Alícia Vallina. Entrevista amb l'autora de Filla del mar

Alicia Vallina, entrevista amb l'autora de Filla del mar

Alícia Vallina | Fotografia: perfil de Facebook

Alicia Vallina sabia bé del que escrivia quan l'abril del 2021 va publicar la seva primera novel·la titulada Filla de la mar. I és que va ser directora tècnica del Museu Naval de Sant Ferran-Cadis i també ha escrit molts articles a revistes nacionals i internacionals sobre Museus, Història d'Espanya, Història Naval, Art Contemporani i Patrimoni Cultural. Us agraeixo molt la vostra atenció i temps dedicats per aquesta entrevista, la darrera de l'any, on ens parla d'aquesta novel·la i de molts temes més.

Alicia Vallina — Entrevista

  • ACTUALIDAD LITERATURA: Tu novela, Filla del mar, ens explica la història d'Ana María de Soto. Qui va ser i com la vas trobar per escriure sobre ella?

ALÍCIA VALLINA: filla de la mar és el història d'una dona real, una dona de carn i ossos nascuda en un petit poble de l'interior d'Andalusia, Aguilar de la Frontera (Còrdova) que, a 1793, ni més ni menys, decideix trencar amb tot i fer-se passar per home per allistar-se a l'Armada espanyola. Sens dubte va ser una dona única en el seu temps que va haver de fer-se valer en un món d'homes, on qualsevol pas en fals podia costar-li la vida. Una dona d?enorme valor i un alt grau d?inconsciència, que crec mereix ser recordada. Però no oblidem que es tracta d'una novel·la i que hi ha parts que no són reals, o almenys que hàgim pogut constatar. 

Daltra banda, jo sempre crec que són les grans històries les que ens acaben per trobar a nosaltres. Se'ns presenten de manera casual, encara que hem de tenir sempre els ulls ben oberts i la curiositat suficient per fer-les nostres. I així va ser com va passar amb Filla de la mar. Jo havia estat designada com a directora tècnica del Museu Naval de San Fernando, a Cadis. Abans estava ubicat a l'Escola de Suboficials (al costat del Panteó de Marins Il·lustres, que també es va esmentar a la novel·la).

Dones a la Marina

Em va sorprendre especialment que en tot el discurs del museu no hi hagués cap menció ni referència a dones que, d'una manera o altra, haurien contribuït a forjar la història naval espanyola, o més concretament la del departament marítim de Cadis, punt de referència del propi museu que dirigiria. Per això em vaig proposar, al principi, i únicament des del punt de vista de la investigació (doncs mai havia escrit novel·la i sí molts assajos sobre museologia i patrimoni cultural i militar), donar a conèixer la història d'alguna dona que hagués tingut un paper rellevant en aquest sentit.

Va ser així com, consultant documentació de l'època i parlant amb experts marins, vaig trobar un personatge com el d'Ana María de Soto i Alhama, que em va permetre crear una història apassionant atenent les dades que vaig poder obtenir sobre la seva vida.

  • A EL: Et pots remuntar a aquest primer llibre que vas llegir? I la primera història que vas escriure?

ALÍCIA VALLINA: No ho recordo amb exactitud, però possiblement és un llibre d'aventures. Recordo amb especial afecte les meves lectures infantils de la col·lecció Vaixell de Vapor i les aventures de Els Cinc. O els llibres en què tu mateix eres el protagonista de la teva aventura i havies de prendre decisions arriscades passant a una o altra pàgina del llibre depenent de les eleccions que fessis.

Sempre m'han encantat els contes, especialment els de Oscar Wilde com els seus famosos El príncep feliç, El rossinyol i la rosa o El gegant egoista. Las primeres històries que vaig escriure van ser precisament això, contes moralitzants en què es mostrés l'ànima humana en situacions excepcionals. Sempre m'ha interessat l'ésser humà, les seves passions, sentiments, com afronta el seu estar al món i com és amo de les seves pors i de la seva llibertat.

  • A EL: ¿Un escriptor de capçalera? Pots escollir més d'un i de totes les èpoques. 

