Retrat d'Alexandre Pope a la National Portrait Gallery de Londres. Per Mikael Dahl.
Alexander Pope naixia un dia com avui Londres. Escriptor, assagista i traductor, Està considerat com el poeta més important de segle XVIII anglès. Va ser contemporani i amic d'autors com Jonathan Swift. Entre les seves obres més conegudes hi ha els seus cants pastorals. Aquesta és una breu selecció de fragments d'elles.
Alexander Pope
Nascut a 1688, Va començar a escriure poemes en la seva infància. els seus cants pastorals, publicats en 1709, van ser la seva estrena oficial a la literatura. Ja amb reconeixement com a autor, va continuar amb obres com Elegia a la memòria d'una dama, Eloísa a Abelardo, El ris robat o Assaig sobre l'home. Va traduir la Ilíada y l'Odissea i també va ser l'autor de l' epitafi d'Isaac Newton.
afectat de tuberculosi i d'una malformació física que li van marcar la vida, va voler compensar-ho amb molt de talent, enginy i un gran sentit de l'amistat. Entre els seus amics van estar John Gay i Jonathan Swift, Amb qui va crear la tertúlia Scriblerus Club a Londres.
Alguns fragments de les seves obres
D'Eloísa a Abelardo (Començament)
D'aquestes hórridas cel·les i solituds profundes
a on la celeste contemplació reposa,
on regna la real malenconia atenta,
¿Què expressen els tumults de les vestals venes?
¿Per què els meus pensaments fugen d'aquest retir?
¿Per què en el meu cor crema el foc amagat?
la culpa és d'Abelardo, si jo estimo encara,
i ha de besar el seu nom, encara, Eloísa.
¡Fatal i estimat nom! roman el secret
d'aquests llavis segellats amb sagrat mudesa;
el meu cor, amaga'l és el seu íntim disfressa,
on barrejat a Déu la seva estimada idea jeu;
visible es fa el nom -ah, no escriguis, el meu mà-;
íntegre està ja comunicat -Les meves llàgrimes borradlo! -
Eloísa perduda, vacu és que plori i resi,
el seu cor encara dicta, i la seva mà obeeix.
Elegia a la memòria d'una dama (Fragment)
Oh, sempre bella, sempre amable !, digues-me,
Per ventura estimar massa bé és, al cel, un crim?
¿Tenir el cor massa tendre, o massa ferma?
¿Fer el paper de romà o d'amant?
No hi ha al cel una restitució brillant
per als de magnífic pensament o coratjosa mort?
El ris robat (Fragment)
De la nostra humanitat, alimentava
Dos rínxols, que amb gràcia peregrina
Lindo adorn prestaven
Xarxa i cadena a el cor amant;
I si veure esdevé a cada instant
Amb la prima crinera calar les aus; Ni, tu, raça imperial de l'home àleps;
Que una daurada trena li empresona,
I una bella blasona,
Que és de la seva gran poder curt flaix,
Els rínxols l'home feliç admira,
Observa i calla, ia la presa aspira;
I resolt a vèncer, la senda aplana
Sense l'astúcia oblidar o frau insana;
El seu cor ordena que ell implori
A l'benèfic cel, i molt piadós
amor suplica respectuós.