M'agradaria que hi hagués més gana per històries que busquin vies diferents al que és habitual.
- AL: T'està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social?
AA: No són temps de bonança, però la perspectiva és fonamental. En el fons de tot, comparant-nos amb altres llocs del món i amb la major part dels períodes històrics, no estem tan malament.