ALÍCIA VALLINA: Anna María Matute és una de les meves passions literàries des de la meva joventut. Una dona amb una gran creativitat, emotiva, posseïdora d'història belles i úniques. També el gran Oscar Wilde, un geni pres del seu temps i de la incomprensió amb què la societat aniquila el diferent. I, per descomptat, els grans literats russos com Gógol, Puixkin, Tolstoi o Dostoievski. M'apassiona la literatura moralitzant, de denúncia social, satírica i sempre atemporal, plena d'espiritualitat i fruit de les característiques innates dels éssers humans com a tals. 

  • A EL: Quin personatge d'un llibre t'hauria agradat conèixer i crear? 

ALÍCIA VALLINA: Molts, milers, no tindria prou vides ni temps, ni tampoc imaginació ni capacitat suficient per crear els grans personatges de la literatura universal com són per a mi Alonso Quijano, el comte Dràcula, Sherlock Holmes, el geperut de Notre Dame, Alicia al país de les Meravelles, el petit Príncep, Frankenstein o com no, el magnífic Guillem de Baskerville… Aquest darrer m'apassiona, m'hauria encantat convertir-me en la seva alumna, una Adso de Melk, ingènua i àvida de coneixement, evidentment vetat per a una dona corrent al segle XIV.

  • A EL: Alguna mania o costum especial a l'hora d'escriure o llegir? 

ALÍCIA VALLINA: La veritat és que necessito un silenci total per a totes dues activitats. M'agrada estar concentrada i tranquil·la, centrada només en la tasca que estic fent.

  • A EL: ¿I el teu lloc i moment preferit per fer-ho? 

ALÍCIA VALLINA: El moment de més tranquil·litat és sempre la nit, però malauradament del que també menys gaudeixo, doncs en arribar més cansada del treball diari sempre. El meu lloc per escriure sol ser el meu despatx, encara que normalment prenc notes i apunto idees a qualsevol lloc i moment del dia, en un quadern que sempre m'acompanya o al propi mòbil, si és necessari. 

  • A EL: Hi ha altres gèneres que t'agradin? 

ALÍCIA VALLINA: M'agrada molt la ciència ficció i la novel·la de aventures. També els grans clàssics de la literatura universal que mai abandono i que de tant en tant sempre reprenc.

  • A EL: Què estàs llegint ara? I escrivint?

ALÍCIA VALLINA: Estic llegint la novel·la del meu bon amic Mario Villén titulada Ilió, una gran novel·la èpica que adapta la Ilíada d'Homer als temps actuals, amb una narració tremendament brillant. I ja estic finalitzant d'escriure la meva novel·la següent, també editada per Plaza & Janés.

Acabo d'arribar d'Equador per acabar la part de documentació relativa al país que encara em quedava pendent. I aquest estiu també he estat dues setmanes a França, a la part del Loira, per recórrer els llocs que van freqüentar els protagonistes d?aquesta nova història. Personatges reals i molt desconeguts per al gran públic, però amb històries increïbles, En aquest cas ambientades al segle XVIII, i més concretament a l'Espanya colonial.

  • A EL: Com creus que està el panorama editorial?

ALÍCIA VALLINA: És un panorama molt divers i complex. En el cas de la novel·la històrica són milers de títols els que es publiquen a l'any i el gènere, afortunadament, gaudeix de molt bona salut. A les persones ens interessa conèixer el passat per fer front amb cert coneixement al present i enfrontar-nos amb eines útils al futur.

Però és cert que és complex obrir-se camí en un camp tan competitiu com la literatura. De mica en mica ho anem aconseguint, gràcies als mitjans de comunicació, les xarxes socials ia persones dedicades a donar a conèixer la nostra feina. Això ho agraeixo enormement, ja que és imprescindible i és una tasca tremendament necessària. 

  • AL: T'està sent difícil el moment de crisi que estem vivint o podràs quedar-te amb alguna cosa positiva tant a nivell cultural com social?

ALÍCIA VALLINA: Els moments de crisi sempre, sota el meu punt de vista, s'han de fer servir com a catalitzadors per impulsar canvis i millores en positiu. Les crisis, si les afrontem amb intel·ligència, sentit crític i humilitat, poden afavorir el nostre desenvolupament personal, crear vincles i xarxes de cooperació i impulsar activitats daprenentatge. Això és el que m'han portat a mi, però sempre des de la feina, la voluntat de continuar esforçant-me amb bon ànim i amb esperit de millora i de cooperació. 


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.